Gianduia de Trias

 

Avui anem a Santa Coloma, no de Gramanet, sinó de Farners. Més us val saber on és… com a mínim, les galetes Trias (res a veure amb l’exalcalde de Barcelona) sí que sabeu què són, els guiris en van plens d’elles. I amb raó. Crec que és de les galetes preu qualitat més bones que es fan al país.

Potser la Gianduia no és el més representatiu de Can Trias, però avui és el que toca i ja més endavant, parlaré de les galetes més icòniques de Joaquim Trias. Aquesta galeta que té un plec al damunt desplaçat cap a un dels laterals ve farcida de crema de xocolata amb avellana (mínim d’un 30%). La pasta, igual que la neula, és boníssima, molt més bona que la gianduia o gianduja interior, que l’he trobat un pèl sosa. Força allunyat de la pasta original italiana, però com a galeta de cafè, de tarda o per picar alguna cosa, està bé.

 

Galetes farcides de xocolata Petit

Sembla que estic de sort. He descobert un altre producte dels molts que té la marca Bourbon, els Petit, unes galetes que venen en empaquetats com els filipinos (perquè us en feu una idea) encara que tot plegat és lleugerament més petit. Tot ho fan petit i ben parit aquests japonesos. Bourbon? Els de Fettucine i els comentats recentment, els bombons Petit Bit.

Les galetes existeixen actualment amb molts sabors, els podeu trobar tots a la secció “Petit” de la pàgina web, on destaco les langue de chat, la popular galeta senzilla de tota la vida, en una mida molt més reduïda i farcida de maduixa. Té molt bona pinta i penso demanar-ne ja uns quants, que són d’edició limitada! Els que comento avui són farcits de xocolata. No és conya, probablement és la millor xocolata que he tastat del Japó. Millor que els de la mateixa marca: Petit Bit. La textura exterior és tova, no ho diríeu eh? Doncs si, i l’interior, la xocolata és rígida però cruixent, ja que porta com una mena d’airejat. Tot plegat una combinació de textures molt divertides.

La imatge ha sigut renovada amb motiu del 20è aniversari que fan enguany. És a dir, aquest producte porta des del 1996 al mercat i jo sense haver-lo provat abans! No cal que ens posem tristos tampoc. Hi ha vídeos i un fotimer de coses penjades a la seva web, però alerta, ho haureu de fer amb els vostres dominis de japonès o fer com jo, i tirar del google translate.

Imatge de la web de Bourbon que us podeu baixar gratis!

Galetes Principe: mort innecessària

El logo nou ja l’he vist als nous paquets, aquesta imatge és antiga.

Després de parlar de les Pim’s, em vaig quedar amb moltes ganes de pujar una entrada a les galetes de crema de cacau per excel·lència, les Principe (de fet, ja ho havia comentat al març del 2013… casi 365 dies he tardat!). I crec que ara, amb més raó, es mereixien una entrada perquè… han canviat l’envàs… a pitjor. No se quina mena d’estudi ha fet Mondeléz International que els ha portat a fer un paquet amb l’obertura lateral, però els que ja estàvem acostumats que l'”abre fàcil” no fes “abre” ni fos “fàcil” ens ho mirem amb molt d’escepticisme.

Imatge per recordar com de bones… eren les galetes!

Segons la pàgina web, les noves Principe són un 35% més grans i tenen un 40% menys de grassa. Llàstima, el greix és un bon ingredient per donar sabor a les coses… si la gent es preocupa tant pels greixos que menja… que canviï els seus hàbits alimentaris però que no demani galetes-porqueria saludables! Com a mínim, els que les gaudim les volem originals amb tot el greix vegetal que calgui per menjar un paquet diari. 🙂

El nou envàs, força més gran i gruixut que l’actual (no tan agradable d’agafar)
Mostra de com haurem d’obrir i tancar ara les galetes. Hahahaha

NO HO DIC NOMÉS JO! Ja han començat a sortir persones indignades per aquest canvi, per començar, al financialfood.es, val a dir que el nou canvi també és gràfic i en aquest punt, bastant més encertat. Curiosament, fent una recerca ràpida i poc profunda (val a dir), he trobat aquest petit gràfic de l’evolució del princep: (no recordo el link, si algú el troba, m’ho pot deixar a la part de comentaris i editaré posteriorment l’entrada).

Evolució: obrir de cames… 😛

Edito amb imatges del nou envàs que ja podeu trobar a la gran majoria de supermercats! Jo segueixo pensant que el canvi és penós…

Fins aquí, deixant de banda que ja no es pot veure la marca “Principe” d’un sol cop de vista, podem apreciar per on s’han d’obrir les galetes Incipe…
Treure les galetes té la seva gràcia, poques galetes es poden treure per davant, ara bé, com que no han pogut solucionar el tema de les galetes trencades (i ara es trenquen més perquè porten un 40% menys de greix, però un 40% més d’aire…), els trossets que surten (o salten) en treure les galetes s’enganxen a la pestanya que suposadament ha de servir per tancar de nou el paquet…
I aquí tenim, el paquet de cap per avall amb una pestanya que no es pot tornar a fer servir per la poca adherència que té i les restes de galetes que hi queden. Com diria aquella dona: olé tu, oooole tu!