Bombons Apollo de Meiji

Si encara dubtàveu de la qualitat Meiji, avui us ensenyo el cop de destral definitiva que decantarà la balança per sempre: els bombons Apollo.

meiji-apollo-chocolate-strawberry-1

Diuen que el nom, fa la forma… i aquesta punta de coet es podria dir perfectament Montblanc o Everest i ens agradaria igual, o més. Però el seu sabor és aquest oli de palma tant criticat últimament, de la xocolata japonesa que permet donar-li unes característiques idònies per mesclar-lo amb molts sabors. El resultat és convertir convertir una cosa que a casa la coneixem per ser amarga, en un dolç extremadament dolç. Això és el que han aconseguit fent el bombó 1/3 de crema de maduixa. El resultat, molt bo!

meiji-apollo-chocolate-strawberry-2

Tot i així, crec que m’he deixat endur molt per la capacitat de fer formes estranyes, del gran màrqueting dels japonesos amb qualsevol cosa perquè sincerament, molts bombons que trobareu a les botigues, pastisseries i altres llocs que treballin amb dolços són igual o més bons que això. Però l’Apollo no deixa de ser quelcom que he-de-provar alguna vegada, sense haver de raonar-ho dins meu.

meiji-apollo-chocolate-strawberry-3

Anuncis

Galetes farcides amb crema d’avellana de Meiji

meiji-horn-white-chocolate-hazelnut-biscuit-1

M’he menjat unes galetes fora de temporada per la qual van ser pensades. La calor de la setmana passada ja em va deixar clar que tot el que tingués xocolata o derivats, no podia esperar més. En el fons, lamento haver esperat tant a menjar el que considero, les MILLORS galetes de Meiji fins a la data.

meiji-horn-white-chocolate-hazelnut-biscuit-2

Les Horn, com han batejat aquesta família, ho té tot: començant per un packaging impresionant amb tot de detalls i sobretot, una forma que descriu el producte que conté a l’interior. I en què consisteix? Doncs jo l’he batejat com la galeta doblegada o el taco dolç, perquè bàsicament es tracta d’una massa de galeta en forma de “U” amb un farciment i banyat pels costats més separats entre si.

meiji-horn-white-chocolate-hazelnut-biscuit-3

El sabor és increïble, no el puc descriure però ja us la recomano sense ets ni uts. De debò que no perdeu temps buscant-la, dubto que n’hi hagi per aquí. Busqueu qualsevol botiga de dolços japonesos, kawaii o una botiga d’aquestes al nou patrocinador del Barça i compreu-ne. Compreu-ne sobretot dels d’avellana, que són un producte de l’infern (i tots som grans pecadors, eh?) però que també podeu trobar-ne, segons l’època, de maduixa, xocolata amb llet, patata dolça (si, aquella lila que sembla un moniato), de llimona i d’altres que segur que em deixo. Un aplaudiment per Meiji, que un cop més, ha fet un producte extraordinari.

meiji-horn-white-chocolate-hazelnut-biscuit-4

Mongetes de goma Poifull, de Meiji

Si la setmana passada parlavem de la xocolata Meiji, avui és el moment de parlar de les seves gomes. Les mongetes Poifull són de les millors que he menjat en els últims anys. La seva capa fina i cruixent de l’exterior manté tendre i gomós el seu interior, una cosa que no passa amb les més populars Jelly Belly i encara menys a la seva copia Irlandesa Jelly Beans Factory.

meiji-poifull-jelly-beans-1

La principal diferència és el recobriment de la mongeta de goma, i la segona, com moltes coses Japoneses, el seu embolcall. Aquesta caixa si no fos per les mongetes que venen impreses i la finestra que deixa veure el que hi ha a dins, pensaria que és una caixa de condons amb diferents gustos. El cor a sobre la “i” no ajuda gaire a pensar d’una altra manera.

meiji-poifull-jelly-beans-2

Les mongetes de dins tenen colors apagats, i aquí és el punt que més em te decepcionat. Amb tant de colorillo que li han posat a tot el packaging, i ara em venen amb aquestes mongetes de colors tristos: un vermell melancòlic, un verd oliva o un groc de contenidor de plàstic… una combinació gens llaminera i que no fa justícia al gran sabor que tenen. Podria tractar-se de colorants naturals que, amb el temps, tendeixen a blanquejar-se i modificar-ne el cromatisme. Només ho sabrà algú que pugui llegir els kanjis (algú a la sala per donar-hi un cop d’ull?)

meiji-poifull-jelly-beans-3

Per cert, en tota la caixeta, només m’ha tocat un cor. Ja els val. Rancis. XD

meiji-poifull-jelly-beans-4

Marble chocolate de Meiji

Si, ja tinc a les meves mans els Lacasitos japonesos. Els fa Meiji i venen amb aquest packaging tan ben parit. És un embolcall que em recorda alguns sobres de sucre que també venen envasats d’aquesta manera. La trobo original i diferent al que estem acostumats, tot i que ells també han fet la versió tub i caixeta.

meiji-marble-chocolate-1

El sabor és bo, no és espectacular, de fet, no he trobat mai mongetes de xocolata pintades que pugui dir: oh, quina delícia! No, en absolut. Tendeixen a ser productes de xocolata amb llet molt dolces i pensat per la canalla. En aquest cas, les Marble Chocolate la claven.

meiji-marble-chocolate-2

Us ho recomano si ja sabeu de què va el producte, tot i que per distàncies, us serà sempre més econòmic un producte semblant fet per una empresa d’aquí. Però si teniu l’oportunitat d’anar al japó o una botiga d’aquestes asiàtiques que de tant en tant porten productes d’allà, val la pena.

meiji-marble-chocolate-3

Grans de cafè de Meiji

Endevineu qui s’ha menjat una bossa de bombons farcits d’una pasta de cafè… correcte, i d’una estocada. Si és que quan em trobo un bon producte, no puc parar. Per sort, sigh, només inclou 40 grams de producte. (Posar aquí cara emoji de pena i sofriment).

Meiji és dels millors fabricants japonesos de dolços (i ara em fliparé una mica: del món), si aquí ja hem vist les galetes amb forma de bolets al·lucinogens Kino No Yama, els bombons de te verd Meltykiss o els plàtans de xocolata, per posar-ne uns exemples, avui no podia faltar els grans de café recoberts de xocolata.

En aquesta caixa d’estètica retro, especialment per la tipografia emprada, i un fons ple de grans de café, hi ha en el seu centre inferior una tassa d’èpoques passades amb cafè sol que ja ens diu molt què hi trobarem. Si Coffeebeat no et sembla prou redundant, podem seguir al pas d’obrir la bossa i veure que, efectivament, parlem d’uns bombonets en forma de grans de cafè, tots pràcticament iguals, recoberts d’una capa molt fina de xocolata. Els grans no passen dels 12 mm de llargada i el recobriment és excessivament petit. El sabor del cafè, en el moment que el mastegues i comproves que tot és tou, és increïblement bo. De debò, després de provar aquells caramels amb extracte de cafè Java: Kopiko, aquest seria un altre dels que m’ha sorprès l’aroma i sabor que desprèn. Us el recomano i crec que no heu de perdre l’oportunitat de provar-lo independentment de si el preferiu en caixa o en un envàs de tub.

Gomes amb gust de Chardonnay de Meiji

Encara que el juliol i l’agost siguin un infern al Japó, jo hi tornaria cada any. Quina meravella de dolços que hi tenen! No me’n podria cansar mai, impossible. Per això avui hi tornem per veure un altre producte d’una de les millors empreses de dolços japonesa, la Meiji i les seves gomes.

Amb un gust de raïm increïble, o de Chardonnay, com els ha agradat batejar a ells (per la idea aquesta que tenen els asiàtics del fet que els francesos són quelcom superieur, hahaha, en fi) porten uns 2400 mg de col·lagen. Aquest producte és una molècula proteica en forma de fibra, present en tots els tipus de teixits conjuntius i aporten resistència a la tensió i flexibilitat. (Si voleu més coses, sempre teniu l’entrada de la Viquipèdia, recordeu-ho).

La textura gelatinosa que té a l’exterior és increïble, vull dir que no té aquella rigidesa de les gelatines d’aquí, sinó que té més una funció de membrana que cobreix un líquid a l’interior. Això ho notes de seguida a la primera mossegada. Un cop trencada la cobertura, el gel de l’interior es torna farinetes i entre dins el cos de manera espectacular. Què us he d’afegir? Com de ben parit és aquest doypack que els conté? Ho és, amb el seu punt kitsch, però hi és.

Meltykiss de te verd

Ara ja puc dir que he provat una llista de productes de te verd matcha força llarga, això em dóna algun dret no? No? Vaja… bé, tot i així que ningú em tregui la felicitat d’haver provat, per fi, els Meltykiss de Meiji.

Com podeu suposar solets, és un producte de la casa japonesa Meiji (ooooh! Sorpresa!) i ja n’hem introduït alguns altres productes com ara els plàtans de xocolata o les boletes de mongeta vermella recobertes de te verd matcha. En aquest cas, els Meltykiss es caracteritzaven per ser uns bombons perfectament quadrats amb una textura molt cremosa a l’interior i un recobriment de xocolata que, segons creia, podia competir perfectament amb un producte xocolatejat europeu. i és aquí on m’he endut una bona decepció. Entendreu que tenia unes expectatives molt altes i que no es veu reflectit en el producte final.

La caixa és d’una qualitat visual sublim, del que s’espera pel target d’aquests productes (ni massa vulgars per semblar barats ni massa nets i minimalistes per semblar cars, un entremig molt ben treballat). Obrint la caixa, veiem que el forat està format per un encunyat d’una forma elegant que dóna gust posar-hi la mà a dins i treure un dels bombons envasats individualment per aquest sistema conegut com a flowpack. L’embolcall individual és d’un verd pàl·lid i un xic brillant pel metal·litzat del paper. Hi porta gravat la marca i el nom del producte en qüestió. Alhora, hi trobem dos elements iconogràfics, la flor de cirerer (molt arrelada a la cultura japonesa) i el floc de neu. Aquest últim ve d’una associació entre la fragilitat del floc i la melositat del bombó, d’aquí la frase: “Gently melts in your mouth like a snowflake” (Es fon suaument a la boca com un floc de neu). Bé, jo personalment no crec que es fongues amb tanta facilitat quan els menjava, però l’accepto com a metàfora romànticona per a enamorats. Sobretot ara que s’acosta Sant Valentí.

La conclusió final és que els Meltykiss de te verd matcha no estan a l’altura del que espero d’un producte Meiji, si bé, queden els altres dos sabors per acabar de veure la qualitat de les trufes xocolatejades. La de maduixa (que no em desperta gaire interès, la veritat) i la de xocolata/crema de llet, que pot ser una bona opció. Tot i així, encara que no els comprés de nou, no em faria res menjar-ne si se’m presentés l’ocasió. De menjables, ho eren!