Bombonet farcit de cacauet i caramel Carnero

Ja feia temps que no veia productes que s’assemblaven, molt descaradament, a grans marques multinacionals. En els dolços, Snickers, Mars i un llarg etc. El que recordo ara mateix és el bombonet Aidin farcit de torró amb una làmina de caramel líquid per sobre.

El Carnero de Fayz és el més aproximat a l’Snickers que he vist fins ara. Colors, tipografia, detalls gràfics.. si no fos pel cirílic que hi ha imprés, ni sabria que l’empresa que els fabrica és d’Uzbekistan. No només l’exterior s’assembla, si no que el farcit, la proporció de cada una de les parts dels sandwich, també. Això és significatiu, volgueu reconèixer-ho o no, però és ben bé una copia ben feta. I davant d’això, només puc fer una mica l’andalús i dir: Olé.
El sabor, si que no s’acosta ni en pintura a l’original i els trossets de cacauet no estaven prou torrats (o s’havien humitejat en algun moment). D’alguna manera us intento fer entendre que al mirar-me’l, li vaig donar unes expectatives que té l’Snickers original que un cop vaig començar a menjar un Carnero… no vaig trobar per enlloc. I es clar, no us recomano gens passar per la meva experiència.

Fayz Dekor Biznes (Biznes ve de business?) va ser fundada fa deu anys. Deu! I es dedicava principalment a la distribució de matèries primes a les empreses locals de gelats, confits i altres aliments elaborats. Al cap de poc temps, al 2008, veient la demanda del mercat, es van posar a fabricar productes relacionats amb els dolços, concretament aquestes barretes de xocolata petites que imiten les barretes snack grans de les multinacionals. A partir d’adquisicions de maquinaria (principalment alamana) l’empresa està creixent en diferents productes, esperem, que per algun dia, arribar a fer els seus propis productes.

Anuncis

Praline de Rovelli

Recordereu Rovellini perquè a l’abril vaig parlar del bombó farcit de cirera. La pastisseria italiana també és responsable d’aquest praliné, molt més bo que el farcit de cirera, esteu avisats.

Encara que cal vigilar el seu consum, per l’elevat greix que pot arribar a portar algunes varietats d’algunes empreses, en general és un bombó molt recomanable i sa. (Sa dins el consum moderat, és clar). La pasta del praliné és una mescla d’ametlla o avellana confitada en sucre caramel·litzat. Si fa no fa, s’utilitza la mateixa quantitat d’ametlles que de sucre.

La mescla de caramel i fruits secs s’ha de deixar refredar i posteriorment, ratllar fins a obtenir una pols granulada: el pralín. Aquesta pols s’incorpora en cremes que serviran fel farcit de diferents bombons. En aquest cas, però, s’ha agafat el pralín i s’ha esmicolat fins a convertir-lo en una pasta oliosa amb molt de sabor que, mesclat amb un 25 per cent de xocolata farà que aquesta pasta es desfaci en qüestió de segons a la boca. La incorporació de xocolata al praliné, els francesos, n’anomenen pralinoise. I si, crec que la versió que n’han fet els italians és molt bo, una delícia que compleix, amb escreix, la descripció feta avui aquí.