Xocolata 70% negra d’Intermón Oxfam

Acabem la setmana amb un aire més fresquet i idoni per el consum de vicis com els que veurem avui: la xocolata. No són poques les barretes que he comentat al bloc, cap d’elles però, tenia un compromís darrera. Una acció solidària o una voluntat de canvi.

La barreta de xocolata, amb una intensitat del 70% de cacau negre, prové d’agricultura ecològica i Bio. Com diuen a la seva web: el cacau i la mantega de cacau provenen de la República Dominicana, Perú i Bolivia. Mentre el sucre Mascobado (sucre moreno amb un contingut de melassa molt alt) és de Filipines. Tot sota criteris de comerç just, és a dir, que tothom cobri bé per la feina feta (sembla que hauria de ser una cosa normal oi? Doncs pregunteu-ho als pagesos…). Podeu veure una llista més àmplia sobre comerç just aquí.

La barreta, encara que costa de veure a la caixa, és de GEPA, una empresa alamana fundada al 1975 sota criteris explícits de comerç just i altres segells que podeu veure aquí. De fet, no conec fins a dia d’avui, una empresa amb tantes especificacions i voluntat de ferles coses d’una manera més ètica i justa per tothom. Intermón Oxfam m’acaba d’obrir un nou ventall de productes a tenir en compte, encara que l’ideal seria que totes les empreses acabessin acollint-se a aquests principis bàsics. Ah, i la xocolata, ja la podeu menjar tranquil·lament, és molt bona i si us agrada l’amargor, aquesta és de 10!

Barreta de cacau i fruits secs amb taronja de Nákd.

Nákd és una marca de l’anglesa Natural Balance Foods, una empresa dedicada exclusivament a la fabricació de barretes saludables sense gluten. En aquest cas, la barreta és sense gluten, sense blat i sense làctics.

No estic massa acostumat a aquest tipus de barretes, quan es tracta de buscar alguna cosa que em doni rendiment, tendeixo anar més a buscar algun tipus de gel que porti les proteïnes i altres additius mesclats. La barreta, l’associo massa a la ganduleria, al fast food i a coses poc saludables. Que només és una percepció personal i el mercat ha canviat moltíssim, és més, juraria que avui dia, les barretes són més aviat saludables i les Mars, Twix o Kit-Kat només són excepcions.

La Nákd de cacau i taronja és molt esponjosa, l’olor del cacau amb taronja és forta i s’olora al moment d’obrir l’embolcall. La barreta, amb aquest trossejat que porta mesclat a la massa, és un detall molt llaminer i no m’he pogut resistir a mossegar-ho ràpidament. Aquest és el punt que pot decepcionar a força gent… és sosa de sabor. I em sap greu perquè al menjar-la, es veu una massa molt densa i ben acompanyada, però deixa un sabor molt rar que no m’ha agradat gaire. I vosaltres? heu pogut provar aquesta barreta? Les podeu comprar a la seva web, aquí.

Barreta de cacauet i toffee, Nut Land

La barreta d’avui te el nom genèric de Nut Land. Terra de cacauets, Cacauetlandia o alguna cosa així. El groc i platejat que després l’embolcall li dona un aire industrial, clarament, com si es tractés d’una peça més de l’engranatge d’alguna maquina excavadora. Si dilluns parlàvem d’una cosa natural i saludable que tenia un rerefons ecològic i d’ètica alimentària, avui he passat a l’altre extrem. No em culpeu a mi, és el temps.

La barreta es força petita, el que seria la meitat d’una barreta Mars, i el seu interior conté cacauets sencers. Sembla evident que n’hagi de portar, però us en faríeu creus de les coses que he vist impreses i les que  realment contenen el seu interior. En aquest cas, és correcte. Com podeu veure, el recobriment és força sensible als cops, l’he obert i estava així d’esguerrat… potser ja venia així de fàbrica. De totes maneres el producte és bo, la crema de cacauet, enganxosa i pastosa com és, l’he notat de seguida. De sabor és bo, i no tindria cap problema en menjar-ne més si tingués l’ocasió. Llàstima que és molt senzill i tenim altres marques que fan el mateix, a preus més assequibles.

Kriolit-Dnepr, o més coneguda des del 2002 com a Klim, és una empresa líder en confecció de dolços i snaks a Ucraïna. El seu catàleg fa patxoca per la quantitat de productes que engloba, de galetes a dolços farcits que m’entren moltes ganes de provar; com ara el Terseto o el MarmaLove. Ja tinc Klim a la llista per a propers objectius, sona interessant tot i aquest inici sense pena ni glòria.

Xocolata 50% de cacau, Simón Coll

Que la xocolata és un antioxidant i que aporta fibra ja hauria de ser un motiu per menjar-ne cada dia, amb moderació, clar. Però quan tasteu la xocolata de Simón Coll, la moderació l’enviaré a pastar fang, creieu-me.

De tota la xocolata que he comentat aquí, aquesta petita xocolatina d’un 50% de xocolata (i derivats) és deliciosa. Es desfà al paladar i deixa una marxa de cacau al coll que és una delícia. Tots els productes Coll, tenen aquest packaging que enamora, començant per aquest vaixell al logo i acabant per l’ús d’il·lustracions botàniques antigues per embolicar les barres de xocolates grans. L’aire que desprèn visualment els productes és molt llaminer i creen un desig tremendu.

Simón Coll va néixer l’any 1840 a Sant Sadurní d’Anoia (zona de caves, vés) a un petit obrador anomenat Casa Simón, on s’hi elaborava xocolata de la manera més artesanal existent. No fou fins a l’arribada de Francesc Coll que l’empresa no agafa aires d’industrialització i n’amplia considerablement la producció. El seu creixement ha sigut progressiu fins a convertir-se amb el que és avui, una gran empresa productora de xocolata de qualitat. I acabo amb un apunt, l’any 1972, Simón Coll va comprar Chocolates Amatller que estava a l’abís de desaparèixer.

 

L’any passat van celebrar el 175 aniversari, pocs ho poden fer.