Jo volia una altre galeta de gelat com el que vaig provar fa uns dies. Però no se perquè, vaig confiar cegament que aquest seria el mateix Caplico però de maduixa. Res, un canvi dràstic, molt dràstic.

glico-caplico-atama-strawberry-1

No se si és temporal, una mena d’edició limitada, o és un canvi de l’empresa per substituir els gelats (o porros, que segons el sabor que agafes sembles el puto Bob Marley) per cors bitó. Val a dir que no tenen punt de comparació perquè de sabor i textura són totalment diferents. Per molt que vulguin vendre el bitó com una mescla entre la galeta de gelat i sabor de gelat.

glico-caplico-atama-strawberry-2

Com si no conegués Caplico d’abans. Diria que aquest producte és molt kawaii, molt nyonya i que molt probablement no compraria. Però li veig marge de joc entre el públic infantil i (algun sector femení) pel fet de que són cors d’un rosa molt “cuqui”. El seu sabor tendeix a ser més aviat suau i sens dubte que li falta molta potència a la maduixa.

No compro aquesta nova idea de Glico, aquest Atama, que es traduiria com a “puntes”. És a dir, la punta del gelat. I per tant, la bossa és una dotzena de puntes de gelat. Uf, mai més, torneu-me el Caplico i inventeu-vos un altre nom per aquesta galeta o bombonet.

glico-caplico-atama-strawberry-3

Galetes Bisuko farcides de crema

Nabisco, Meiji, Lotte… suposo que per no marxar del continent asiàtic, podem seguir parlant de coses increïbles que fabriquen per aquella zona. Potser avui no és res d’allò que diguis, uau! o que guapo! No, avui és una galeta normal i corrent que fabrica Glico.

glico-bisuko-biscuits-1

I perquè la poso? Doncs es veu que la cara del nano que hi apareix, és molt famosa. Vindria a ser tant famosa com el tigre taronja dels Cheetos o l’osset amb corbata de llaçet vermell d’Haribo. Avui deu ser un dels tants vells que juguen al pachinko al Japó. No ho se. Suposo.

glico-bisuko-biscuits-2

A mi m’han agradat. Res a envejar amb les moltes galetes que tenim arreu del país, de Camprodon al Delta. Però si teniu l’ocasió, i això us ho repetiré sempre, proveu-les i traieu-ne les pròpies conclusions. Jo amb aquest embolcall vintage però versionat als temps que corren, sóc molt feliç.

Cucurutxos de xocolata Caplico

Fa unes setmanes que estic dubtant (de nou, no és pas el primer cop) si fer servir Blogger o WordPress. De fet, les dues plataformes són de Google, així que haurien de ser, en el fons, el mateix. Els últims canvis m’han portat a reflexionar i fer comparacions. I dit i fet, crec que WordPress funciona millor i a partir d’ara el convertiré en el bloc principal.

glico-caplico-chocolate-icecream-cookie-1

Per celebrar-ho (hehehe) començarem per un producte molt original de Glico, el Caplico mini… una mescla de Calipo i Glico que m’ha fet molta gràcia. La primera vagada que el vaig veure, vaig pensar, “oh no, segur que m’enreden i només hi ha xocolata a la punta” doncs estava equivocat, tot el cucurutxo en va ple, de xocolata. Ben mirat… no us sembla també un canutu? No donaré idees que aquest japonesos se la saben llarga quan han de fer “rareses”.

glico-caplico-chocolate-icecream-cookie-2

La galeta i la xocolata són sorprenentment bones, una galeta en forma de gelat que m’he menjat en un obrir i tancat el ulls. M’he quedat amb ganes de menjar-ne més i sobretot, després de donar un cop d’ull al seu web, de provar-ne els altres tipus que tenen: de maduixa i de vainilla. També existeix els giant Caplico molt diferents a la versió mini que us ensenyo però que desperta molt la gana. Oi?

glico-caplico-chocolate-icecream-cookie-3

Kokochi: xiclet de matcha sense sucre


Uf! Molt content d’aquests xiclets Kokochi sense sucre amb sabor de matcha! Llàstima que només inclou 8 làmines molt (massa) fines per poder-los gaudir un temps prou raonable, deixant de banda que val el pateix que un paquet de Pocky.

Espectacular el detall ratllat de relleu al xiclet.


El producte és de la casa Glico, els que també han fet els snacks de patates blaves/violetes i que vam comentar el mes passat: les Karujyaga.

Karujyaga: snack de patates violetes

Karujyaga és una marca de Glico (el grup empresarial que fa els Pocky o Mikado i altres productes). Si no vaig errat, Jyaga vol dir patata, i la cosa quedaria amb “Patates enrotllades”, més o menys. El tipus de menjar és més un snack per abans de dinar que no pas un dolç llaminer, el més interessant però, és que a més a més els sabors són molt estranys: patata violeta? Què coi…

Doncs resulta que no és tan estrany. Les patates violetes o negres són originaries de Perú (concretament de les parts mitjanes i altes dels Andes) on s’han cultivat des de l’època dels Inques. A partir d’aquí s’han fet encreuaments amb altres patates, per exemple, les patates ratte (o patata Asparges) originària de França. L’encreuament permet tenir unes patates violetes allargades gràcies a les antocianines, el pigment vegetal hidrosoluble que es troba en els vacúols de les cèl · lules (el mateix pigment que la ceba morada, les groselles, els nabius i la col llombarda, per posar-ne uns exemples).

Glico, a banda de fer uns sabors així estranys i molt arriscats, ha sabut cuidar la imatge gràfica (ja sabeu que per mi, també és un punt molt important a l’hora de valorar un producte) i el packaging que embolica els スティック de patata violeta és espectacular. Geomètricament és una forma complexa, tant de plegar com per garantir que quedi igual de bé en la seva producció en línia. El troquel per obrir funciona de meravella (i no com el nou de les galetes Principe que és un “truño”), la bossa de dins és d’una finor impressionant i el producte, amb els acabats ataronjats a les puntes una delícia. Realment, és una cosa que s’ha de provar, si bé no és a meva preferència per menjar dia si dia també com altres llaminadures, però m’ha sorprès gratament l’experiència. Us ho recomano!