Galetes Saku Saku Panda

Si fins ara havia parlat de gomes, avui crec que és moment de parlar d’altres productes de Kabaya, l’empresa japonesa dels jellies Purereal. Si, realissimament pur.

kabaya-saku-saku-panda-cookies-1

Les galetes del Panda Saku Saku, m’havien d’arribar inicialment amb un tipus de packaging molt maco i kawaii, com aquest, però al final, m’ha arribat amb aquest embolcall simplón que no és que em desagradi però no fotem, és molt diferent al que m’han promès. M’ha emprenyat una mica, però bé, ja ho he dit a qui l’hi havia de dir.

kabaya-saku-saku-panda-cookies-2

Les galetes no són res de l’altre món. Ja m’ho esperava perquè com sabeu, la xocolata no és el punt fort de les empreses de dolços japoneses, exceptuant algunes, així que he posat èmfasi al que dominen: detall i idea de producte. La galeta són cares de pandes amb diferents expressions i edats: content, trist, sorprès, pensant marranades… coses molt japoneses, vaja. No se perquè, a la meva bossa hi havia només iaios verds. Tsk, al final resulta que m’he emportat un fail-fail de producte. Recomano o no? Doncs la veritat és que no, abans tornaria agafar les gomes o provaria unes de diferents.

kabaya-saku-saku-panda-cookies-3

Galetes recobertes de xocolata de Jules Destrooper

Fa molt de temps que vaig comentar l’existencia de les galetes Jules Destrooper. És, sens dubte, una marca que ha sabut mantenir la tradició amb petits retocs gràfics per mantenir-se actualitzada constantment. El que comento gràficament, també es pot veure en la producció dels aliments i en la cura del detall.

En aquest cas, la galeta ve farcida amb una xocolata molt bona. Al meu punt de cacau, que diríem, i que potser als amants de la xocolata amb llet desaprovaran, però per això hi ha altres marques que en fan de més dolentes dolces. A sobre aquest recobriment, hi ha un decorat en forma de zig-zag que li dona el punt aquest artesanal. Que un es creuria si no fos perquè totes tenen el mateix grau de zig-zag, error i gruix. I clar, humanament, això és impossible.

Si us agrada la galeta aquesta, no podeu deixar passar l’oportunitat de provar el gofre rodó. El teniu aquí documentat i fotografiat. Ah, que m’oblidava, disculpeu per la baixa i dolenta resolució de les fotografies. -Lo siento, no volverá a ocurrir- que diria aquell que va gaudir d’un tro sense fotre ni brot.

Loacker: Napolitaner

Loacker es va fundar al 1923 per Alfons Loacker, va iniciar la seva activitat a Sudtirolo (Tirol del Sud, Itàlia) però avui dia té la seva planta de producció a Heinfels (Àustria). És una empresa coneguda pels seus Quadratini (Wafer o Waffer en anglès i Napolitanes aquí). Els quadratini són les conegudes napolitanes (que és el que ensenyo avui), formades per galetes d’oblia(1) amb capes de crema de cacau entre elles, formant un bloc fàcil de menjar.

Els primers que ho van fer i comercialitzar van ser els Manner al 1898, que ja vam comentar aquí. La diferència que he trobat a les Loacker és la galeta. No parlo de si és millor o pitjor, és diferent i el tast és agradable i bo. Val la pena provar-les tan bon punt les trobeu i si teniu sort, compreu unes Manner i feu la comparació (ja veureu que fora de l’àrea Italo-Austríaca és difícil trobar-les).

L’empresa té una pàgina de Facebook força actualitzada, doneu-hi un cop d’ull! També tenen punts de venda que et deixa gaudir de l’experiència Loacker amb les millor condicions (vaja, que menjaràs galetes i els que compris d’acompanyament et costarà un ull de la cara). A més a més, aquest any 2013 han guanyat el “Sapore dell’anno” per les seves barretes de xocolata.


(1)Una oblia és un pastís, que data de l’edat mitjana, de forma prima i rodona, composta de farina i aigua, llet o vi blanc amb ous, sucre i de vegades, mel. Però quan parlem de galetes d’oblia, ens referim més aviat a l’hòstia (sí, el que donen a l’església): un tros prim i rodó de pa àzim(2).
La imatge és del bloc Agrohoritzontal on a més hi ha una llista de com fer-lo!
(2)El pa àzim, també conegut com a pa sense llevat, s’elabora barrejant farina amb aigua i formant una massa a la qual s’afegeix sal i es dóna forma abans de sotmetre-la a una alta temperatura. Als Països Catalans s’utilitza sobretot per separar les barres de torró dur, per exemple el que molts deveu tenir present, és al torró d’Agramunt.