Yupi: jelly farcit de mango i xocolata

Yupi és una onomatopeia sinònim de diversió i traduïble a l’angles com “Yahoo”. També és el nom d’una empresa d’origen Alemany però coneguda per les 5 hectàrees de fàbrica que té a Gunung Putri, Bogor, a una hora de la capital d’Indonèsia, Jakarta. La seva producció supera de molt, a la competència Asiàtica, fet que l’ha mantingut com a empresa número 1 del sud est asiàtic durant els últims 10 anys.

Aquest lideratge es deu a la qualitat excepcional, només comparat amb Fini a Espanya o Haribo a Alemanya. No és una ensabonada que he escrit, només cal que proveu aquestes gomes farcides de mango o xocolata i veureu que estan molt lluny de la majoria de gomes que es veuen a les botigues. El seu lideratge és indiscutible.

El primer de mango, és el que em venia més a gust provar (de fet, tot el que són fruites exòtiques m’agrada), i d’entrada la seva forma i aspecte exterior em recorden els pastissos de Bompass & Parr, la brillantor i la gomositat eren excel·lents.

Però es clar, a l’hora de mossegar-lo l’excel·lència baixa uns quants punts. El farcit és tan “generós” com el que posen als xiclets: una misèria, si bé el farcit és dels potents, dels que tenen el sabor hiperconcentrat, però no m’acaba de fer gaire el pes. Caldria millorar aquest punt. (Però també hi ha altres sabors que no he pogut provar i que acaben completant la “família” Yupi de gomes farcides)

Al de xocolata li passa tres quarts del mateix en el farcit, però la textura és molt diferent, vindria a ser un núvol de sucre amb crema de xocolata a dins, la mescla quan la mastegues és boníssima. De les dues versions, jo triaria aquesta versió farcida de xocolata.

Com a nota curiosa: sabeu que, segons la Mabel de Comic Friggin Sans, Yupi és de les poques marques que fan servir l’odiosa comic sans d’una manera “que queda bé”? Podeu llegir l’article original de l’anglès aquí.

Jelly Belly

Ostres tu, m’ha portat una bossa de 35 paquets de jelly belly amb un assortit de 10 sabors, per 13 euros (s’han deixat l’etiqueta…). Una mica car per 400g nets.

Bé, està clar que el primer que he fet és obrir la bossa, mirar uns quants paquets i començar a provar els diferents sabors: Top banana (molt bo), tangerina (pse pse), tutti-frutti (molt bo), lemon (massa suau), juici pear (una merda seca penjada d’un fil), very cherry (ok), green apple (deliciós) coconut (pse pse), watermelon (el millor amb diferència!) i blueberry (molt bo). Recordo haver-ne provat d’altres, sobretot a la fira ISM a Colònia (Alemanya), però trobo que l’assortit és prou correcte i no té el maleit sabor de “formatge blau”.

Per cert, després de menjar-ne uns quants paquets he llegit el valors nutricionals (si, sabeu allò de primer intentar muntar una cosa i si no te’n surts mirar les instruccions? Doncs una mica això). Doncs la broma és que les mongetes aquestes tenen 70g de sucre per 100g de producte: una bomba, vaja.