Blanditos toffee de Pictolín

Em sap greu haver d’escriure “blanditos” un producte que no l’he trobat gens tou, però és el nom que els madrilenys Intervan li han posat al nou caramel de la seva família de mastegables. Anteriorment havíem vist els Pictolín masticables de fruita i la versió sense sucre, que segueix sent el millor que tenen (més, fins i tot, que el Café Dry).

pictolin-blanditos-toffee-1

La mida i color són molt correctes, fins i tot l’embolcall m’ha sorprès, molt similar el que fa servir Gerió pels seus Toffelino cremoso i de fruites. El problema ha sigut a l’hora de menjar-lo, molt dur des del principi fins al final. Hi havia moments que quedava tot enganxat als queixals arribant a ser força molest i que s’agreujava amb la falta de sabor del mateix toffee. Clarament, l’experiència no m’ha agradat gens i veig força improbable que els provi una altra vegada sobretot havent-hi alternatives millors ara mateix.

pictolin-blanditos-toffee-2

Anuncis

Jelly sense sucre d’Intervan

Avui anem a Madrit, concretament a Torrejón de Ardoz on Intervan hi té la seva seu. Coneixeu la marca perquè us en vaig parlar fa temps amb els seus caramels tous amb sucre, i la versió sense sucre.

Avui us ensenyo el jelly de pectina sense sucre que molt segur heu vist sovint a les botigues perquè és molt petit i el seu paper força característic. Hi ha gustos per tot, en aquest cas, no m’ha semblat un producte dolent, ni de bon tros, però crec que podria ser un xic millor. El color i la textura de la goma és molt bona, llàstima que s’acabi de pressa. Ja em coneixeu… jo aquestes coses no les llepo. Les engoleixo.

Megaliz de maduixa

La regalèssia vermella és de les poques coses del sector de la regalèssia que m’agraden. Ben segur que de pur no en té res, que més o menys, com la xocolata blanca ho és per al món de la xocolata.

Migueláñez, una empresa distribuïdora de confiteria madrilenya fundada el 1983 per Onésimo Migueláñez té una oferta de productes que l’han portat a ser una de les distribuïdores més bèsties de l’estat, amb 400 treballadors i 21 delegacions repartides entre Espanya i Portugal.

Entre milers de productes, hi trobem aquest Megaliz, una barreta tova de regalèssia vermella amb gust de maduixa. El producte, extrusionat amb forma de flor és força dur i careix una mica de sabor. Al cap d’una estona mastegant-lo, la textura ja pinta millor però tot i així l’he trobat molt pobre, res a veure amb aquelles pessetes de regalèssia o els “pixaners” que podem trobar a les botigues de granel del barri. M’ha fet gràcia provar-lo perquè fa molt que els veig al costat de màquines de canvi, però no repetiré pas.