Dietorelle de menta

Fa gairebé un any vaig comentar els Dietorelle de regalèssia, la goma sense sucre que fabrica una empresa italiana però que fa uns anys ha passat en mans de la multinacional holandesa Cloetta. (D’aquí poc no quedaran empreses petites… amb tantes fusions).

Si el de regalèssia no em feia gaire el pes, la versió menta ja és força més agradable. La goma segueix sent igual de tova, i és molt agradable si en comptes de mastegar, decideixes llepar-la, al cap i a la fi, d’aquesta manera dura menys i l’aroma que porta aguanta una estona més a la boca. I refresca, deu ni do el que refresca.

Una bona opció a tenir en compte. Encara que per aquest tipus de necessitats refrescants són més partidari als caramels balsàmics / mentolats o als comprimits que porten un alt grau de mentol.

Tarragona, Plopp i Japp

Després d’uns dies al nord d’Europa, concretament a Suècia, en torno una mica decebut del que hi ha allà. No per la quantitat de gomes i fudges que hi ha (que és molt), sinó per la xocolata.

Com que molts productes que hi havia els podia trobar perfectament a prop de casa, vaig tirar pel dret: compraria allò que fos Suec i del més econòmic que pogués, i faria una comparació amb el més econòmic que es fa aquí.

Comencem per aquesta barra, de nom familiar, i del que en puc deduir el seu perquè: xocolata amb avellanes. L’avellana no en tinc res a dir, ni fu ni fa que diria, res de l’altre mont, però la xocolata… buf, era incomestible. El problema no és la xocolata amb llet, (que al meu parer és una blasfèmia), sinó que és indescriptible el regust que et deixa després d’empassar-te’n un tros.

Potser era una barreta dolenta, a vegades pot passar, però no: la següent que vaig provar de la marca Cloetta, la Plopp, em va passar exactament igual. Aquest cop ho vam provar 3 persones (servidor i dues companyes més), i tots tres vam coincidir que no tornaríem a comprar aquesta barreta. A part de la quantitat irrisòria de caramel vam arribar a la mateixa conclusió que la xocolata amb llet era una broma de mal gust.

Podria ser cultural, que nosaltres no sabéssim apreciar els gustos d’allà dalt, per això ho deixo en mans d’altres perquè si mai aneu allà, en proveu alguna i n’opineu.

Per contrarestar una mica les marques, a una de les tantes botigues que hi ha a les boques del metro vaig agafar una Japp, de Marabou. I un altre cop amb el mateix problema. Perquè no fan la barreta amb la mateixa xocolata de les chokladboll (literalment bola de xocolata)?

Deixant de banda la xocolata, que ja vam veure que no era el que gaudiriem més, vam passar als caramels, amb la idea que havíem de trobar els peixos vermells de Malaco i alguns toffees que ens havien recomanat. Però això ja és un altre post.