Maduixes de goma de Fini

Avui he tornat a una botiga de granel a buscar algunes novetats de setembre. Com ja he dit algunes vegades al bloc, el Setembre és el mes de les novetats, dels experiments, de les proves que s’han cuinat a principis d’any i que ara es posen a prova. N’he agafat unes quantes, i aquí la primera:

Fini l’he presentat alguns cops, sobretot amb productes rodons farcits (xiclets farcits bàsicament) com les Tennis balls, els Dino eggs o el Water melon. Curiosament, mantenen una rivalitat amb Vidal que a vegades, em sorprèn la capacitat i rapidesa amb què es copien els productes entre ells, fins al punt que arriba a confondre el personal (jo mateix). La qualitat no és, tanmateix, equivalent. Els plàtans o els tubs àcids, sempre he trobat millors els de Fini que els de Vidal, pel sabor, la textura i la gomositat.

Avui, amb les maduixes, és quan es nota una d’aquestes diferències. Aquesta no val gairebé res, em sap greu ser tan taxatiu: molt dura, poc sabor i la rigidesa que té inicialment acaba enganxant trossets als queixals. Per una goma, aquests tres factors els considero primordials i en aquest cas, estan tots suspesos. Puc trobar marques blanques amb millor gomositat que aquestes, deixant de banda que la fisonomia de la pobra maduixa és també, pèssima. Molt decebut.

Anuncis

Family pizza

Avui tornem a les pizzes. Si heu seguit el bloc fa temps, veureu que fins ara n’havíem comentat dues: la senzilla que fan a Indonèsia els de Gummy Zone i ja més elaborada pizza de Look-o-Look (amb més varietat de gomes) dels Països Baixos.

La Family Pizza de Damel, es quedaria una mica per sobre de la de Gummy Zone. Dic una mica perquè el seu cost d’euro i pico per 64 grams comparat amb la de Gummy fa força mal, un comentari molt català, com podeu veure, però és cert. De totes maneres, com indica a la part del darrere del producte, la pizza ha estat manipulada per persones amb discapacitat i d’alguna manera, esteu contribuint a la integració laboral d’aquestes persones.

Cromàticament és una pizza amb un gran predomini del vermell, pràcticament tota la part superior és vermella amb tocs de verd i la part inferior l’ataronjat que representa la base de la pizza (deu portar molt de xili, hehehe). El seu gust és bastant nul, goma i sucre és el que notareu i potser un pel d’altres sabors que no puc acabar de definir. El classifico com un producte divertit i ocasional, però res més, almenys, fins que no hi trobi una gran millora en el gust.

Jelly bananas de Fini

Plàtans! Qui no n’ha agafat mai a granel d’aquests plàtans? Dubto que algú digui que no. Però quantes vegades n’heu agafat, i tot i tenir una aparença molt similar aquests heu dit… no és pas el sabor de sempre… Jo, moltes.

Doncs la solució per evitar agafar per error els plàtans d’una altra marca és anar fins al supermercat i comprar la bossa de 100 grams de plàtans. Fini és una d’elles, i el seu plàtan (o banana) m’agrada molt. Tant la textura com la gomositat són de bona qualitat, i mentre es mantingui així, la casa Fini pot comptar amb mi per vendre una part els seus plàtans.

Haribo chamallow’s

Seguim amb gomes, sucre i coses que agraden si en podem menjar molta quantitat. Avui anem a prop de Banyoles, a Cornellà del Terri, on ja hem dit vàries vegades que hi ha una de les tantes fàbriques Haribo. Aquesta multinacional Alemanya és tot una icona pels seus ossos, però la coneixeu per alguna cosa més?

Avui us presento els chamallow’s, els núvols de tota la vida, que vénen trenats a partir de tres colors: rosa i groc pastel trenats al voltant d’un núvol blanc interior, tot color pastel que li dóna un aire infantil, dolç i llaminer.

Per molt poc que us sembli estrany, aquest núvol no m’ha semblat res de l’altre món, a més a més, com que va envasat, és més car que la resta que pots trobar, més petits, a granel (i si ets dels que no suportes consumir plàstic perquè si, això ja és un despropòsit). Si el voleu provar, endavant, però esteu avisats, no és un producte a l’alçada d’Haribo.

Aquí evasats en un pot de plàstic. Imatge cortesía de Raineri Group
Expositor caixa de catró, cortesia de Pixmania.

Gummi Zone: lunch bag

Han vingut els cosins petits a dinar, setmana santa de sofà i pel·lícules (Disney)… i com no, llaminadures a dojo. Entre moltes que he menjat i fotografiat, he vist que les més emocionants per ells, eren les que reproduien aquest “fast food” (el “lunch bag” original té més coses, però nosaltres les vam comprar individualment a la botiga de llaminadures a granel):

Gummi Zone, com moltes marques de gomes toves, ha tret reproduccions de menjar. I els que van tenir la sort de provar són aquests tres, les patates fregides, la pizza i el hot dog (o frankfurt). Tots ells boníssims!
El Frankfurt és, dels tres models, el que s’assemblava menys al producte real. Vull dir que no deu ser fàcil industrialitzar una forma com aquesta i fer que tots siguin iguals, però si no arriba a ser per l’envàs, dubto que hagués arribat aquest punt. La gràcia d’aquest és que pots retirar el frankfurt amb mostassa del pa, així tens dues “xuxes”.

Les patates van ser l’estrella de la tarda. No vaig poder parar de menjar-ne tota l’estona. Tenien un punt d’acidesa i textura ideals, a més a més de la gràcia que fan posats en una mini reproducció del recipient de patates fregides del Mc Donalds.

La pizza també va ser la goma “mitjana”, la que ni fu ni fa, i és que no té gaire secret. Tot espumós amb una mica de coloret per donar la sensació que porta “condiments”, però més enllà, a nivell de sabor i textura és “soso”.
Gummi Zone és una marca de gommes de Yupi, els mateixos que fabriquen els jellies farcits Mango blast i Choco Glee, que vam comentar aquí. Més delicies d’Indonesia que crec que tothom ha de provar, com a mínim, una vegada a la vida!

Craig Kanarick

Feia temps que no posava una entrada friki al bloc. Aquesta vegada ho faig recuperant un capítol del 2008 del tan enyorat programa Silenci?. El capítol presentava el treball sobre dolços del fotògraf Craig Kanarick, en faig una còpia:

El fotògraf Craig Kanarick segurament és de la mateixa opinió. Tones de xuxes, fantàstiques composicions de llaminadures, piles i piles de xiclet… benvinguts al món del sucre a les parets, el món de Kanarick, que ha convertit en realitat el somni de tot nen i el de més d’un adult. Ara ja podem tenir l’imperi del sucre a les parets de casa gràcies a la sèrie de fotografies Eye Candy. Kanarick és un senyor que s’ha proposat fer bavejar a mig món amb aquest projecte, a còpia de retratar paquets de picolandia, palotes i regalèssia vermella. O sigui que ja podeu retirar del passadís el póster de Todo sobre mi madre, la portada del Goo de Sonic Youth del menjador, el cartell de Blow Up d’Antonioni o la foto d’Audrey Hepburn: l’última tendència en art domèstic són les fotos a gran format d’una pila d’ossets de goma. N’hi ha tants com gustos: ho podeu comprovar fent clic aquí.

Si voleu saber-ne més, fa anys li van fer una entrevista a la Brooklyn Magazine, en anglès, o mireu aquest video on parla del projecte Mouth.com amb la Celia Sin-Tien Cheng.

Mixmo: dispensador de dolços

Mixmo és un servei de pic’n’mix per a dolços, concretament de gomes. És originari de Suècia però rapidament s’ha expandit per tot Europa per ser un sistema “higiènic que manté totes les propietats dels dolços”.

No és un sistema que veurem gaire aquí, on no tenim tantes manies en compartir les caixes de gomes amb tothom i tolerem el pic’n’mix semiobert (compartiments que es poden tapar) i els cistells (Aquests que pots trobar a les fires i a algunes parades del mercat, com el de la Boqueria, per exemple).

Parada de fruits secs i dolços de La Boqueria / Foto: Petjades de Barcelona
Una persona preparant el seu pot de Happy Pills / Foto: Tendencias.tv
Una altra imatge de pic’n’mix semiobert a una de les botigues Happy Pills / Foto: El tornillo que te falta

A banda de màquines, Mixmo ofereix un catàleg de productes, entre molts, la cara de la seva mascota amb una textura gomosa de sabor llimona i taronja. No se qui els ha fabricat, i no cap empresa a la ciutat de Ljungsbro (prop de Linköping, Suècia) que en fabriqui, però són bons i la seva textura en mastegar és suau i permet assaborir els dos sabors a la perfecció.

Les gomes! Que bones!

Aquí teniu un video que van gravar a la fira ISM 2013, on es pot veure com funciona el sistema: