Speculoos de Royal

Si no recordo malament, he fet un parell d’entrades de galetes speculoos, aquestes galetes de mantega belgues que posen en el cafè. Amb els anys, sempre hi ha una o dues empreses que volen treure també la seva galeta esperant repetir el mateix èxit que la Lotus. Sincerament, que esperin asseguts.

royal-speculoos

Després de la Spéucloos de Gullón i la Lukas de Maison Biscuits d’Or, avui és el torn de la Royal que… sorpresa! S’assembla molt a la Lotus original. Quant a sabor, esclar. La forma de la galeta també és força similar però ho és també amb empreses que no tenen res a veure. Royal en canvi, també és una empresa Belga. No seria gens estrany que fos la mateixa Lotus qui fabrica per altres marques, en el fons, juntament amb Gullón, són monstres indústries que fabriquen per tonelades.

royal-speculoos-cookie

La realitat és que em menjo aquesta galeta perquè és de regal. No em veig, de cap de les maneres, anar a un supermercat o botiga de barri i comprar directament un paquet de galetes d’aquestes per anar picant. Gens ni mica. Perdurarà la idea que és la galeta que regalen en el cafè pels segles dels segles.

Anuncis

Galetes de mantega i xocolata Cradel

Alguns de vosaltres us queixeu que poso poques galetes, doncs bé, avui unes directes d’Itàlia. Encara que fa poc vaig comentar les Noglut de Santiveri o les farcides de Balconi (també Italians). Ara, de tot plegat, em segueixo quedant les Horn de Meiji.

cradel butter cookies chocolate

Les galetes Cradel de mantega són de bona qualitat, es nota només d’obrir l’envàs. Unes galetes ben fetes amb una mantega molt llaminera que queda marcada a la gola. Com diu a la caixa, no conté oli de palma. Jo, n’he llegit força sobre aquest rebombori que hi ha i… si voleu pagar paquets de galeta a un euro, què voleu que hi posin? El que cal és un canvi d’actitud dels consumidors i quan aneu a la botiga (o supermercat) triar productes que tenen un sentit comú i lògica a l’hora de fer els productes. Una galeta de mantega no és complicat de fer si s’hi posa ganes.

cradel-butter-cookies-chocolate-2

L’únic però (maleït però) és que la forma de la galeta, quan les he vistes apilonades a la safata transparent m’han recordat molt ràpidament a una tifa. Bé, a tres tifes de costat, acabades de fer. Jo perquè no tinc manies, però segur que a més d’un s’hauria tirat enrere. També val a dir que sembla el típic descuit que fa un pastisser artesanal. Ajuda a crear una imperfecció visual que una altra part del cervell (la part que no pensa amb les tifes) valora com a artesà. I això, dóna punts.

cradel-butter-cookies-chocolate-3

Cradel va néixer fa quasi 30 anys, el 1989 amb la voluntat i empremta dels seus dos propietaris amb experiència de generacions passades en el mateix camp de la pastisseria i flequers. Tradició i passió defineixen la idea de Cradel que ofereix un catàleg extens de productes seguin una línia molt tradicional de fer les coses. El seu producte estrella? Els pastissos de melmelada que es fan completament a mà. Tots els productes s’elaboren a la fàbrica que té al carrer Mestri del Lavoro 18 al poble de Verzuolo.

Galetes digestives de cacau Noglut

La setmana passada ho vàrem deixar a les galetes tipus wafel, de cacau i pa d’àngel, avui veurem unes galetes digestives de cacau. Aquesta vegada, sí que porta cacau!, un 3,2%, i es nota a l’hora de menjar-ne.

santiveri-noglut-digestive-cacao

Santiveri, l’empresa amb més de 100 anys d’història, ja des del 1885 buscaven i fomentaven el consum d’aliments saludables i respectuós amb l’entorn. A la web de l’empresa expliquen: Jaime Santiveri que havia estat tractat per uns problemes pulmonars de manera vegana al santuari de l’abat Sebastian Kneipp a Bad Wörishofen va voler importar a casa el sistema que l’havia guarit. El 1983 obria doncs, la primera botiga d’aquestes característiques a l’estat espanyol convertint-se en un model per tot el que va venir després i és avui.

santiveri-noglut-digestive-cacao-2

Tot plegat, ajuda a veure que és possible fer productes industrials sense perdre els valors i amb resultats molt més òptims que altres marques. Ho podem justificar quan els preus són elevats i no ens ho podem permetre, però en aquest cas, parlem d’una diferència de cèntims. Al final, el que mengem i com ho mengem, és la clau d’una bona salut al llarg de tota la vida.

santiveri-noglut-digestive-cacao-3

Kinoko No Yama de te verd i Azuki de Meiji

Tornem al Japó que tantes alegries ens dona! I per si no anavem prou contents, un altra entrada de bolets al·lucinógens que els habitants del sol naixent dissimulen en forma de bolets de xocolata i galeta.

meiji-kinoko-no-yama-green-tea-and-red-bean-chocolate-1

No és la primera vegada que els veieu, ja he comentat varies vegades en aquest bloc de dolços, snacks i caramels que Meji, d’entre molts productes fa aquests dolç tan peculiar: els Kinoko No Yama. No heu de confondre aquests bolets amb els Takenoko No Sato, que són uns petits avets nevats amb diferents tipus de xocolata i cremes de llet.

meiji-kinoko-no-yama-green-tea-and-red-bean-chocolate-2

Però tornem als Kinoko No Yama… sabeu de quin sabor són? Us ho imagineu però… oi? Doncs de té verd i Azuki, la mongeta vermella i dolça que també trobem als pastissets de Doraemon (tot i la traducció de pastissets de xocolata que varen fer a TV3).

meiji-kinoko-no-yama-green-tea-and-red-bean-chocolate-3

Si teniu mes ganes de provar aquestes galetes, fa temps vaig provar aquestes de xocolata blanca amb gust d’una espècie de moniato, molt dolç. Tot i així, en trobareu de mots sabors i soretot, de moltes mescles estranyes aixì com edicions limitades que puntualment treuen a la venda. També puntualitzar que, una vegada més, els japonesos ens brinden d’aquesta estètica kawaii que tant ens agrada al bloc.

meiji-kinoko-no-yama-green-tea-and-red-bean-chocolate-4

Galetes Saku Saku Panda

Si fins ara havia parlat de gomes, avui crec que és moment de parlar d’altres productes de Kabaya, l’empresa japonesa dels jellies Purereal. Si, realissimament pur.

kabaya-saku-saku-panda-cookies-1

Les galetes del Panda Saku Saku, m’havien d’arribar inicialment amb un tipus de packaging molt maco i kawaii, com aquest, però al final, m’ha arribat amb aquest embolcall simplón que no és que em desagradi però no fotem, és molt diferent al que m’han promès. M’ha emprenyat una mica, però bé, ja ho he dit a qui l’hi havia de dir.

kabaya-saku-saku-panda-cookies-2

Les galetes no són res de l’altre món. Ja m’ho esperava perquè com sabeu, la xocolata no és el punt fort de les empreses de dolços japoneses, exceptuant algunes, així que he posat èmfasi al que dominen: detall i idea de producte. La galeta són cares de pandes amb diferents expressions i edats: content, trist, sorprès, pensant marranades… coses molt japoneses, vaja. No se perquè, a la meva bossa hi havia només iaios verds. Tsk, al final resulta que m’he emportat un fail-fail de producte. Recomano o no? Doncs la veritat és que no, abans tornaria agafar les gomes o provaria unes de diferents.

kabaya-saku-saku-panda-cookies-3

Galetes recobertes de xocolata de Jules Destrooper

Fa molt de temps que vaig comentar l’existencia de les galetes Jules Destrooper. És, sens dubte, una marca que ha sabut mantenir la tradició amb petits retocs gràfics per mantenir-se actualitzada constantment. El que comento gràficament, també es pot veure en la producció dels aliments i en la cura del detall.

En aquest cas, la galeta ve farcida amb una xocolata molt bona. Al meu punt de cacau, que diríem, i que potser als amants de la xocolata amb llet desaprovaran, però per això hi ha altres marques que en fan de més dolentes dolces. A sobre aquest recobriment, hi ha un decorat en forma de zig-zag que li dona el punt aquest artesanal. Que un es creuria si no fos perquè totes tenen el mateix grau de zig-zag, error i gruix. I clar, humanament, això és impossible.

Si us agrada la galeta aquesta, no podeu deixar passar l’oportunitat de provar el gofre rodó. El teniu aquí documentat i fotografiat. Ah, que m’oblidava, disculpeu per la baixa i dolenta resolució de les fotografies. -Lo siento, no volverá a ocurrir- que diria aquell que va gaudir d’un tro sense fotre ni brot.

Loacker: Napolitaner

Loacker es va fundar al 1923 per Alfons Loacker, va iniciar la seva activitat a Sudtirolo (Tirol del Sud, Itàlia) però avui dia té la seva planta de producció a Heinfels (Àustria). És una empresa coneguda pels seus Quadratini (Wafer o Waffer en anglès i Napolitanes aquí). Els quadratini són les conegudes napolitanes (que és el que ensenyo avui), formades per galetes d’oblia(1) amb capes de crema de cacau entre elles, formant un bloc fàcil de menjar.

Els primers que ho van fer i comercialitzar van ser els Manner al 1898, que ja vam comentar aquí. La diferència que he trobat a les Loacker és la galeta. No parlo de si és millor o pitjor, és diferent i el tast és agradable i bo. Val la pena provar-les tan bon punt les trobeu i si teniu sort, compreu unes Manner i feu la comparació (ja veureu que fora de l’àrea Italo-Austríaca és difícil trobar-les).

L’empresa té una pàgina de Facebook força actualitzada, doneu-hi un cop d’ull! També tenen punts de venda que et deixa gaudir de l’experiència Loacker amb les millor condicions (vaja, que menjaràs galetes i els que compris d’acompanyament et costarà un ull de la cara). A més a més, aquest any 2013 han guanyat el “Sapore dell’anno” per les seves barretes de xocolata.


(1)Una oblia és un pastís, que data de l’edat mitjana, de forma prima i rodona, composta de farina i aigua, llet o vi blanc amb ous, sucre i de vegades, mel. Però quan parlem de galetes d’oblia, ens referim més aviat a l’hòstia (sí, el que donen a l’església): un tros prim i rodó de pa àzim(2).
La imatge és del bloc Agrohoritzontal on a més hi ha una llista de com fer-lo!
(2)El pa àzim, també conegut com a pa sense llevat, s’elabora barrejant farina amb aigua i formant una massa a la qual s’afegeix sal i es dóna forma abans de sotmetre-la a una alta temperatura. Als Països Catalans s’utilitza sobretot per separar les barres de torró dur, per exemple el que molts deveu tenir present, és al torró d’Agramunt.