Mini neules farcides amb gust de rafía

Com veieu, ja no acostumo a actualitzar tan sovint com abans. També consumeixo molt menys que abans i tinc menys ganes de fer-ho. El clima (més social que no pas polític) em té força en hores baixes i poc entusiasmat en provar coses noves.

galetes-farners-gust-ratafia-neula

Sí que he notat certs productes que m’han cridat l’atenció. El d’avui és un cas molt concret: mini neules farcides de praliné d’ametlla, i segons l’envàs, amb gust de ratafía. Els que per nadal sempre teniu una caixa de galetes Trias ja sabeu de quin tipus de neula parlo i sobretot, del tipus de farcit que porta. Molt bo. El que em sorprèn és el poc sabor de ratafía. A Santa Coloma això hauria de ser delicte. Hi hauria d’haver un mínim perquè es pugui apreciar el sabor sense necessitat de llegir l’envàs. També és estrany que, amb els anys que porten fent unes neules similars (sense la “ratafia”) no ho haguessin fet abans en aquesta mida ultra-reduïda. I embolicat individualment. Hi ha coses que crec que no les entendré mai…

galetes-farners-gust-ratafia-2

Similars a aquestes neules farcides, n’hem vist un parell al bloc. La primera, molt similar a les d’avui, són les de Gottlieber que el seu farcit no està tan ben aconseguit com el que ens presenten les Galetes Farners. Per altra banda, no em sembla tan llaminera com la Trichoc, la neula de cacau que fan els de Gerio. Veurem en breus una mini neula Farners de xocolata? Amb ganes de veure novetats locals, i ara que ja ha passat l’Alimentària, vejam si surten novetats més enllà de pintar de verd les caixes i posar-hi Bio.

galetes-farners-gust-ratafia

Anuncis

Boles de xocolata Café Grain

Segurament alguns l’haureu vist en moltes cafeteries, o en el meu cas, les més habituals de Sabadell i Barcelona en solen tenir. Per comparar-ho, he repescat antigues entrades sobre productes iguals, com ara la bola d’Hellma o la de Monbana i similars com la barreta de xocolata Villars pel sabor que dóna mesclar els dos productes a la boca.

gerio-cafe-grain-choco-1

La bola de xocolata amb gra de cafè torrat de Gerió, batejat com Café Grain, no arriba al centímetre i mig de diàmetre, essent la part de xocolata més del doble que la del cafè torrat. A l’hora de mastegar-lo és duret, però no pas més que una barreta de xocolata normal, i és quan comences a trossejar el gra de cafè que es nota una mena de pols (o sorra) amb un aroma amargant. Propi del cafè amarg. Si hi afegim que la xocolata que fan servir els gironins, ja és prou negre, el bombó té com a resultat una amargor peculiar que pot tirar enrere a aquells més habituats a xocolata més dolça com és el cas de la bola de Monbana, on la dolçor de la xocolata mata qualsevol amargor que pugui tenir el gra.

gerio-cafe-grain-choco-3

Aquí ja entra el factor personal, però totes dues presenten un bombó molt digne i propi de l’alta confiteria tipus Gourmet. No és el cas per exemple, de les boles Hellma, que no s’aguanten per enlloc. D’ençà d’aquell article no n’he tornat a veure més. Algú li sona haver-la vist? Jo crec que van tirar la tovallola. Tens un producte local, el Café Grain o un altre del nord de França i aniràs a buscar una bola a Alamània? No, oi? Doncs aprofitem que aquí s’hi fan encara coses amb una elaboració curosa i no fem més l’ànec comprant productes de l’altra punta del món.

gerio-cafe-grain-choco-2

Gummy Fruit Candy “Fruit Mix”

mixed-fruits-gummy-fruit-candy-1

Tenia aquestes gomes a casa i no recordo d’on han sortit. Fa temps i segur que no són ni d’Europa. Els vaig deixar perquè tot i portar la paraula “gummy”, tenien tota la pinta de ser bastant durs. Allà es varen quedar.

mixed-fruits-gummy-fruit-candy-2

Ahir en vaig obrir un per veure si encara era comestible i sorpresa, m’he trobat amb una goma d’un sabor molt intens. La textura de la goma era molt densa i poc gelatinosa molt semblant a una fruita (amb matisos, eh?). Els sabors, especialment els més exòtics com el mango, són deliciosos i no tenen res a veure amb els artificials que ens arriben per altres productes. En fi, que dels millors productes de goma que he provat i resulta que els tenia mig abandonats i no en conec el fabricant. Un drama.

mixed-fruits-gummy-fruit-candy-3

Blanditos toffee de Pictolín

Em sap greu haver d’escriure “blanditos” un producte que no l’he trobat gens tou, però és el nom que els madrilenys Intervan li han posat al nou caramel de la seva família de mastegables. Anteriorment havíem vist els Pictolín masticables de fruita i la versió sense sucre, que segueix sent el millor que tenen (més, fins i tot, que el Café Dry).

pictolin-blanditos-toffee-1

La mida i color són molt correctes, fins i tot l’embolcall m’ha sorprès, molt similar el que fa servir Gerió pels seus Toffelino cremoso i de fruites. El problema ha sigut a l’hora de menjar-lo, molt dur des del principi fins al final. Hi havia moments que quedava tot enganxat als queixals arribant a ser força molest i que s’agreujava amb la falta de sabor del mateix toffee. Clarament, l’experiència no m’ha agradat gens i veig força improbable que els provi una altra vegada sobretot havent-hi alternatives millors ara mateix.

pictolin-blanditos-toffee-2

Speculoos de Royal

Si no recordo malament, he fet un parell d’entrades de galetes speculoos, aquestes galetes de mantega belgues que posen en el cafè. Amb els anys, sempre hi ha una o dues empreses que volen treure també la seva galeta esperant repetir el mateix èxit que la Lotus. Sincerament, que esperin asseguts.

royal-speculoos

Després de la Spéucloos de Gullón i la Lukas de Maison Biscuits d’Or, avui és el torn de la Royal que… sorpresa! S’assembla molt a la Lotus original. Quant a sabor, esclar. La forma de la galeta també és força similar però ho és també amb empreses que no tenen res a veure. Royal en canvi, també és una empresa Belga. No seria gens estrany que fos la mateixa Lotus qui fabrica per altres marques, en el fons, juntament amb Gullón, són monstres indústries que fabriquen per tonelades.

royal-speculoos-cookie

La realitat és que em menjo aquesta galeta perquè és de regal. No em veig, de cap de les maneres, anar a un supermercat o botiga de barri i comprar directament un paquet de galetes d’aquestes per anar picant. Gens ni mica. Perdurarà la idea que és la galeta que regalen en el cafè pels segles dels segles.

Caramel “Coffee Delight” de Colombina

Reprenc la poca activitat que tinc últimament en el bloc amb un caramel de cafè. Ja sabeu que en sóc un gran amant i ja en són uns quants els caramels que he comentat per aquí: els Pocket de Riclan, els Drops de Cipi, el Café Dry dels madrilenys Intervan, els Dos Cafeteras de Dulsa a Pamplona i els d’extracte de cafè Kopiko de Mayora.

fiesta-coffee-delight

A tot plegat hi hem d’afegir ara aquests que ens arriben de Colòmbia, que com sabeu, és el tercer productor de cafè del món. Lleugerament per sobre d’Indonèsia i deixant en primer i segon lloc a Brasil i Vietnam respectivament. El dubte que em salta ara… hi ha un caramel de cafè emblemàtic i bo del Vietnam? Investigaré perquè si he de jutjar seriosament el Coffee Delight de Colombina i la seva similitud visual amb Werther’s acabarem escaldats. El caramel no m’ha agradat gens. Si d’una cosa n’he parlat força, és de caramels amb cafè (amb extracte o sense, amb aromes artificials o naturals, més dolços o més amargs) però aquests no hi ha per on agafar-los. Em diuen que és un caramel de sucre amb colorant artificial de caramel i també m’ho crec. Ni punt de comparació amb els Pocket, els Kopiko o el basc Dos Cafeteras. Jo ja l’he posat al final de tot de la llista.

fiesta-coffee-delight-2
Colombina és una empresa fundada per Hernando Caicedo, un visionari (segons la web de l’empresa) de la Vall del Cauca (a Cali) que va aprofitar la riquesa natural i agrícola de la zona: les temperatures càlides, la fertilitat del sòl i l’abundància de fruites tropicals convertien el seu entorn en una mina de sabors i delícies que va conquerir a generacions de consumidors.

Caramels d’aroma natural d’herbes EPID de Specchiasol

Si vull caramels sense sucre, en aquest país, podem fer dues coses: o anem a la botiga de llaminadures i demanem per caramels sense sucre (que sovint en tenen un parell i es limiten a això, caramels sense sucre amb una mica d’essència) o he de fer-me el despitat i anar a una botiga d’aquestes dietètiques. Allà els caramels provenen d’una mina d’or o quelcom similar… quins preus!

specchiasol-caramelle-aromi-naturalo-erbe-silvestri-1

Però com qui vol la cosa, pago religiosament aviam si aquest elevat cost queda compensat per un bon sabor al paladar. La bossa, amb aquestes lletres “E P I D” dins un rusc de quatre caselles dóna més la sensació d’un paquet de pastilles al·lucinògens que quelcom saludable. Potser en el fons, ho són una mica… ho provem?

specchiasol-caramelle-aromi-naturali-erbe-silvestri
Sens dubte es tracta d’un caramel d’herbes. El seu sabor aromàtic a herbes es palpa abans d’arribar, fins i tot, a la boca. No tinc cap dubte que els amants dels caramels d’herbes trobaran en aquest caramel, un plaer absolut. No ho faran de la mateixa manera els que busquin el pròpolis, perquè en cap moment he tingut la percepció que n’hi hagués el més mínim. Em temo vàries raons per les quals pot haver passat això, la més habitual és que aquest 0,8% que porta, no és pròpolis pur i per tant, la realitat del pròpolis és molt més inferior i passa totalment desapercebut. Si ho comparem amb altres caramels mencionats anteriorment com ara els Propolinas o els Geriolín, clarament, Specchiasol s’ha quedat uns quants punts per sota, jo personalment prefereixo un bon caramel de pròpolis amb tocs d’herbes com a segona essència.

specchiasol-caramelle-aromi-naturali-erbe-silvestri-propolispecchiasol-caramelle-aromi-naturali-erbe-silvestri-paper