Caramel amb sàlvia de Swiss Monte

é, estem ja en plena primavera, i floreixen les flors, la sang puja la temperatura i no recordo gaires tòpics més. De totes maneres, és bo recordar que encara no és estiu, que alguns llocs ens començaran a posar l’aire condicionat i ja hi tornem a ser. Que si el coll cardat, que si tinc tos seca o m’he quedat sense veu.

Casualment, els caramels balsàmics és del que més hem parlat aquí. En tinc molts exemples que podeu trobar al llarg del bloc, només aquest any ja n’hem vist de força interessants: el sense sucre amb propolis Geriolín, els recent comentats comprimits de Farbo o les pastilles de regalèssia Ga-Jol. Aquestes últimes potser no funcionen tant com a bàlsam comparat amb els dos anteriors.

Avui, us afegeixo un altre producte trobat a l’Aldi, els caramels d’herbes Suiss Monte. La seva semblança a Ricola és… força clara, oi? Segur que més d’un ha caigut al codi gràfic de quatre potes. Però l’experiència que s’haurà endut no és pas dolenta, els caramels de sàlvia per mi totalment desconegut i moooooolt recomanats per la meva àvia, són molt bons. (Ho escric perquè en quedi constància: m’ha promès que em portaria els caramels que li curen els mals de tot perquè els joves d’avui, que no sabem res, el mengem XD)

Caramel de lavandula

A mitjans d’any vaig parlar d’un caramel nutricosmètic de roses, fabricat a Bulgària per l’empresa Alpi. Doncs bé, aquesta empresa, com vaig comentar en el seu moment, també ha tret el de lavanda (o espígol) i aquí el tenim.

El caramel és més aromàtic que el de roses, pel que dedueixo (i no cal ser-ne un expert) que la lavanda és més forta, té més cos i marca força al coll. No us se dir si és el millor o el pitjor, només que és el primer de la categoria que provo i no em desagrada. Caldrà veure si agrada a gaire més gent i sobretot, si un caramel com aquest pot tenir continuïtat… compraríeu un caramel de roses o lavandula?

Imatge de la fàbrica. Foto de la pàgina web, no us perdeu el concurs de globus que hi ha penjada a la galeria!

Caramel farcit de pinya: de la Rosa

Mèxic és una font de dolços impressionant, em refereixo a dolços més tradicionals que s’elaboren a mà, un per un, i que és obra de pastissers i flequers que venen en petites quantitats.

Aquest fet contrasta el poc visible que és el dolç més industrial, el que arriba a les masses i que es consumeix per impuls. De la rosa, és la que mou Mèxic, ho dic perquè ja he menjat forces coses seves, i de moment, no he tingut males experiències (i espero no haver-ne de tenir, vaja).

De tots els productes que fabriquen (de caramels a barres de xocolata, passant per piruletes, gomes i fruits secs) us he volgut parlar del caramel de pinya, per… efectivament, l’embolcall!

I és que per, coses de la vida, he aconseguit dos papers diferents de la marca, un que fa pinta de ser més antic, senzill i amb un aire naïf, mentre l’altre abusa de la fotografia, degradats i tipografies “fantasia”.

Tots dos, tenen el mateix caramel dins, bo, senzill i amb un farcit de pinya espectacular. Si sou dels que us agrada la pinya, crec que pot ser un bon producte, per provar alguna cosa diferent.

Kopiko

Kopiko és una marca de l’empresa Mayora d’Indonèsia. Uns altres caramels que també fan són els Kis (queda pendent una entrada d’ells)

Com us podeu imaginar donant un cop d’ull el paper, és un caramel de cafè. Cafè pur i del fort. L’original és el més consumit, però també n’hi ha sense sucre i Cappuccino. De sense sucre no n’he trobat tot i que surt forces vegades a altres blocs sobre dolços i confits, però el cappuccino no aprova el meu test. No puc definir el mal gust que té, si és cert que no té res de cappuccino…

Per cert, també he vist que hi ha una barreta de xocolata, algú n’ha vist per aquí?
M’han entrat ganes de provar-les.

Boles d’anís

A grans trets del que ens ofereix l’apartat de la Viquipèdia, l’anís (Pimpinella anisum) és una planta herbàcia, d’orient i importada a la Península pels àrabs. Conreada 2000 anys abans de Crist, s’emprava com a planta medicinal i avui dia, la gran majoria s’utilitza per a l’aromatització de licors i elaboració de plats.

Em sorprèn bastant que en tot l’article no es mencioni el caramel (o bola) d’anís com un confit comestible, molt benvingut a les nostres festes més assenyades, com les peladelles, elsbunyols, els panellets o altres plats que tenen història i tradició al seu voltant.

Els que porto sempre al cotxe, són aquests de Gerio. Són els únics que he trobat en bossa que venen a un parell d’ultramarins (Queviures?) de Barcelona. A algunes fleques n’he vist en pots de vidre que es venen a granel, d’una mida relativament petit i amb un gust molt suau, massa pel meu gust. Aquests en canvi, són una mica més grans i tenen un sabor molt fort.

Classic series: guava

Caramel de guaiaba eh? Boníssim! No recordo haver provat aquest sabor enlloc, i he de confessar que és molt bo. Vindria a ser una combinació de llima i menta. El caramel no passa dels 7mm de diàmetre i és força translúcid.

I què és la guaiaba? Doncs el fruit dels guaiabers, petits arbres que es cultiven al tròpic i subtropic, i s’està convertint en una planta invasora molt problemàtica. N’hi ha de dos tipus de fruits: el vermell-rosat amb un sabor similar a la maduixa i el groc, més àcid, similar a la llimona.

De HonYuan Foods només n’he trobat infinitat de pàgines web que venen el seu caramel, segur que en fan més, però el producte estrella és del de guaiaba. (I jo me n’he quedat sense…)