Bombons Apollo de Meiji

Si encara dubtàveu de la qualitat Meiji, avui us ensenyo el cop de destral definitiva que decantarà la balança per sempre: els bombons Apollo.

meiji-apollo-chocolate-strawberry-1

Diuen que el nom, fa la forma… i aquesta punta de coet es podria dir perfectament Montblanc o Everest i ens agradaria igual, o més. Però el seu sabor és aquest oli de palma tant criticat últimament, de la xocolata japonesa que permet donar-li unes característiques idònies per mesclar-lo amb molts sabors. El resultat és convertir convertir una cosa que a casa la coneixem per ser amarga, en un dolç extremadament dolç. Això és el que han aconseguit fent el bombó 1/3 de crema de maduixa. El resultat, molt bo!

meiji-apollo-chocolate-strawberry-2

Tot i així, crec que m’he deixat endur molt per la capacitat de fer formes estranyes, del gran màrqueting dels japonesos amb qualsevol cosa perquè sincerament, molts bombons que trobareu a les botigues, pastisseries i altres llocs que treballin amb dolços són igual o més bons que això. Però l’Apollo no deixa de ser quelcom que he-de-provar alguna vegada, sense haver de raonar-ho dins meu.

meiji-apollo-chocolate-strawberry-3

Anuncis

Chocolate balls: strawberry

Som-hi amb el iogurt de nou no? Després de l’entrada que vaig fer sobre els caramels de iogurt de maduixa, avui presento aquest que és MOLT millor. Sabor, mida, color i olor. Sobretot apunteu-vos l’olor.

 

Primer, deixeu-me dir-vos que Morinaga és una gran empresa Japonesa de confecció de caramels, s’hi ha dedicat des del 1899 (si, culers, com el Barça). Si sou hàbils amb el japonès, podeu visitar la seva web aquí i sinó, proveu amb la versió web cutre i penosa però en anglès. L’importància de l’empresa també rau amb la seva mascota, Kyoro-chan: Una fusió entre la fruita del cacau i un cap de lloro (al menys, així és com ho veig jo, però si no hi esteu d’acord, li podeu enviar un tuit i llestos).

 

 

 

 

 

En aquest cas, el/la? Kyoro-chan ens presenta unes boles de maduixa, de fet, sempre apareix com a boles de xocolata, però de xocolata no n’hi ha, el choco ve de la mantega de cacau que s’utilitza per fer la massa. Una cosa estranya. Oberta la caixa per el “bec” una onada d’olor de maduixa em deixa descol·locat, és molt forta i constant, m’entra MOLTA gana i ja provo les dues primeres boles sense acabar de mirar el paquet.

 

 

 

I és aquí quan noto una cosa estranya a aquestes boles de xocolata-maduixa-iogurt… tenen petites boles de cereal boles d’arròs a dins, això les fa lleugeres i cruixents per contrarestar la goma tova que ho cobreix tot. A la boca, tot es desfà en menys de cinc segons, i així fins a deixar la caixa buida.

 

 

 

 

El sabor és molt bo, el color rosa pàl·lid amb els puntets vermells són ideals per fer entrar amb gana i ja esteu tardant en demanar-ne uns. On sigui i con sigui. Com a últim apunt, guardeu-vos les caixes que són autèntiques joies gràfiques. Feu-me cas.