Assortit de bombons Witor’s

Fa un parell de setmanes, a principis de Desembre, varem veure els bombons Lindor, que valen un ull de la cara i per sorpresa, no eren ni de bon tros el que m’esperava d’ells. Potser hauria d’haver focalitzat més als sabors que se que m’agraden. Així ho he fet amb els bombons Witor’s.

A un dels Aldi que han obert fa poc hi tenen aquestes taules entre passadissos on hi ha productes tirats de preu. Ofertes o liquidacions, no ho se, però en aquell moment estaven posant dos tipus de bosses de bombons Witor’s, la versió Classic i la Speciality, al final em vaig decantar per la segona, el bombó de Cappuccino l’havia de provar si o si.

Per qui no conegui aquest bombons, el de llet porta un farcit de pasta Stracciatella, que és un tipus de gelat elaborat amb xips de xocolata damunt una base de gelat cremós de llet. Evidentment no porta  gelat a l’interior, però s’hi acosta una mica.

El de xocolata negra i el de Cappuccino, no podien portar Stracciatella i per tant, l’han substituit per una pasta de cacau amb boles de cereal que li dona una textura més llaminera i no tan enfagosa a la boca. Crec que és un dels motius pels quals funciona tant bé els bombons Ferrero i que vaig trobar a faltar als Lindt.

L’empresa que fa aquests bombons, d’un sabor i textures acceptables, és italiana i fundada al 1959 per Roberto Bonetti. El xocolater va obrir un obrador de bombons a Cremona, amb la idea de que fossin consumits diàriament (això és força nou, normalment penses els bombons per compartir en moments puntuals, però mai et planteges menjar dos bombons després de dinar amb la mateixa naturalitat que fas un tallat o una peça de fruita). L’empresa va fer un creixement a partir d’un bombó farcit de cirera i d’allà no ha parat. Avui dia és una màquina que exporta a 70 països amb una producció anual de 36.000 tones.

Bombons de castanya i carbassa de Monteur

Si hi ha un producte que volia fer abans que no fes massa calor, és aquest de l’empresa japonesa Monteur. Bé, sembla que al final ha trigat més de l’esperat, però aquí els teniu, uns bombons quadrats com els Tirol.

Dic com els Tirol perquè, tan uns com d’altres tenen els mateixos kanjis al costat de l’embolcall i això, juntament el que correspon per coherència a cada una de les empreses, em fa pensar que és Tirol qui ja fet aquestes dues rareses per la casa Monteur. Aquests últims, són una empresa focalitzada a la pastisseria industrial i a les pastes preparades per a pastisseries, restaurants, etcètera. Res que no tinguem aquí també amb altres noms. Fundada al 1954 segons la web, i al 1914 segons el logo que porta l’envàs que podeu veure a les imatges que us mostro, ha sigut una empresa que no va trobar el seu mercat fins al 1991, on es va establir com a empresa de postres preparats i congelats. Amb aquests 25 anys ha tingut un creixement espectacular, arribant a facturar al 2015, uns 27 bilions de yens. Impressionant.

 

I què hi pinten els bombons aquests en una empresa coma tal? Doncs una diversificació del negoci. No ho entendria de qualsevol altra manera ja que no ho tenen ni anunciat al seu web, molt estrany, perquè tan el sabor de castanya com de carbassa són molt prometedors.

Tots dos bombons venen en una bossa que porta impresa un parell de gots amb una mena de crema preparada. Crema o puré. Que més o menys ens indica que el sabor es basa en una crema suau del sabor que correspongui. Uns, amb un embolcall de color groc, són d’una textura de carbassa molt clara, he provat moltes carbasses per motius que ara no venen el cas explicar i se que aquest bombó hi té una bona retirada. un vegada partits aquests grocs, es pot apreciar la laminació del farcit del bombó molt més complexe que els previs bombons Tirol que he comentat aquí: aquest porta dues capes. Una és una base molt dolça que es mescla fàcilment amb la fina cap a de jelly superior, on crec que també hi ha concentrar la part del sabor més intens. Si els compareu amb el bombó de jelly de maduixa o el de Mochi kinako, veureu la diferència.

L’altre sabor, com us deia, és de castanya. Concretament una pasta de castanya també porta un farcit de dos pisos, amb exactament la mateixa estructura: pasta de farcit i jelly amb un sabor intens que s’escampa per tota la boca. Ha de matisar però, que el desconeixement de la pasta de castanya respecte el que si que conec de carbassó em deixa una mica amb el cul a l’aire. Però si considerem els dos bombons iguals, podríem dir que la pasta de castanya no és tan intensa que la carbassa però també té la seva gràcia. Posats a comparar, seria com el Tirol de té verd matcha.

Tots dos bombons tenen un gruix exterior molt generós, com sempre que hem contat els bombons quadrats japonesos, però la part superior presenta una figura diferent a la quadricular de Tirol. Monteur ha preferit tirar d’una espècie de remolí de quatre peces molt elegant (de fet, molt més elegant que la taula d’escacs de Tirol, tot s’ha de dir). I per acabar, fer-vos notar com de bé queda el canvi de color de la base dels bombons de castanya, quina delícia!

Jamaica rum knusperstück de Ritter Sport

Avui faig una entrada per golafres, i si no ho sou, us hi tornareu amb aquests bombons de Ritter Sport. No només per la tonalitat dels colors i el lloro amb palmera que acompanya la gràfica, sinó també pel sabor de rom.

Llegeixo a les webs que és un producte difícil de trobar, o ho era i potser ara ha tornat a les grans cadenes. Jo, he aprofitat que per productes difícils de trobar, o estrangers faig servir Amazon. Com sabeu, és una multinacional que està creixent molt rapidament i alhora, ofereix als venedors vendre productes a través d’ella (previ trinco-trinco), productes com aquests que no veuríem aquí per la poca incidència que tindria.

I quin error! No sabeu com estan de bons aquests bombons. Ja m’ho he apuntat per portar aquest nadal (cal ser previsor), però segur que me’n demano per consum propi força abans. Potser la xocolata de recobriment és molt dolça però el seu interior té uns sabors increïbles. Llàstima que per l’ISM no deixen entrar a ningú a la seva fortalesa-búnquer, però els hagués abraçat molt animadament com a senyal d’agraïment.

Si a finals de l’any passat parlàvem de l’Alpenmilch (la de xocolata amb llet dels Alps), aquest d’avui va infinitament més enllà gràcies aquesta textura airejada acompanyada amb trossets de cacauet (37%) i panses (8%). Ah, i conté alcohol, deliciós!

Kokochi: xiclet de matcha sense sucre

He tornat a tenir, (de fet, ja fa dies) uns bombons Tirol (チロル) a les mans. En vaig provar el 2012 quan vaig començar la meva addicció a tot el que tenia (o volia fer veure que contenia) té verd aka Matcha. Llavors tenia una perspectiva molt diferent de les coses amb té verd, però amb els anys he pogut comprovar-ne molts sabors i textures diferents, amb sensacions i experiències bones i dolentes per a cada un d’ells. i això perquè ho explico? Perquè m’està passant ara amb els productes de moniato.

El moniato en si, no m’agrada gaire, l’evito tan com puc però si cal menjar-ne, es fa i punt. Quan un producte conté moniato, o un producte rar (o poc comú a Catalunya) el que n’espero és alguna cosa totalment diferent i amb l’esperança de trobar un sabor que em sorprengui. Ho van fer els Crunch de matcha fa poc, ho poden fer molts en un futur pròxim. En el cas dels Tirol de moniato i mongeta vermella, no m’han causat aquesta sorpresa, ni ganes de tornar-ne a provar.

Un bombó de moniato i mongeta vermella? wtf? Com ja vaig introduir al post de postres japonesos, l’Ikinari Dango (いきなり団子) és un tipus de Wagashi (和菓子) fet amb una base de moniato i mongeta vermella per sobre. El fet que sigui una elaboració complexa, més digne de pastisseria, trobo força complicat traslladar-ho a un dolç produït industrialment. De fet, crec que per l’I+D de l’empresa, ha sigut un autèntic repte, per això m’he de treure el barret quan veig els dos pisos amb dues textures i sabors diferenciats en un bombó dipositat. Si mai heu tingut la sort d’anar a una empresa on fabriquen els bombons dipositats, veureu que, com més farcits porta un bombó, més complicat és que quedin tots bé. Doncs, per sort meva, els quatre Tirol que vaig tenir, estaven molt ben fets i presentats.


Varis Tirol apilonats, imatge de: 365 awesome things about Japan


L’altre punt interessant dels Tirol, com ja heu vist al llarg dels anys en el bloc, és el disseny i aquest punt de Kawaiisme que desprenen els embolcalls asiàtics, concretament del Japó. En aquest cas, han acompanyat el bombó amb amb un os, i no ho han fet perquè si, té una explicació: El dolç, que es pren generalment durant la cerimònia del té (茶の湯), és típic a la prefectura de Kumamoto (熊本県) situada a la quarta illa més gran al sud del Japó, amb un dels volcans actius més grans: l’Aso (1592 m). Kumamoto, en caràcters japonesos, comença per ós (熊) i, simplificant una mica la parrafada que tenia preparada, vindria a dir: el rugit de l’ós.

Conclusió: l’ós és el símbol de la regió, com l’àguila ho és pels americans i el panda pels xinesos.
I ara si, per acabar, un plat amb Ikinari dango de debó arrebossats i cuits al vapor.

Imatge de Travel guide.