Caramels de llet, Top Grade

Feia molt que no parlàvem de productes de llet. No en sóc gaire fan i no és que m’entusiasmin gaire, però quan m’arriben a les mans, no puc evitar provar-lo. No espereu una entrada molt llaminera, el producte ni fu, ni fa.

top-grade-milk-candy-1

L’estètica del producte, caramel tou, em recorda moltíssim als White Rabbit. No seria pas d’estranyar que després de l’escàndol làctic que hi va haver a la Xina (ara ja solucionat), creguessin convenient crear una marca totalment diferent que no s’associes a l’antic nom. Podria ser també que, veient l’èxit que té White Rabbit, algú decidís fer-los competència.

top-grade-milk-candy-2

L’única referència que en tinc és el que veieu: TOP GRADE MILK CANDY, i llestos. Ara, jo com a caramel, em segueixo quedant amb els que fabrica UHA, la llàstima és que n’he de comprar masses per mi. No siguem pessimistes, hi haurà un caramel de llet ideal, i un dia el trobaré.

top-grade-milk-candy-3

Anuncis

Gelatina taronja de Haocaitou

Avui les millors gelatines que he provat de la Xina, fins al moment. De fet, em refereixo a la primera que provo que és tot Xinès i no ha passat per un filtre Europeu (encara que la model de la portada vagi disfressada de marinera sexy francesa).

La veritat és que és tota una marranada. De fet, el primer que vaig obrir va sortir disparat mig metre i tot i la seva consistència gelatinosa, va supurar una mica de líquid deixant aquest rastre per tota la taula i al terra. Si també podria ser que fos una mica maldestre… però a qui no li passa això amb aquest tipus de tancats que has de forçar molt a l’obertura? Recordo així com un flash aquella neula farcida, el Trichoc, que déu ni do quina força havies de fer per obrir l’embolcall… El producte val la pena, el seu gust de taronja és molt encertat i té un aroma, regust i textura molt optimes. Evidentment, entre tot el que he provat a la Xina, aquesta goma de Haocaitou seria sense dubte una cosa que tornaria agafar.

Segons Haocaitou, entenc que aquest producte s’anomena Tanlianai, oi? Que traduït al català (a partir d’una traducció a l’anglès) seria: to be dating o to court. Com que no tinc gaire clar la relació entre un judici i els caramels gelificats entenc que és la primer opció. Uns caramels per la primer cita. Si, entenc cap on va aquest producte, heheheh.

Barretes toves de cacauet i pèsols de Larbee

Mes nou i un munt de productes de la fira ISM encara per comentar. De moment ja he fet la foto a aquells productes més crítics que sé que no aguantarien gaire més a casa. (També n’he fet a aquells que tenia tantes ganes de provar que si no ho feia ús quedàveu sense veure’ls).

Un dels més crítics, és aquest torronet super tou que durant el viatge em va quedar una mica deformat. El motiu pel qual vaig tornar a l’estand de Larbee, era trobar alguna novetat a les barretes de cereal amb xocolata: les Oatmeal que vaig comentar l’any passat. Però el vaig veure força arraconat, en el seu lloc, es potenciava una família de barretes que venien embolicades amb aquest paper entelat i una gràfica al voltant de la figura de la vaca. Segurament, perquè el producte porta llet, calci o un derivat que deu venir amb pols des d’Austràlia.

El més sorprenent de les dues barretes són els sabors, bé, la de cacauet no és cap misteri, és la que menys m’ha agradat i no tornaria a tocar en ma vida. Per sosa. La de pèsols però, tenia el seu què que m’ha agradat. La mescla de la pasta endolcida (predominant) i el salat dels pèsols (en moments puntuals) està molt ben trobat. Trobo que és un producte prou estrany per provar-lo de tant en tant, encara que haureu de buscar alguna manera de comprar-lo en línia.

Cha Cha: potato crispy

Avui ens saltarem una mica el tema de dolços. Avui anem als snacks, que si fa no fa, vindrien a ser coses similars: per picar entre àpats, abans dels àpats o després…

 

Dues de les coses que em van portar a comprar aquestes galetes era: 1) Tenia convidats a casa i no els volia donar els típics salats en forma de peix o moneda que tots ja sabem i 2) Que tampoc ens passem que la cartera fa temps que no pesa i no pensava gastar més de 5 euros. Si, sóc així de garrepa. (Em van costar 1,85, així que al final me’n vaig gastar més, ejem, hehe).

 

 

 

Però què més voleu, hi havia les de wasabi… no em dieu que no hauríeu canviat els paquets de les originals per les de wasabi, eh? hehe, doncs si, però ningú va notar la diferència, el problema és que quan fan aquestes coses que tenen sabors d’altres productes suavitzen taaaaaant els sabors perquè agradi a tothom que acaben en una cosa insípida.

 

 

 

Els originals però, eren prou bons, i probablement els tornaria a comprar, però la resta no valia res. I pel que fa la qualitat de tot plegat, tan l’snack, com l’envàs i el punt de cruixent eren de força nivell per un producte de la Xina. Els ChaCha els fabrica una empresa molt nova (del 2001) que es diu QiaQia Food, i és, segons la seva web, l’empresa més gran de la Xina de fruits secs torrats. El seu volum d’exportació és de 10 milions de dòlars. Alerta.

Classic series: guava

Caramel de guaiaba eh? Boníssim! No recordo haver provat aquest sabor enlloc, i he de confessar que és molt bo. Vindria a ser una combinació de llima i menta. El caramel no passa dels 7mm de diàmetre i és força translúcid.

I què és la guaiaba? Doncs el fruit dels guaiabers, petits arbres que es cultiven al tròpic i subtropic, i s’està convertint en una planta invasora molt problemàtica. N’hi ha de dos tipus de fruits: el vermell-rosat amb un sabor similar a la maduixa i el groc, més àcid, similar a la llimona.

De HonYuan Foods només n’he trobat infinitat de pàgines web que venen el seu caramel, segur que en fan més, però el producte estrella és del de guaiaba. (I jo me n’he quedat sense…)