Paletas de cajeta

Avui anem a Mèxic, ja en tinc prou de fred i a Mèxic hi ha llocs molt freds, cert, però també hi ha Cancun que està ple de guiris i fa més bon temps. També perquè com acostuma a passar sovint, hi ha aprés un nou sabor: la Cajeta (o la Cajeta de Celaya), una combinació de llet de cabra bullida, sucre moreno i algunes vegades, amb canella. La diferència doncs, amb el conegut “dulce de leche” és la procedència de la llet, que en lloc de ser de vaca (el dulce) és de cabra (la cajeta).

El dolç, és originari de Celaya (Guanajuato, Mèxic) i al 2010 va ser anomenat també “postre del bicentenari Mexicà”. Des de l’època del virregnat de Nova Espanya (ufff) que s’elaboren dolços de llet basats en la tradició Ibèrica (la que van portar els colonialistes) però la dificultat d’introduir bestiaris bovins es va optar per substituir a les receptes que portaven llet de vaca, per llet de bestiari cabrum, més arrelat al territori. El resultat és aquest dolç, aquest peculiar dolç, que adquireix el nom de “cajeta” en referència a les caixes de fusta on originalment es guardaven.

Avui dia, la majoria de productes de “cajeta” que es fan industrialment porten llet de vaca perquè és molt més econòmic, però algunes empreses com Hacienda Coronado, creada per José Hernández Guerra el 1927, aguanten i ho segueixen fent amb llet de cabra. La meva opinió és que fan bé, ja que gustativament els dóna una diferència molt valuosa que els permet competir de tu a tu amb tota la resta de dolços de llet del mercat. Per mi, aquesta piruleta m’ha ben enamorat de gust, color i alerta… grandària! S’ha acabat just quan he volgut!

Caramel farcit de pinya: de la Rosa

Mèxic és una font de dolços impressionant, em refereixo a dolços més tradicionals que s’elaboren a mà, un per un, i que és obra de pastissers i flequers que venen en petites quantitats.

Aquest fet contrasta el poc visible que és el dolç més industrial, el que arriba a les masses i que es consumeix per impuls. De la rosa, és la que mou Mèxic, ho dic perquè ja he menjat forces coses seves, i de moment, no he tingut males experiències (i espero no haver-ne de tenir, vaja).

De tots els productes que fabriquen (de caramels a barres de xocolata, passant per piruletes, gomes i fruits secs) us he volgut parlar del caramel de pinya, per… efectivament, l’embolcall!

I és que per, coses de la vida, he aconseguit dos papers diferents de la marca, un que fa pinta de ser més antic, senzill i amb un aire naïf, mentre l’altre abusa de la fotografia, degradats i tipografies “fantasia”.

Tots dos, tenen el mateix caramel dins, bo, senzill i amb un farcit de pinya espectacular. Si sou dels que us agrada la pinya, crec que pot ser un bon producte, per provar alguna cosa diferent.