Cannolo di Riso de Riso Scotti

Si per el títol no ho sabeu encara, acabem la setmana a Itàlia. On fan aquesta mini barreta llarga farcida de cacau. La veritat és que, acostumats com estem de barretes banyades, a la que en veig una sense, em quedo parat.

riso-scotti-cannolo-di-riso-1

Però aquesta ha sigut una mica especial. Envasada de dos en dos, l’airositat que porta a la seva capa de cereal la converteix en un snack molt lleuger i digerible. La mescla de la xocolata (això sí que te gust de xocolata i no el que varem veure dilluns) i el cereal és genial. No és el primer cop que ho comento, però sempre és bo recordar. Seria la segona mescla d’ingredients que m’agrada més, després de les olives amb patates fregides. 😀

riso-scotti-cannolo-di-riso-2

I què és Riso Scotti? Doncs una empresa italiana que tenen un ventall de producció molt ampli: de menjar preparat (congelat) a discs d’arròs inflat passant per un catàleg de productes d’hostaleria entre els que s’inclou aquests Cannolo de diferents gustos. És bo, i no m’importaria algun dia comprar-ne si en trobés els llocs on vaig a comprar habitualment, però no aniria fins a un altre supermercat per ells.

riso-scotti-cannolo-di-riso-3

Anuncis

Caramel comprimit de ruibarbre de Farbo

farbo-lietta-light-rabarbaro-2

A principis d’aquest any ja varem veure aquests comprimits de Farbo, llavors el caramel era de mel i llimona amb pròpolis. Avui, buscant alguna raresa, em trobo que l’empresa Italiana en fa amb gust de Rabarbaro.

farbo-lietta-light-rabarbaro-1

Jo, nideia del que és el Rabarbaro, així que m’acosto al Sr.Google i li pregunto.
– En català rep el nom de Ruibarbre.
– Rui.. què?
– Ruibarbre, són plantes perennes amb fulles grans i amb pecíol carnós, les flors són petites blanques i verdoses i el fruit és en núcula. Tenen un rizoma molt desenvolupat. – diu la Viquipèdia. I així doncs, ja em veieu llepant una caramel de ruibarbre prou bo com per acabar-me’l tot. No, no ha sigut ni de lluny una experiència que repetiria ni tampoc el recomanaria a ningú. La finalitat d’un producte d’aquestes característiques crec que només es pot entendre en el sentit de marketing o de fer per demostrar varietat i raresa. Caldria veure les vendes reals del producte per comprovar si és una demanda real del públic o un capritx.

farbo-lietta-light-rabarbaro-3

Gianduiotto fondente de Dulciar

dulciar-gianduiotto-fondente-1

Ja feia falta alguna cosa més coneguda, oi? Avui anem fins a Noci, que es troba a la part oriental del taló d’Itàlia, encarat al mar adriàtic i envoltat de ciutats com Martina Franca, Taranto o Bari. Una gran zona.

dulciar-gianduiotto-fondente-2

Per el clima que s’hi dona, força calorós, em sorprèn la gran producció de xocolata que te Dulciar i encara més la producció de Gianduiotto: unes especialitat de Torí, el nord d’Itàlia. Però ei, no em sorprén tant com us penseu: he vist fleques fent ensaimadas Baleares a Cantàbria, i es queden tan amples. El gianduiotto de Dulciar però, és més dur que el de pasta d’avellana tradicional, segurament per la quantitat de cacau que porta (i que per tant, més que un gianduiotto estaríem parlant d’una xocolatina amb forma de gianduiotto, i a mi això m’ha fet emprenyar una mica). Per això, no us puc recomanar això com una delícia italiana, sinó purament com un una xocolatina amb un toc de pasta d’avellana i que en trobareu d’altres millors. Abans us recomano el clàssic d’avellana o una de les altres versions que fan: de cafè o de taronja.

dulciar-gianduiotto-fondente-3