Tirol de mochi kinako (きな粉餅)

Per any nou japonès (que no cau al mateix dia que alguns occidentals) és típic menjar mochi de Kinako (きな粉餅, us poso els kanji però segur que n’enteneu un borrall. Com jo.) El Kinako és una pols feta a partir de grans de soja torrats, d’aquesta manera, l’interior blanquinós de la soja es torna d’un color groguenc. De fet, el nom “kinako” vol dir “sabor groc” en japonès. El mochi de Kinako doncs, és una bola de pasta d’arròs amb polsim kinako al damunt.

Doncs els nous Tirol que poso al bloc, és per celebrar aquest últim dia de l’any 2015 com ho faria un bon japonès: amb mochis de Kinako però amb la peculiar forma quadrada dels bombons Tirol. De fet, la cobertura exterior té una lleugera tendència a mantega de cacauet, jo no li he trobat pas, ho he llegit a la pròpia web de l’empresa (tot tan suau com ens tenen acostumats els japonesos, no hi ha manera d’encertar-ho a la primera).

I el farcit, com sempre, mantenint la seva gomositat però en aquest cas, sense gaire sabor. Dels que he provat fins ara, seria l’últim que repetiria, però amb tants que hi ha a la col·lecció més els que cada any fan nous, no els acabes mai (bé, sempre ets a temps de ser el Gran Golafre i aconseguir-ho).

Postres tradicionals, els coneguts Kinako Mochi / Foto: Mama Miyuki

Kokochi: xiclet de matcha sense sucre

He tornat a tenir, (de fet, ja fa dies) uns bombons Tirol (チロル) a les mans. En vaig provar el 2012 quan vaig començar la meva addicció a tot el que tenia (o volia fer veure que contenia) té verd aka Matcha. Llavors tenia una perspectiva molt diferent de les coses amb té verd, però amb els anys he pogut comprovar-ne molts sabors i textures diferents, amb sensacions i experiències bones i dolentes per a cada un d’ells. i això perquè ho explico? Perquè m’està passant ara amb els productes de moniato.

El moniato en si, no m’agrada gaire, l’evito tan com puc però si cal menjar-ne, es fa i punt. Quan un producte conté moniato, o un producte rar (o poc comú a Catalunya) el que n’espero és alguna cosa totalment diferent i amb l’esperança de trobar un sabor que em sorprengui. Ho van fer els Crunch de matcha fa poc, ho poden fer molts en un futur pròxim. En el cas dels Tirol de moniato i mongeta vermella, no m’han causat aquesta sorpresa, ni ganes de tornar-ne a provar.

Un bombó de moniato i mongeta vermella? wtf? Com ja vaig introduir al post de postres japonesos, l’Ikinari Dango (いきなり団子) és un tipus de Wagashi (和菓子) fet amb una base de moniato i mongeta vermella per sobre. El fet que sigui una elaboració complexa, més digne de pastisseria, trobo força complicat traslladar-ho a un dolç produït industrialment. De fet, crec que per l’I+D de l’empresa, ha sigut un autèntic repte, per això m’he de treure el barret quan veig els dos pisos amb dues textures i sabors diferenciats en un bombó dipositat. Si mai heu tingut la sort d’anar a una empresa on fabriquen els bombons dipositats, veureu que, com més farcits porta un bombó, més complicat és que quedin tots bé. Doncs, per sort meva, els quatre Tirol que vaig tenir, estaven molt ben fets i presentats.


Varis Tirol apilonats, imatge de: 365 awesome things about Japan


L’altre punt interessant dels Tirol, com ja heu vist al llarg dels anys en el bloc, és el disseny i aquest punt de Kawaiisme que desprenen els embolcalls asiàtics, concretament del Japó. En aquest cas, han acompanyat el bombó amb amb un os, i no ho han fet perquè si, té una explicació: El dolç, que es pren generalment durant la cerimònia del té (茶の湯), és típic a la prefectura de Kumamoto (熊本県) situada a la quarta illa més gran al sud del Japó, amb un dels volcans actius més grans: l’Aso (1592 m). Kumamoto, en caràcters japonesos, comença per ós (熊) i, simplificant una mica la parrafada que tenia preparada, vindria a dir: el rugit de l’ós.

Conclusió: l’ós és el símbol de la regió, com l’àguila ho és pels americans i el panda pels xinesos.
I ara si, per acabar, un plat amb Ikinari dango de debó arrebossats i cuits al vapor.

Imatge de Travel guide.