Balisto de mel i ametlles

Balisto és una marca de la multinacional Mars per fer les barretes més saludables, o si més no, intentar-ho. El nom de la marca apareix els volts del 1981 a l’oest d’Alamània d’on suposadament també en podem extreure el naming:Ballaststoffe en alemany vol dir “fibra dietètica”. Són, tan sols, rumors.

Per altra banda, que una barreta digestiva porti cobertura de xocolata i un farcit de mel amb ametlles és per mi, un xic contradictori. Però no ens posarem ara tiquis miquis a un bloc on quasi fonamentem la golafreria.

Banyat amb xocolata de llet i una galeta amb un alt contingut de fibra, Mars ha sabut crear una família de barretes que immediatament m’ha recordat l’univers gràfic i saludable les Soyjoy japoneses. Les Balisto però, tenen una mescla de sabors força peculiar: crema de llet amb panses i avellanes, iogurt amb gerds, de galeta de nadal (Spekulatius) o coco entre d’altres.

Gràficament, els embolcalls són senzills i es diferencien pel color. La informació la podeu deduir per la fotografia infogràfica que hi ha posada sota la marca o per l’escrit en tres idiomes a la part inferior. També hi podeu veure un segell que diu “UTZ Certified cocoa”, aquest segell forma part d’una organització amb seu a Amsterdam que vetlla per uns mínims sostenibles agraris en el cultiu cacau i cafè, com també en unes condicions de vida dignes dels treballadors d’aquests camps. Intermonoxfam o Solidaridad hi han donat el seu visit plau i el podeu trobar en molts aliments, actualment l’utilitzen més de 10.000 productes arreu del món.

Anuncis

Tarragona, Plopp i Japp

Després d’uns dies al nord d’Europa, concretament a Suècia, en torno una mica decebut del que hi ha allà. No per la quantitat de gomes i fudges que hi ha (que és molt), sinó per la xocolata.

Com que molts productes que hi havia els podia trobar perfectament a prop de casa, vaig tirar pel dret: compraria allò que fos Suec i del més econòmic que pogués, i faria una comparació amb el més econòmic que es fa aquí.

Comencem per aquesta barra, de nom familiar, i del que en puc deduir el seu perquè: xocolata amb avellanes. L’avellana no en tinc res a dir, ni fu ni fa que diria, res de l’altre mont, però la xocolata… buf, era incomestible. El problema no és la xocolata amb llet, (que al meu parer és una blasfèmia), sinó que és indescriptible el regust que et deixa després d’empassar-te’n un tros.

Potser era una barreta dolenta, a vegades pot passar, però no: la següent que vaig provar de la marca Cloetta, la Plopp, em va passar exactament igual. Aquest cop ho vam provar 3 persones (servidor i dues companyes més), i tots tres vam coincidir que no tornaríem a comprar aquesta barreta. A part de la quantitat irrisòria de caramel vam arribar a la mateixa conclusió que la xocolata amb llet era una broma de mal gust.

Podria ser cultural, que nosaltres no sabéssim apreciar els gustos d’allà dalt, per això ho deixo en mans d’altres perquè si mai aneu allà, en proveu alguna i n’opineu.

Per contrarestar una mica les marques, a una de les tantes botigues que hi ha a les boques del metro vaig agafar una Japp, de Marabou. I un altre cop amb el mateix problema. Perquè no fan la barreta amb la mateixa xocolata de les chokladboll (literalment bola de xocolata)?

Deixant de banda la xocolata, que ja vam veure que no era el que gaudiriem més, vam passar als caramels, amb la idea que havíem de trobar els peixos vermells de Malaco i alguns toffees que ens havien recomanat. Però això ja és un altre post.