Magic carpets de Fini

Divendres passat vaig fer l’entrada número 500. No tot són dolços o salats, però déu ni do, ni jo creia que aguantaria tan fent-lo. L’experiència m’està agradant i espero seguir uns 500 productes més, pel cap baix! hehehe Tot és seguir un ritme còmode i no descartar cap dolç.

Avui tenim unes catifes màgiques. Les Magic Carpets de Fini tenen aquest ratllat d’arc de Sant Martí molt curiós i que d’entrada m’ha agradat molt. Dista força de les llengües normals de colors plans que hi havia fins ara, i és, bàsicament, el mateix tallat a trossets. El punt d’acidesa és molt alt, potser massa i tot (i us ho dic jo, que m’encanta l’E330!), per tant, els que no sou gaire d’àcids eviteu-lo perquè us deixarà la llengua feta caldo.

Anuncis

Xiclets Klet’s de Fini

Klet’s és la submarca que Fini fa servir per vendre els seus xiclets sense sucre. No és precisament amb aquest producte que coneixem la marca Fini, però us mentiria si no us digués que de tant en tant me’ls trobo a les botigues.

Dic de tant en tant perquè funciona a batzegades… ara en tenen, ara no. Potser és un fet dels quatre llocs comptats que tinc controlats habitualment i d’altres que descobreixo durant les poques sortides que faig. He de confessar que cada vegada més, trobo el mateix a tot arreu, de manera que la monotonia s’està convertint en un fet habitual. Esperem que la “remuntada” econòmica de l’any passat doni fruits enguany amb novetats sorprenents.

Tornem al Klet’s, que em despisto. N’he trobat de dos sabors i dels dos, el que m’ha fet més gràcia provar és el tropical. Per la raresa i la curiositat de saber quin sabor pot donar la mescla de mango amb no-se-què i pinya. La decepció ha sigut majúscula, crec que era una mena de taronja passada. Per sort, la hierbabuena que he provat després complia amb escreix les expectatives i ho he solucionat. Tot i així, no són pas pocs els sabors que hi ha disponibles, el de mora i gerds o el de cirera i llimona tinc ganes de provar-los. Fins i tot, aquests “Energy” que porta cafeïna, niacina i vitamines.

I el xiclet? Prou bé, tampoc cap maravella, ja que dura relativament poc (10 minuts, poc més), però s’agraeix que vingui gragejat per fora pels que ens agrada aquesta textura crec-crec abans de començar a mastegar. Una opció a tenir en compte, però que només repetiria si no hi hagués res millor. Us deixo amb un video que van rodar a Fini Brasil, on podeu veure l’empresa per dins, brutal:

Fini burger gum

Fini és una màquina de coses farcides, concretament en la seva gamma de xiclets hi trobem centenars de creacions des dels seus orígens als anys setanta, sempre, a la ciutat murciana Molina de Segura.

Els Fini Burger gum és un més a la família de farcits que caldria els ja mencionats a aquest bloc: la pilota de tenis, l’ou de dinosaure, la síndria i la col·lecció de pilotes esportives (que en el meu cas coincidia, de nou, amb una pilota de tenis d’una proporció més petita). L’elaboració d’aquests xiclets, cal aclarir que és molt més complex que altres xiclets de forma rodona o ovalada. I evidentment es troben a anys llum dels xiclets “despullats” (exemple lamentable el podem trobar als Clix) que no haurien de ser legals, per dignitat.

L’hamburguesa porta un “ketchup-like”, és a dir, un farciment espès que prova de semblar-se al quètxup real. A la realitat però, només és un farcit com qualsevol altre xiclet farcit de Fini, àcid i transparent. La durabilitat del sabor és pèssim però la textura és força esponjosa i agradable. Al final, i aviso que faig spoiler, queda un xiclet de maduixa tirant a gerds prou decent.