La marca Catalunya

Un off-topic d’aquests que abans feia més sovint, i per coses de la feina i de família, cada vegada feia menys. Avui, a grans trets, m’agradaria posar émfasi a la marca Catalunya a les fires d’alimentació. És a dir, el que gestiona PRODECA: la Promotora d’Exportacions Catalanes.

prodeca 1

Totes les imatges que apareixen a aquesta entrada són de buscadors d’imatges.

Sense saber si exactament la marca ha evolucionat d’aquesta manera, crec que anem cap enrere. Se de primer mà que a les últimes edicions d’Alimentària i ISM s’ha fet servir el trencadís que Gaudí va popularitzar a l’arquitectura amb aquesta tipografia cal·ligràfica nefesta. Però anem a pams. Les imatges més antigues, ens mostren una Helvetica molt a la línia de la imatge gràfica de la propia PRODECA. Jo ho vaig trobar correcte, molt net, molt nórdic… i clar, potser això no transmetia la festa i colorillo que un flipat va fer colar a l’imaginari cultural.

prodeca 1b

Prodeca 2

Mireu que és fàcil complir amb el que es veu al render, el que es veu a la primera imatge, però no, dues imatges ens mostren que si hi havia una oportunitat d’espaiar les lletres i fotre enlaire el kerning, es feia sense escrúpols. I si ho veiem massa net, posem-hi icones. Si senyor, lo nostre és l’amanida Olivier! Clarament, per plorar.

Però sembla que algú va decidir que sí, que el que fallava era el color, allò de sentiment Mediterrani, festa i xerinola… i bé, el resultat, de la mà de l’estudi lleidetà La Gràfica, és el que m’agrada més dels que he trobat. Potser d’aquest concepte, no hauríem d’haver sortit mai, i només caldria treballar els tons de colors i els icones a representar a l’interior (que si mireu bé, més de la meitat és Barcelona i rodalies). Una mica com han fet alguns països llatinoamericans com Colòmbia, però de manera més uniforme i representant tots els ciutadans… no només els de l’àrea metropolitana.

prodeca 3

Potser massa latino per els que governaven llavors, que ràpidament van decidir que s’havia de recuperar una imatge més formal que tingues colors però que no semblés una tribu asteca. Que les lletres fossin llegibles, però no del nord d’Europa (perquè en el fons, només ens interessa emmirallar-nos a ells quan ens interessa… oi?). I bé, crec que va sortir això, de la mà del mateix estudi que havia fet la marca al 2015, al 2017 presenta això: una mescla de parc Güell amb lletres que en aquell moment va fer servir (i encara ho fa, amb menys intensitat) Estrella Damm amb el “Mediterràniament”. Vull dir que és cal·ligràficament digne d’arrencar-se els ulls i xutar-los ben lluny. En canvi, i això és un apunt sorprenent, funciona bé amb tipografies… aràbigues. Ups.

Deixo de banda el “land of Barcelona” perquè en el fons, és l’únic que coneix la gent de Catalunya. Però m’emprenya que amb aquesta excusa, estem encara fonamentant més la ignorància cap el que és Catalunya (o qui la forma) i sobredimensionant el que és Barcelona.

prodeca 4

prodeca 5

Xocolata 50% de cacau, Simón Coll

Que la xocolata és un antioxidant i que aporta fibra ja hauria de ser un motiu per menjar-ne cada dia, amb moderació, clar. Però quan tasteu la xocolata de Simón Coll, la moderació l’enviaré a pastar fang, creieu-me.

De tota la xocolata que he comentat aquí, aquesta petita xocolatina d’un 50% de xocolata (i derivats) és deliciosa. Es desfà al paladar i deixa una marxa de cacau al coll que és una delícia. Tots els productes Coll, tenen aquest packaging que enamora, començant per aquest vaixell al logo i acabant per l’ús d’il·lustracions botàniques antigues per embolicar les barres de xocolates grans. L’aire que desprèn visualment els productes és molt llaminer i creen un desig tremendu.

Simón Coll va néixer l’any 1840 a Sant Sadurní d’Anoia (zona de caves, vés) a un petit obrador anomenat Casa Simón, on s’hi elaborava xocolata de la manera més artesanal existent. No fou fins a l’arribada de Francesc Coll que l’empresa no agafa aires d’industrialització i n’amplia considerablement la producció. El seu creixement ha sigut progressiu fins a convertir-se amb el que és avui, una gran empresa productora de xocolata de qualitat. I acabo amb un apunt, l’any 1972, Simón Coll va comprar Chocolates Amatller que estava a l’abís de desaparèixer.

 

L’any passat van celebrar el 175 aniversari, pocs ho poden fer.