Chupa Chups gummy: Ossets panda

Crec que al final, seran els delegats de japó els que faran que torni a estimar, ni que sigui una mica, la marca Chupa Chups. Després del desastre en què la van convertir els hereus a Catalunya i la post-venda al grup italià Perfetti Van Melle, em van posar la marca sota mínims.

chupa-chups-gummy-panda-1

Amb productes que ja hem vist aquí, com els chups super àcids o el Melody, arriba la raresa de les gomes. No és una raresa en sí, de gomes n’hem vist un fotimer, em refereixo a com de rar suposa veure una marca molt clara de caramel amb pal fora del seu “habitat natural”. Després de coses tan dispars com els caramels Cremosa, arriben els ossets Panda.

chupa-chups-gummy-panda-2

El sabor no podia ser més suau. No us podeu esperar una goma potent perquè no ho és. En tot cas, és molt i molt gomós (encara no tinc clar que aquesta paraula faci referència a la màxima elasticitat d’una goma dolça) i una sobredosis de sucre granulat. Val a dir que m’ha deixat la caixa de llum ben plena de sucre. Tot plegat, li poso un 6, però només perquè el seu embolcall és d’allò més guapo i ben parit. Que si pos per les gomes… no passarien l’examen. Segur.

chupa-chups-gummy-panda-3

Anuncis

Gomes amb gust de Chardonnay de Meiji

Encara que el juliol i l’agost siguin un infern al Japó, jo hi tornaria cada any. Quina meravella de dolços que hi tenen! No me’n podria cansar mai, impossible. Per això avui hi tornem per veure un altre producte d’una de les millors empreses de dolços japonesa, la Meiji i les seves gomes.

Amb un gust de raïm increïble, o de Chardonnay, com els ha agradat batejar a ells (per la idea aquesta que tenen els asiàtics del fet que els francesos són quelcom superieur, hahaha, en fi) porten uns 2400 mg de col·lagen. Aquest producte és una molècula proteica en forma de fibra, present en tots els tipus de teixits conjuntius i aporten resistència a la tensió i flexibilitat. (Si voleu més coses, sempre teniu l’entrada de la Viquipèdia, recordeu-ho).

La textura gelatinosa que té a l’exterior és increïble, vull dir que no té aquella rigidesa de les gelatines d’aquí, sinó que té més una funció de membrana que cobreix un líquid a l’interior. Això ho notes de seguida a la primera mossegada. Un cop trencada la cobertura, el gel de l’interior es torna farinetes i entre dins el cos de manera espectacular. Què us he d’afegir? Com de ben parit és aquest doypack que els conté? Ho és, amb el seu punt kitsch, però hi és.