Boomer i Boomer Max de Wrigley’s

I com dèiem ahir, aquí tenim la transformació que van fer els Boomer, del rectangle més venut de la història de la marca, ben embolicat i amb infinitat de sabors a aquest trosset de xiclet embolicat en flowpack i de plàstic.

wrigleys-boomer-super-bubble-gum-cola
Millorava l’aspecte visual, però com més augmentava aquest, l’interior anava a pitjor. Ni la goma és el que era, ni el sabor ni tan sols l’acid! Això que posen ben cridaner a la part superior dels Boomer Max és l’enganyifa més gran de totes. Si ho comparem amb altres xiclets similars, aquest és un bluf. A més a més, aquests xiclets “duo”, pretenien recuperar aquell segment de gent que ens agradava provar sabors rars, dels quals m’incloc i especialment ara que els agafo en contraposició a les rareses japoneses que m’arriben. Doncs al final, res, fins on vaig arribar a veure, l’assortit de sabors es va quedar en els clàssics (incloent-hi en aquest grup el plàtan, que per mi és un clàssic com la llimona o la taronja, encara que menys visible al mercat).

wrigleys-boomer-max-acido-berries
En fi, aquí crec que és on s’acaba el món Boomer, on amb prou feines, s’ha quedat fent xiclets quilomètrics a preu de smartphone.

Boomer Glop de Wrigley’s

Els xiclets Boomer, els originals no aquests que veiem avui, són un exemple clar d’una marca que amb una gestió nefasta pots carregar-te-la amb un plis plas. Dels xiclets d’abans no en tinc cap imatge, però ben segur que molts els recordeu. Eren rectangulars, embolicats com si fossin un Sugus i amb el mateix paper d’embolcall. Mai hi faltava la seva mascota elàaaaastica que tots recordem.

wrigley-boomer-glop-bubble-gum-apple

Amb poc temps, i perquè els xiclets farcits van començar a conquerir el mercat, es van posar a fer també xiclets farcits. I clar, a mi fa uns anys, si em dius un xiclet farcit, només em venia al cap els Bubbaloo. Fini ni de conya era el que és avui i el mercat de xiclets a granel eren aquestes: Bubbaloo i Boomer.

wrigley-boomer-glop-bubble-gum-strawberry

Amb el Boomer Glop, els senyors de Wrigley’s (que pertanyen a la multinacional Mars) intenten guanyar terreny, sincerament, sense gaires bons resultats. Els pocs llocs on els he vist, han sigut devorats pels farcits de Fini, deixant quatre o cinc llocs puntuals molt específics. Un dels motius que més em repeteixen, és que la fàbrica que es dedicava a això, ubicada a Tarassona (Saragossa) va tancar i traslladar la producció a altres localitats. Ben segur que el que veieu avui està tot fabricat a un país bàltic, és el que tenen aquestes multinacionals, que no saps mai on fabriquen el que et venen sota el paraigua “Mars en España”. En fi, demà us explico l’altre producte fallit dels xiclets Boomer.

Orbit: Plàtan i maduixa

L’anterior post va ser el número 100. Visca, ho celebrem amb 100 posts més, com a mínim. 🙂

Avui parlaré d’un xiclet que molts ja coneixeu, els Orbit, els xiclets sense sucre de la casa Wrigley’s. Aquests, formen part de la col·lecció de xiclets que van amb caixes de 14 unitats i té molts sabors, des del típic Orbit White a versions de sabors tropicals d’allò més exòtics.

En aquest cas he agafat el de plàtan i maduixa, tenia ganes de provar el sabor de plàtan, bàsicament. Quan obres la caixa, el primer que et ve però, és l’olor de maduixa i quan obres la unitat et trobes amb un xiclet groc intens amb punts vermells (com si fossin trossets de maduixa. Em recorda el recurs dels caramels Yogur de Gerió que vaig comentar als inicis del blog).

La mastegabilitat (he d’enviar la paraula a l’Institut d’Estudis Catalans, ja) és molt correcte, no deixa anar “trossets” susceptibles de quedar-se entre les dents ni té una carcassa dura al començament. Això que pot semblar “una fotesa”, ho trobo bastant important. Si sumem que és un producte globalitzat, amb tones de producció diària, el seu acabat és una meravella.

Per berenar, per dinar, per sopar i per picar (osti, en català rima i sona molt millor que l’anglés, hahahah)

Gràficament l’univers Orbit és molt coherent, és una marca que entra perfectament en l’estètica de la pasta de dents sense perdre la intensitat de colors dels dolços. Si us hi fixeu, aquesta caixa de maduixa i plàtan, on hi ha les fruites, sembla que hagin intentat, subtilment, mostrar uns genitals masculins: aquesta punta del plàtan escapolint-se d’entre les dues maduixes no deixa de semblar-me un missatge d’allò més libidos.

Pictogrames als embolcalls individuals. Molt macos i super currats.

A tall informatiu: Orbit (de Wrigley’s subsidiària de Mars incorporated des del 2008) és la competència més clara de Trident (Una marca de Cadbury Adam’s subsidiària de Mondelez International), va ser fundada al 1944 als EUA per abastir a l’exèrcit Americà de xiclets durant la segona guerra mundial, des de llavors la seva producció ha anat amunt i avall sense massa rumb, fins que l’any 2001 va fer rellançaments de posicionament de la marca als EUA i Europa alhora, fins al punt de convertir el mercat del xiclet en pràcticament dos bàndols.
I per cert, la “Noia Orbit” és la Vanessa Branch, espectacular oi?