Bombons farcits Bacchus, de Lotte

otte és una gran empresa que no està gaire ben representada aquí, em refereixo evidentment, que no ens arriba ni una ínfima part del que fan, fabriquen i venen. Aquí, a Bol de Sucre, hem vist la millor barreta de té verd, uns xiclets de pruna i uns pals farcits (el revés del que serien els Mikado, oi?)

Avui però, crec que puc parlar del bombó farcit més bo de l’Àsia oriental (Japó, Corea, Xina i Taiwan) perquè realment, m’ha sorprès en tots els sentits. És un bombó de xocolata que no te la dolçor de moltes altres xocolates que hem provat aquí anteriorment de països asiàtics. Alhora, porta un farcit espectacular que m’ha deixat un regust de beguda alcohòlica molt autèntic. Fins i tot algun company m’ha preguntat si havia begut… ai, haurem de vigilar amb l’hora que provem aquests dolços, hehehe. Tot plegat, si no fos per l’elevat preu, seria una opció que tindria en compte de tant en tant.

El fabrica la casa Lotte, que com sabeu, ha muntat una mena de Lotte Zone amb un parc d’atraccions, aquàrium, zona comercial i un gratacel (Lotte world tower) molt xulo a Corea, el podeu veure aquí i fa uns 550 metres.  . Com sabeu, l’empresa va ser fundada el 1949 i generalment se la coneix per la seva fabricació d’aliments i per tenir una xarxa d’establiments pròpia molt eficient. També però, té negocis immobiliaris, hotelers i financers per tot Corea i Japó.

Jamaica rum knusperstück de Ritter Sport

Avui faig una entrada per golafres, i si no ho sou, us hi tornareu amb aquests bombons de Ritter Sport. No només per la tonalitat dels colors i el lloro amb palmera que acompanya la gràfica, sinó també pel sabor de rom.

Llegeixo a les webs que és un producte difícil de trobar, o ho era i potser ara ha tornat a les grans cadenes. Jo, he aprofitat que per productes difícils de trobar, o estrangers faig servir Amazon. Com sabeu, és una multinacional que està creixent molt rapidament i alhora, ofereix als venedors vendre productes a través d’ella (previ trinco-trinco), productes com aquests que no veuríem aquí per la poca incidència que tindria.

I quin error! No sabeu com estan de bons aquests bombons. Ja m’ho he apuntat per portar aquest nadal (cal ser previsor), però segur que me’n demano per consum propi força abans. Potser la xocolata de recobriment és molt dolça però el seu interior té uns sabors increïbles. Llàstima que per l’ISM no deixen entrar a ningú a la seva fortalesa-búnquer, però els hagués abraçat molt animadament com a senyal d’agraïment.

Si a finals de l’any passat parlàvem de l’Alpenmilch (la de xocolata amb llet dels Alps), aquest d’avui va infinitament més enllà gràcies aquesta textura airejada acompanyada amb trossets de cacauet (37%) i panses (8%). Ah, i conté alcohol, deliciós!

Meltykiss de te verd

Ara ja puc dir que he provat una llista de productes de te verd matcha força llarga, això em dóna algun dret no? No? Vaja… bé, tot i així que ningú em tregui la felicitat d’haver provat, per fi, els Meltykiss de Meiji.

Com podeu suposar solets, és un producte de la casa japonesa Meiji (ooooh! Sorpresa!) i ja n’hem introduït alguns altres productes com ara els plàtans de xocolata o les boletes de mongeta vermella recobertes de te verd matcha. En aquest cas, els Meltykiss es caracteritzaven per ser uns bombons perfectament quadrats amb una textura molt cremosa a l’interior i un recobriment de xocolata que, segons creia, podia competir perfectament amb un producte xocolatejat europeu. i és aquí on m’he endut una bona decepció. Entendreu que tenia unes expectatives molt altes i que no es veu reflectit en el producte final.

La caixa és d’una qualitat visual sublim, del que s’espera pel target d’aquests productes (ni massa vulgars per semblar barats ni massa nets i minimalistes per semblar cars, un entremig molt ben treballat). Obrint la caixa, veiem que el forat està format per un encunyat d’una forma elegant que dóna gust posar-hi la mà a dins i treure un dels bombons envasats individualment per aquest sistema conegut com a flowpack. L’embolcall individual és d’un verd pàl·lid i un xic brillant pel metal·litzat del paper. Hi porta gravat la marca i el nom del producte en qüestió. Alhora, hi trobem dos elements iconogràfics, la flor de cirerer (molt arrelada a la cultura japonesa) i el floc de neu. Aquest últim ve d’una associació entre la fragilitat del floc i la melositat del bombó, d’aquí la frase: “Gently melts in your mouth like a snowflake” (Es fon suaument a la boca com un floc de neu). Bé, jo personalment no crec que es fongues amb tanta facilitat quan els menjava, però l’accepto com a metàfora romànticona per a enamorats. Sobretot ara que s’acosta Sant Valentí.

La conclusió final és que els Meltykiss de te verd matcha no estan a l’altura del que espero d’un producte Meiji, si bé, queden els altres dos sabors per acabar de veure la qualitat de les trufes xocolatejades. La de maduixa (que no em desperta gaire interès, la veritat) i la de xocolata/crema de llet, que pot ser una bona opció. Tot i així, encara que no els comprés de nou, no em faria res menjar-ne si se’m presentés l’ocasió. De menjables, ho eren!

Bombó de Cappuccino

Comencem l’any amb un bombó farcit. Els que veniu de menjar com animals per les festes, potser hauríeu de mantenir-vos al marge de l’entrada d’avui, però si heu sigut bons minyons, endavant. El bombó de la casa Sorini és deliciós en tots els sentits.

sorini-cappuccino-2

Embolicat amb aquest paper crema i un lleuger degradat a les orelles, la bola de cappuccino ja et deixa la boca aigua. La seva gran mida (més de 25 mil·límetres de diàmetre!) la converteixen en un bombó en majúscules. Només els daurats Ferrero o els Lindt, estarien pel damunt dels Sorini.

sorini-cappuccino-1

La història de l’empresa italiana comença el 1915 per una iniciativa del doctor Fausto Sorini, un farmacèutic que va crear un dolç anomenat “Rabarbaro” fet de ruibarbre, una verdura que es fa servir molt per postres per la seva dolçor. El procés habitual dels bons productes és que gràcies al boca-orella arribi cada dia a més gent, fins que avui dia, podem parlar d’una empresa que ven a escala mundial des del petit poble de Castelleone. Recentment, l’any 2004, l’empresa Feletti 1882, va entrar a formar part del Grup Sorini, format així un duet de bombons farcits i ben elaborats difícil de desbancar de dalt de tot.

sorini-cappuccino-bombo-tall

Kokochi: xiclet de matcha sense sucre

He tornat a tenir, (de fet, ja fa dies) uns bombons Tirol (チロル) a les mans. En vaig provar el 2012 quan vaig començar la meva addicció a tot el que tenia (o volia fer veure que contenia) té verd aka Matcha. Llavors tenia una perspectiva molt diferent de les coses amb té verd, però amb els anys he pogut comprovar-ne molts sabors i textures diferents, amb sensacions i experiències bones i dolentes per a cada un d’ells. i això perquè ho explico? Perquè m’està passant ara amb els productes de moniato.

El moniato en si, no m’agrada gaire, l’evito tan com puc però si cal menjar-ne, es fa i punt. Quan un producte conté moniato, o un producte rar (o poc comú a Catalunya) el que n’espero és alguna cosa totalment diferent i amb l’esperança de trobar un sabor que em sorprengui. Ho van fer els Crunch de matcha fa poc, ho poden fer molts en un futur pròxim. En el cas dels Tirol de moniato i mongeta vermella, no m’han causat aquesta sorpresa, ni ganes de tornar-ne a provar.

Un bombó de moniato i mongeta vermella? wtf? Com ja vaig introduir al post de postres japonesos, l’Ikinari Dango (いきなり団子) és un tipus de Wagashi (和菓子) fet amb una base de moniato i mongeta vermella per sobre. El fet que sigui una elaboració complexa, més digne de pastisseria, trobo força complicat traslladar-ho a un dolç produït industrialment. De fet, crec que per l’I+D de l’empresa, ha sigut un autèntic repte, per això m’he de treure el barret quan veig els dos pisos amb dues textures i sabors diferenciats en un bombó dipositat. Si mai heu tingut la sort d’anar a una empresa on fabriquen els bombons dipositats, veureu que, com més farcits porta un bombó, més complicat és que quedin tots bé. Doncs, per sort meva, els quatre Tirol que vaig tenir, estaven molt ben fets i presentats.


Varis Tirol apilonats, imatge de: 365 awesome things about Japan


L’altre punt interessant dels Tirol, com ja heu vist al llarg dels anys en el bloc, és el disseny i aquest punt de Kawaiisme que desprenen els embolcalls asiàtics, concretament del Japó. En aquest cas, han acompanyat el bombó amb amb un os, i no ho han fet perquè si, té una explicació: El dolç, que es pren generalment durant la cerimònia del té (茶の湯), és típic a la prefectura de Kumamoto (熊本県) situada a la quarta illa més gran al sud del Japó, amb un dels volcans actius més grans: l’Aso (1592 m). Kumamoto, en caràcters japonesos, comença per ós (熊) i, simplificant una mica la parrafada que tenia preparada, vindria a dir: el rugit de l’ós.

Conclusió: l’ós és el símbol de la regió, com l’àguila ho és pels americans i el panda pels xinesos.
I ara si, per acabar, un plat amb Ikinari dango de debó arrebossats i cuits al vapor.

Imatge de Travel guide.