Gomes vegetarianes de Lühders

Avui tirem de la bossa de mostres de l’ISM, que com sabeu si vareu poder llegir l’entrada de les barretes Fudge, sabreu que, enlloc de buscar un país representant de la fira, s’ha triat un concepte. Enguany, per començar aquest nou canvi, anava sobre caramels, gomes i xocolates apte per a vegetarians (no tinc clar si també vegans).

Una de les empreses que més apostaven pel concepte de goma totalment Vegan era Johannes Lühders, empresa alamana que en desconeixia completament tot, de manera que he anat a donar un cop d’ull al seu web: empresa que va iniciar l’activitat a una petita botiga a Hamburg i es clar, l’èxit dels seus productes va fer petit l’espai i van veure’s obligats a canviar de lloc. Al 1958, el fill del fundador, Johann-Hinrich Lühders va seguir la saga familiar al 1958, ampliant les línies de producció amb maquinària avançada que els va permetre consolidar com una gran proveïdora de dolços alemany. Al 1998, la tercera generació va assumir que tot tornava a quedar petit, i van mudar-se al poble de Stelle (als afores d’Hamburg) a l’abril del 2000 on han desenvolupat nous productes, entre ells, el que veiem avui.

Els Smoothie gummies segueix la tendència aquesta d’anomenar els productes que tenen uns sabors planers i suaus, amb poca intensitat. I així és com he vist jo aquestes gomes amb una forma, que crec que pretén semblar unes ampolletes, però no ho se pas. El sabor de la bossa, a l’estil Kiba, venia amb una mescla de gomes de plàtan, cirera i poma (el de plàtan si que hi tenia una retirada, però els altres dos… ai, gens). La gomositat de la goma, en canvi, era molt bona, s’enganxava molt poc (quasi gens, val a dir), i tenia un recobriment mate molt elegant. Existeix, pels que voleu provar altres sabors, una altra col·lecció de gomes sota el nom d’Exotic amb gomes de poma, mango i fruita de la passió. A tenir en compte pels que voleu gomes vegetarianes, tant en la goma com en els colorants.

Anuncis

Les originals Bubblizz de Lutti

Després de veure el toffee Magnificat (és una de les Top 10 entrades més visitades del bloc) crec que ja és hora de veure un altre producte de la mateixa empresa. Els Bubbizz em semblaven una bona opció! Acostumats aquí a les ampolles de cola mig marró i blanques o mig marró i verdes, una ampolla rosa i blava és genial.

Segons la web de Lutti, el gust de l’ampolla és l’autèntic gust de Bubble Gum (el famós xiclet rosa. Aquí el varem conèixer com els Boomer, oi? Jo almenys, si). El seu toc àcid el fa únic, jo almenys, l’he trobat igual d’àcid que els d’aquí, i per això m’ha agradat tant! És molt bo! Ja m’estic fregant les mans per parar a un supermercat francès pel pont de la prostitució, ai, volia dir de la constitució. El seu embolcall és maco i la mascota o ninot que l’acompanya és la tendència antropomòrfica que han anat adquirint totes les marques de gomes. Posem ulls i boques a tot el que podem! Sí! Serà aquest l’inici del kawaiiisme a Europa?

Fundada el 1889, Lutti fa cent vint-i-set anys que es dedica a això. A una de les ciutats més nòrdiques de França: Bondues, i a tocar la frontera amb Bèlgica, hi ha la seva fàbrica de producció: 50.000 tones de producte l’any, quasi res oi? Us deixo amb un reportatge que va fer Journal du net fa un temps i de qui he “agafat a tall d’informatiu” aquesta genial fotografia d’un motlle.

 

Mores de Burmar

Industrias Burmar fa anys que fan gomes, però no ha sigut fins ara a l’última fira ISM quan hi he parat atenció. Molt més coneguda pels Flax: unes barres de gelatina apte per a celíacs amb suc de fruita natural i per les cantimplores, també de gelatina, Zumrok.

burmar-sweets-moras-de-goma

Però anem a les gomes, que entre ampolles de cola, animalets i ossos, vaig veure les mores que com sabeu, m’encanten. Crec que deu ser la goma més senzilla de fer perquè sempre que les provo les trobo bones. Faci qui les faci, estan sempre dins el vàrem de bo i molt bo. I ho veig com una cosa positiva, molt positiva.

burmar-sweets-moras-de-goma-partidas

I gaire més a afegir, unes gomes vermelles i negres dins una bossa amb la mascota/logo gravada. Un altre producte d’una empresa força recent, creada el 1973 per l’actual gerent: Evaristo Burgueño. Als 80 s’afegeixen a la creació de gomes (el boom del caramel de goma, concretament) i després dels jocs olímpics de Barcelona, van treure les cantimplores. UN dia les presentarem (i em posaré nostàlgic, hehehe).

Grün-ohr hase de Katjes

Avui tornem a les delícies que vaig poder aconseguir a la fira ISM d’aquest any 2016, concretament a un dels llocs on al meu primer any a la fira, vaig criticar durament l’ús del Hummer-limusina i les noies lleugeres de roba que hi abundaven. Aquests últims anys però, Katjes han canviat força, l’stand s’ha moderat i fins i tot, hi han posat una impressora de gomes 3D on qui volia podia anar a imprimir el seu nom… prèvia cua de gent corresponent.

Jo vaig anar directe a la teca, que és al que havia vingut, i vaig ser obsequiat amb aquesta bossa de conillets. Ai, ara que em pensava que havíem oblidat el tema playoboyero… hehehe. La veritat és que… ostres quines gomes més bones! Indubtablement això li passa la mà a la cara a Trolli i Vidal (per dir dos dels grans que hi ha per casa nostra), les dues textures són increïblement bones quant a sabor i gomositat, especialment la goma airejada de la cara (vegeu la part rosa dels conills). L’orella vermella i verda tenen aquesta textura més dura però funcionen com a potenciadors de sabor perquè, al mastegar, desprenen molt de gust, i s’agraeix. Indubtablement, i ho repeteixo, s’han convertit en les meves gomes preferides i les repetiria segur.

L’empresa Katjes ha crescut, i molt, ja ho era quan us vaig presentar la el Magnificat de Lutti, però també forma part de la seva família les gomes Continental Sweets Belgium Nv., Piasten Gmbh, les pastilles Dallmann & Co. que vaig ensenyar a l’entrada de l’ISM 2016 i unes que desconec, les Festivaldi Bv.

Barreja de jellies Pureral

Avui torno a parlar de la japonesa Kabaya. Després de trobar-me amb uns deliciosos jellies de raïm farcits. Avui és el torn d’un mix de dos sabors que han tret sota la mateixa marca Pureral.

La goma és increïblement tova i molt elàstica, mastegant s’aconsegueix trencar aquesta capa gelatinosa que té al voltant i s’allibera aquest farcit que porta. En el cas de les vermelles, es pot veure aquests puntats negres que li donen una similitud a la fruita real molt divertida.

No he aconseguit descobrir de què estaven formats els dos. Fruites exòtiques segur que si, però hauré d’esperar al traductor per aclarir-me. A la web del producte, tampoc en fa cap referència a la mescla que us mostro. Al capdavall, potser és una edició limitada que no va triomfar gaire. Llàstima!

Gummi Zone: lunch bag

Han vingut els cosins petits a dinar, setmana santa de sofà i pel·lícules (Disney)… i com no, llaminadures a dojo. Entre moltes que he menjat i fotografiat, he vist que les més emocionants per ells, eren les que reproduien aquest “fast food” (el “lunch bag” original té més coses, però nosaltres les vam comprar individualment a la botiga de llaminadures a granel):

Gummi Zone, com moltes marques de gomes toves, ha tret reproduccions de menjar. I els que van tenir la sort de provar són aquests tres, les patates fregides, la pizza i el hot dog (o frankfurt). Tots ells boníssims!
El Frankfurt és, dels tres models, el que s’assemblava menys al producte real. Vull dir que no deu ser fàcil industrialitzar una forma com aquesta i fer que tots siguin iguals, però si no arriba a ser per l’envàs, dubto que hagués arribat aquest punt. La gràcia d’aquest és que pots retirar el frankfurt amb mostassa del pa, així tens dues “xuxes”.

Les patates van ser l’estrella de la tarda. No vaig poder parar de menjar-ne tota l’estona. Tenien un punt d’acidesa i textura ideals, a més a més de la gràcia que fan posats en una mini reproducció del recipient de patates fregides del Mc Donalds.

La pizza també va ser la goma “mitjana”, la que ni fu ni fa, i és que no té gaire secret. Tot espumós amb una mica de coloret per donar la sensació que porta “condiments”, però més enllà, a nivell de sabor i textura és “soso”.
Gummi Zone és una marca de gommes de Yupi, els mateixos que fabriquen els jellies farcits Mango blast i Choco Glee, que vam comentar aquí. Més delicies d’Indonesia que crec que tothom ha de provar, com a mínim, una vegada a la vida!