Caramel tou Toffelino

toffelino-soft-fruit-candy-milk-1

I després d’uns bombons de maduixa, tornem una mica als caramels tous… el mes passat varem veure els Top Grade i avui és el torn dels Toffelino, que com el seu nom indica, és un caramel tou de poc més de 25 mm de llarg.

toffelino-soft-fruit-candy-milk-2

Els podeu trobar mesclats (jo els he trobat així) i conta d’un assortit de quatre sabors: maduixa, taronja, llimona i poma. També porta llet (alerta els intolerants a la lactosa) i suc de fruita concentrat, de manera que no és el típic Toffix si no que porta quelcom més encara que sigui en quantitats molt reduïdes. Entre un i altre, no ho faríeu?

toffelino-soft-fruit-candy-milk-3

toffelino-soft-fruit-candy-milk-4

El rotllo tropical que té és molt adequat per l’acidesa que porta i per com de refrescant et deixa després de menjar-ne un parell. Per exemple, el de llimona i el de poma és brutal i no en tinc cap dubte que és dels millors, per contra, el de taronja és un “pseeee”-positiu però pels pèls. Si sou molt fans de la taronja, potser podeu evitar aquesta. Tot i que és una percepció personal. Tampoc és que la taronja em tiri gaire, la veritat.

toffelino-soft-fruit-candy-milk-5

Se que sou curiosos, al 2015 ja vaig fer una entrada de l’empresa gironina Gerió que a la fira ISM havien tret el Toffelino cremoso. Gràficament són quasi idèntics, canvia el color però es pot confondre com un producte similar i… bé, crec que no tenen res a veure. Em refereixo que són tots dos caramels tous, però un seria el toffee clàssic que coneixem i els d’avui, és una macedònia de fruites molt fresques que molt probablement repetiré si en tinc l’ocasió de trobar-ne a la botiga habitual.

toffelino-soft-fruit-candy-milk-6

Mastia de regalèssia

Avui us ensenyo un altre clàssic dels quioscos i botigues de dolços de barri, els Mastia. Tenen el gruix i les mides quasi clavades als Sugus, el paper fins i tot, té el mateix tacte. Diguem que forma part de l’estàndard dels caramels tous i quadrats.

El que m’ha sorprès és que fos de regalèssia, no m’ho esperava perquè no és la forma ni el producte que t’esperes trobar de regalèssia a l’estat espanyol. Sí que em recorda força un producte que havia comentat prèviament al bloc i d’una procedència força llunyana, els Bravo de Fagerström.

Però la comparació amb els caramels tous suecs (tipus toffee de fruites) no és comparable, els Mastia es queden uns quants pobles enrere. Ni per sabor ni per textura els tornaria a comprar, els germans Juan López de Badajoz els queda uns quants retocs per fer. Nascuda el 1984 són especialistes en els caramels comprimits, per exemple, uns molt coneguts: Escalofrío, que veurem en breus aquí.

Boles de caramel tou Nimm2

Avui he descobert una cosa més, suposo que alguns ja ho sabieu, jo no. De fet, molts noms de marques bones que conec tenen un bon departament de naming darrere que els ajuda, em costa saber què volen. Però quan ho descobreixes, et sorprén i segons l’afecte que hi mostris, et cauen millor o pitjor. En el cas del Nimm2… vol dir “Agafa’n 2”, una mica com aquell eslògan dels Petit Suisse (avui conegut com Danonino) “a mi me daban dos”. Oi?

En el cas dels caramels tous farcits de goma fabricats per la multinacional alamana Stork, “agafa’n dos” té una referència a la quantitat de vitamines que porten. Si, és clar, tothom s’ho empassa aquestes coses… avui dia desconec l’efectivitat que tenen, la veritat, però em sorprendria molt que un producte de golafreria, com són els dolços, tingui tanta efectivitat l’ús de “conté vitamines”. Però ei, per posar-ho, que no falti. Sempre va bé posar-hi vitamines als quilos de sucre que ens fotem diàriament. Si morim de diabetis, almenys, que ens agafin ben vitaminats. Heheheh.

La versió de caramels tous (perquè els originals, són caramels durs, és a dir, no inclouen la paraula “soft”) inclou quatre sabors: taronja, llimona, maduixa i cirera. Un clàssic en el món dels dolços. El farcit que porten dins, però, no necessàriament tenen el sabor de fora, sinó que forma part d’un poti-poti de suc de fruita concentrat.

Estèticament, és un caramel tou molt agradable, la marca amb aquest “2” al final és molt original i el suport històric que té al darrere és molt gran. Ara bé, aquí sempre hem tirat de les coses amb un punt d’acidesa superior a la resta d’Europa, i jo ho noto. Trobo a faltar la potència que té una Pikota o el que vaig comentar dimarts, la tira Lifeguard.

Caramel tou Lifeguard

El 2012 vaig presentar un caramel comprimit amb un forat al mig que al bufar, xiulava. Al món anglosaxó, anomenatswhistle candy, són molt coneguts i consumits, al japó entre la mainada, també.

Aquesta mateixa empresa, nascuda el 1948 sota el nom de Kikyo-ya, va passar a ser Collis Ltd. (Coris) el 1953. Avui dia té dues fàbriques al Japó d’on produeix un bon grapat de productes enfocats molt especialment a la mainada. Un d’aquests productes és el “Lifeguard”, un caramel tou (toffee de fruita) molt bo. De debò, és espectacular. El nom, prové de la beguda energètica que fabrica la mateixa Coris, aquesta versió amb caramel tou, pretén ser una prolongació dels productes de la marca “Lifeguard”.

El paper no podia ser més kitsch. Unes lletres dels 60, molt hippy acompanyades d’un fons amb flames al més estiltunning. Dos mons que dins el meu cap poden arribar a ser molt explosius, però la capacitat dels japonesos en aquestes coses ja em té curat de qualsevol espant, per sort. Que afegeixi alguna cosa? A provar-los!