Caramels tous de regalèssia Hem-kola de Carletti

Aprofito el Nadal (i els dies de festa que l’acompanyen) per recordar a la gent que em poden fer arribar dolços, fins i tot aquells que no volen, per comentar-los.
Qui m’ha sorprès aquests dies és un company que fa quasi deu anys va marxar a Finlàndia per feina (i perquè és un Heviata de pi a pa) amb aquest caramel tou de regalèssia. Feia molt que no en tenia de productes escandinaus i no m’ho he pensat gens en ensenyar-vos-el de seguida.

Com podeu observar, el caramel tou de regalèssia és molt negre (però no pinta).

Doncs bé, els Hem són tot un símbol a Dinamarca, d’on n’és originaria la marca que els fabrica: Carletti i tres són els sabors que no pots passar per alt: l’original, el d’avellana i el de regalèssia. Ara si em pregunteu quin dels tres prefereixo, us diria que els altres dos, ja que la regalèssia em fa una mica de respecte. Però són els únics que tinc per comprovar i confirmar que estan fets d’una pasta dura que es desfà a la boca. Em va passar el mateix amb els Bravo de Fagerström i els tous sense sucre Geriovit. Els toques amb la mà, i tots semblent un caramel dur, però en questió de segons, es desfà deixant un regust del que correspongui, a la boca.

L’altra cara de la moneda serien els Mastia que fabriquen a Espanya i d’entrada quan els toques ja són tous (els pots deformar amb la punta dels dits) però quan els menges, es tornen molt xicletosos, fet que els converteix també en un producte molt enganxós. Cadascú tria com els prefereix, en cap cas el sabor hi té quelcom a veure, però amb els anys he passat a menjar-me qualsevol caramel a mirar-los més amb lupa. Que no s’enganxi (o que ho faci el mínim possible) entra dins de la meva llista. Els Hem-kola realment m’han sorprès i tinc moltes ganes de provar-los… els portarà Saet, que també porta altres productes de Carletti, en breus?

Anuncis

Mastia de regalèssia

Avui us ensenyo un altre clàssic dels quioscos i botigues de dolços de barri, els Mastia. Tenen el gruix i les mides quasi clavades als Sugus, el paper fins i tot, té el mateix tacte. Diguem que forma part de l’estàndard dels caramels tous i quadrats.

El que m’ha sorprès és que fos de regalèssia, no m’ho esperava perquè no és la forma ni el producte que t’esperes trobar de regalèssia a l’estat espanyol. Sí que em recorda força un producte que havia comentat prèviament al bloc i d’una procedència força llunyana, els Bravo de Fagerström.

Però la comparació amb els caramels tous suecs (tipus toffee de fruites) no és comparable, els Mastia es queden uns quants pobles enrere. Ni per sabor ni per textura els tornaria a comprar, els germans Juan López de Badajoz els queda uns quants retocs per fer. Nascuda el 1984 són especialistes en els caramels comprimits, per exemple, uns molt coneguts: Escalofrío, que veurem en breus aquí.

Bravo Kola

Una de les delícies que vaig provar i comprar unes quantes vegades de Suècia van ser els Bravo Kola. Una mena de toffee, quadrat i finet amb una estètica vintage impressionant. (L’estètica és el que em va cridar l’atenció de fet)

Anaven amb una bossa transparent i tenien 5 peces de cada sabor: Grädd (Crema), Nöt (Nou), Choklad (Xocolata), Lakrits (Regalèssia), Hallon (Gerds) i Gräddknäck (no n’he trobat la traducció encara). Uns sabors molt ben aconseguits.

Bravo Kola es fabricaven a un petit poble de Freluga a prop de Bollnäs (Suècia) a les mans de Larsson & Sons. Al 2009 però, l’empresa de Hudiksvall: Fagerström en va comprar les màquines i les receptes, i amb un canvi d’estètica als papers, el va comercialitzar per tot Suècia.

Fagerström és una empresa fundada als 90 a Hudiksvall per l’Emma Fagerström . Avui dia, aquesta empresa familiar la porta la quarta generació.

Nota pels curiosos i grafistes: he trobat aquests altres toffees buscant informació dels Bravo Kola, I també fan molt bona pinta. A Fine Little Day expliquen una historia molt maca sobre els tres nois que surten al paper!