Jellies “nama ramune” de poma

Avui tornem al japó a parlar d’aquestes gomes de Morinaga. Lluny dels famosos Hi-Chew que hem parlat aquí diverses vegades o les Choco-balls de patata, les d’avui prometien ser unes delicatessen que no han sigut ni de bon tros.

La bossa prometia uns cubs tendres però amb la duresa dels Hi-Chew, unes característiques que m’havia imaginat jo a partir de les escasses fotografies que vaig trobar. Dic imatges perquè de caràcters japonesos no n’entenc ni un borrall. Obert el producte, la imatge mental del producte d’en va en orris i queda substituït per una goma que suava pels sis costats. L’envàs de dins multiplicava la brillantor que tenia el daurat exterior i per rematar-ho, l’olor de poma no era gens agradable.

Hi havia esperança que la textura fos increïble, màgica, quelcom diferent que no tenim aquí. Però tampoc, l’estructura airosa que tenien les gomes era clavada a les pomes que venen massa sovint als supermercats, sense suc. Tot plegat, els 37 grams de dolços més cars que he pagat per un producte que per uns moments, he pensat que no es mereixia ni una menció. Una decepció de Morinaaga que espero que millorin.

Anuncis

Yupi: jelly farcit de mango i xocolata

Yupi és una onomatopeia sinònim de diversió i traduïble a l’angles com “Yahoo”. També és el nom d’una empresa d’origen Alemany però coneguda per les 5 hectàrees de fàbrica que té a Gunung Putri, Bogor, a una hora de la capital d’Indonèsia, Jakarta. La seva producció supera de molt, a la competència Asiàtica, fet que l’ha mantingut com a empresa número 1 del sud est asiàtic durant els últims 10 anys.

Aquest lideratge es deu a la qualitat excepcional, només comparat amb Fini a Espanya o Haribo a Alemanya. No és una ensabonada que he escrit, només cal que proveu aquestes gomes farcides de mango o xocolata i veureu que estan molt lluny de la majoria de gomes que es veuen a les botigues. El seu lideratge és indiscutible.

El primer de mango, és el que em venia més a gust provar (de fet, tot el que són fruites exòtiques m’agrada), i d’entrada la seva forma i aspecte exterior em recorden els pastissos de Bompass & Parr, la brillantor i la gomositat eren excel·lents.

Però es clar, a l’hora de mossegar-lo l’excel·lència baixa uns quants punts. El farcit és tan “generós” com el que posen als xiclets: una misèria, si bé el farcit és dels potents, dels que tenen el sabor hiperconcentrat, però no m’acaba de fer gaire el pes. Caldria millorar aquest punt. (Però també hi ha altres sabors que no he pogut provar i que acaben completant la “família” Yupi de gomes farcides)

Al de xocolata li passa tres quarts del mateix en el farcit, però la textura és molt diferent, vindria a ser un núvol de sucre amb crema de xocolata a dins, la mescla quan la mastegues és boníssima. De les dues versions, jo triaria aquesta versió farcida de xocolata.

Com a nota curiosa: sabeu que, segons la Mabel de Comic Friggin Sans, Yupi és de les poques marques que fan servir l’odiosa comic sans d’una manera “que queda bé”? Podeu llegir l’article original de l’anglès aquí.