Xocolata Sasha de Lotte

lotte-sasha-milk-chocolate-green-tea-1-

Si Japan World Travel no va errat, aquest any la marca de xocolates Sasha, que fabrica Lotte, fa 22 anys. És un producte que ha canviat molt l’estètica exterior (només cal veure les imatges de ZOMG, candy! del 2013 i les que pujo jo avui per veure-ho) però manté aquesta trama de filaments que em semblen genials.

lotte-sasha-milk-chocolate-green-tea-2

La caixa desprèn una identitat de producte adult molt evident que evita qualsevol intent dels joves a menjar-ne. No els veig a l’skate park de Pineda de Mar amb aquesta caixa i menjant bombons de xocolata i te matcha (抹茶). Clarament, és un producte que desprèn calma i serenor, per menjar amb tota la calma del món acompanyant altres dolços i begudes de mitja tarda.

lotte-sasha-milk-chocolate-green-tea-3

Una vegada oberta la caixa, veiem a dins els 16 bombons tallats a la perfecció i embolicats individualment amb un paper transparent i uns kanji cal·ligràfics impressos en daurat. Després de tots el quilòmetres que ha fet el paquet, és genial que mantingui el tramat de xocolata amb llet i el te matcha intacte, sense cap tipus de supuració de la mantega de cacau o per algun canvi de temperatura. Potser, tot plegat m’hauria de fer més por que sorpresa… productes comestibles resistents a tot tipus de temperatures? Ups. La valoració que en faig, després de menjar-me tota la caixa, és molt bona. Ja en tinc ganes de provar les altres dues versions: Xocolata amb llet i llet o la de xocolata amb llet i maduixa.

lotte-sasha-milk-chocolate-green-tea-4

Ritter sport: Alpenmilch

Queda poc per acabar l’any i no se quantes entrades més faré, però si queda clar que la xocolata és un dels plats forts d’aquests dies, demà hi ha gent que començarà una marató de tres dies entre dinars i sopars que pot durar fins passat reis. Tot i així, cada any hi ha més desestacionalització de la xocolata i un dels que ho han sabut portar millor són els de Ritter Sport.

Que no us enganyin, Ritter Sport és xocolata que no té res d’esportiu. El nom Ritter vol dir “cavaller” en alemany i l’Sport que l’acompanya és idea de la muller d’Alfred que va suggerir fabricar una barreta que entrés a tot tipus d’americanes, d’aquesta manera l’empresa Ritter passa a ser coneguda per aquesta diferència respecte a les altres barretes del mercat. (La diferència entre la jaqueta i l’americana és que a la segona no cal que portis els pantalons de conjunt, de fet, està pensada perquè la portis amb texans). Recordeu que la diferència és un tret cabdal en el sector dels dolços, el 1912 quan Alfred Ritter i la seva muller Clara van fundar la fàbrica a Stuttgart de seguida van haver de traslladar-se a Waldenbuch (1930), un dels motius… la falta d’espai per fabricar la Ritter Sport Schokolade (1932).

La barreta que us ensenyo avui, és de xocolata amb llet com la majoria dels 33 tipus de barretes que fabriquen actualment l’empresa alemanya. Concretament, vuit barretes no porten llet. Això us indica que poques barretes veureu comentades al bloc.

La particularitat de la mini barreta d’avui és que porta un alt contingut de llet procedent de ramaderies dels Alps. Suposo que deu ser un indicador de qualitat per aquelles persones enteses en la matèria, però no pas per mi, on he notat una barreta de xocolata amb llet d’allò més normal.

Imatge promocional de l’empresa Ritter

Això si, sempre cal aplaudir aquest disseny tan senzill a la portada, fins i tot, del knick-pack: un invent del 1978 que consisteix en un paper segellat i embolicat especialment per trencar-ne una línia sense haver d’obrir tot el paquet. Doneu un cop d’ull a la imatge inferior i aplaudiu dempeus.

Escaneig del registre del knick-pack

Charleston Chew

He de confessar que encara que m’agradi provar coses estranyes, hi ha conceptes que em costen agafar-los confiança si no els he provat abans. Un d’ells és el vici de “núvols de sucre amb xocolata”. Se que hi ha molta gent que ho fa, sobretot amb xocolata desfeta (potser perquè els xurros i els melindros van cars?), però una cosa que no és un nuvol, sinó més aviat un entremig entre xiclet i goma (rotllo Sugus, per entendre’ns) recobert de xocolata, es mereixia un respecte.

El Charleston Chew és un altre clàssic dolç americà, que sota el mateix nom hi té una varietat de productes impressionant. Va ser creada al 1922 (segons una font semi-creible com Wikipedia) per la companyia Fox-Cross Candy, i el producte es diu així per el popular ball de l’època: El Charleston (Ja que m’ha entrat curiositat, en faig un resum al final de l’article(1)). Més endavant va ser comprada per en Nathan Sloane, després Nabisco, un altre vegada venuda per Warner-Lambert i finalment pertany a Tootsie Roll Industries des del 1993.

A primer cop d’ull, l’envàs és clarament un identificador de la procedència del producte: un groc intens (casi fluor) i la tipografia forçada fins aconseguir aquesta perspectiva és, indubtablement, Americà.
Un cop obert, es veu que la capa fina de xocolata no ha aguantat els cops, i està tota esquerdada, deixant veure el farcit groc-marronòs de vainilla. A la boca, es tarda una mica a notar el sabor, i si us he de ser sincer, de vainilla no he notat res, no és dolent, però vainilla no en tenia ni de conya. Ja li podrien haver tirat tota l’ampolla d’aroma artificial, home, i ja ho pagarem més car si cal!

I de regal, un envàs antic del Charleston Chew, de la galeria d’en Jason Liebig:

(1) El “Charleston” és una peça de Jazz de James P. Johnson que acompanyava al ball anomenat també “charleston”. Aquesta cançó i ball va acabar a un musical que es deia “Runnin’ Wild” (1923), que va ser un èxit durant més de deu anys, tot déu el ballava i avui encara molts ho fan. O no heu fet mai això? hehehe.