Xocolata negra 70% de Jean Galler

Si hi ha unes xocolatines, o quelcom amb xocolata extrafina al bloc que ha anat sorgint de tant en tant, són aquestes especialitats belgues de Jean Galler. L’univers que ha aconseguit fer aquest pastisser amb les seves creacions és extraordinari.
galler-chocolatier-noir-70-intense-1
No estem parlant d’una estètica trencadora com la que pot tenir Cacao Sampaka, per exemple, ni tampoc estem parlant d’una xocolata ultra supreme que no puguem trobar a altres empreses d’aquí. La mescla de les dues coses i ser al lloc adequat al moment adequat li ha donat un renom i un estatus merescut. Poques són les ciutats europees que no tinguin un punt Galler.

galler-chocolatier-noir-70-intense-2

En comparació a les últimes que vaig comentar, les de llet i ametlles, aquesta m’ha agradat molt més. Val a dir que és precisament el tipus de xocolata que a mi m’agrada, recordeu la de Ghana de Torras?, doncs aquesta és de la mateixa intensitat. En un format més fi i elegant, aquesta xocolatina allargada m’ha agradat molt, i ja estic comptant els dies que em falten per tornar a travessar la frontera i anar-ne a buscar més.

Anuncis

Xocolata 70% negra d’Intermón Oxfam

Acabem la setmana amb un aire més fresquet i idoni per el consum de vicis com els que veurem avui: la xocolata. No són poques les barretes que he comentat al bloc, cap d’elles però, tenia un compromís darrera. Una acció solidària o una voluntat de canvi.

oxfam-intermon-chocolate-negro-eco

La barreta de xocolata, amb una intensitat del 70% de cacau negre, prové d’agricultura ecològica i Bio. Com diuen a la seva web: el cacau i la mantega de cacau provenen de la República Dominicana, Perú i Bolivia. Mentre el sucre Mascobado (sucre moreno amb un contingut de melassa molt alt) és de Filipines. Tot sota criteris de comerç just, és a dir, que tothom cobri bé per la feina feta (sembla que hauria de ser una cosa normal oi? Doncs pregunteu-ho als pagesos…). Podeu veure una llista més àmplia sobre comerç just aquí.

oxfam-intermon-chocolate-negro-eco-2

La barreta, encara que costa de veure a la caixa, és de GEPA, una empresa alamana fundada al 1975 sota criteris explícits de comerç just i altres segells que podeu veure aquí. De fet, no conec fins a dia d’avui, una empresa amb tantes especificacions i voluntat de ferles coses d’una manera més ètica i justa per tothom. Intermón Oxfam m’acaba d’obrir un nou ventall de productes a tenir en compte, encara que l’ideal seria que totes les empreses acabessin acollint-se a aquests principis bàsics. Ah, i la xocolata, ja la podeu menjar tranquil·lament, és molt bona i si us agrada l’amargor, aquesta és de 10!

oxfam-intermon-chocolate-negro-eco-3

Gianduiotto fondente de Dulciar

dulciar-gianduiotto-fondente-1

Ja feia falta alguna cosa més coneguda, oi? Avui anem fins a Noci, que es troba a la part oriental del taló d’Itàlia, encarat al mar adriàtic i envoltat de ciutats com Martina Franca, Taranto o Bari. Una gran zona.

dulciar-gianduiotto-fondente-2

Per el clima que s’hi dona, força calorós, em sorprèn la gran producció de xocolata que te Dulciar i encara més la producció de Gianduiotto: unes especialitat de Torí, el nord d’Itàlia. Però ei, no em sorprén tant com us penseu: he vist fleques fent ensaimadas Baleares a Cantàbria, i es queden tan amples. El gianduiotto de Dulciar però, és més dur que el de pasta d’avellana tradicional, segurament per la quantitat de cacau que porta (i que per tant, més que un gianduiotto estaríem parlant d’una xocolatina amb forma de gianduiotto, i a mi això m’ha fet emprenyar una mica). Per això, no us puc recomanar això com una delícia italiana, sinó purament com un una xocolatina amb un toc de pasta d’avellana i que en trobareu d’altres millors. Abans us recomano el clàssic d’avellana o una de les altres versions que fan: de cafè o de taronja.

dulciar-gianduiotto-fondente-3

Xocolata negra amb trossets de café de Villars

Avui anem a les muntanyes altes de Suïssa, on el 1901 Whilhelm Kaiser va fundar la fàbrica de xocolata que coneixem avui dia. Si bé, al llarg dels anys hi ha hagut canvis com i de propietaris. Els últims: Savencia (antic grup Bongrain S.A.), que també posseeix la crema d’untar St. Moret, Elle et Vire i els formatges Caprice des Dieux.

La rajola de xocolata negra de Ghana va acompanyada de cruixents granets de café, molt aromàtic i una xocolata d’allò més refinada. S’ha desfet molt bé i quasi no he trobat res de gra a la massa de cacau. Tota una delícia. Una clara declaració d’intencions per part de Villars.

El gruix de la rajola, potser un pèl fina per l’elevat cost que té, això per mi és un obstacle, ja que per menys tinc altres xocolates que s’hi acosten molt. De totes maneres, n’estic orgullós d’aquest tast, llàstima que la xafogor no acompanyi gaire.

Monbana xocolatina 1934

Si encara no n’estàs del tot convençut de tastar la xocolata Monbana, tot i les boles i les xocolatines que us he parlat fa relativament poc, potser la mini barreta d’avui us acabarà de fer el pes.

L’han anomenat 1934, i conté un fantàstic 70% de cacau negre que m’ha posat molt content. És una delícia pel paladar durant el cafè o per pur vici a qualsevol moment del dia.

Té una forma allargada amb dos unicorns, que són l’actual referència de Monbana després de la desaparició de la filla Louisette com a imatge de la marca el 1969. Entre els dos unicorns i amb una tipografia escollida el 2012 per modernitzar la imatge anterior, hi duu escrit Monbana, d’aquesta manera, resulta molt difícil dubtar de qui és la xocolatina.

Ragusa clàssic

Al febrer, us comentava un dels bombons de Camille Bloch, el caramel·litzat (Caramélisé). Avui, us ensenyo el clàssic, el que ha fet coneguda la marca i de fet, el que es consumeix més. La barreta de xocolata farcida de praliné i avellanes senceres tallada a petits daus ideals per endrapar com un animal.

La recepta és l’original del 1942, conservant aquestes fines capes de xocolata negra d’un 60% (els suïssos, d’això, es nota que en saben i ho han sabut vendre). És el típic bombó que et desperta els sentits i t’entra unes ganes impressionants de seguir-ne menjant. Per si no en tens prou amb la xocolata de la versió clàssica, tens un Ragusa amb més xocolata. Per la versió noir m’hauré d’esperar ja que per aquí, ha sigut impossible trobar-ne.

Barreta de xocolata negra amb taronja

Farà quasi un any, us vaig parlar de les barretes de xocolata de format snack de Torres, les de menta i stevia. En plena eufòria després de la legalització de l’stevia a Europa el producte va ser pioner en el moment i en la combo de sabors. La xocolata, molt encertada pel meu gust, s’ha repetit aquest cop en un sabor més tradicional, les barretes amb petits trossets de taronja liofilitzada i de nou, amb stevia.

Hi ha opinions molt dispars sobre el gust que desprèn l’estèvia, i en el meu cas, he de dir que només m’agrada en proporcions molt petites. Un sobre d’stèvia pel cafè, em provoca quasi arcades, horrible i fa impossible acabar-se el cafè. Ara bé, segons quins productes de brioixeria, xocolata o dolços sense sucre, sol entrar força millor si n’hi ha les proporcions adequades i el regust típic que té combina bé amb el sabor del producte.

La barreta de xocolata negra i taronja tenia tots els ingredients adequats per acabar agradant-me. La línia gràfica entre una tipografia handamde (feta a mà) i uns degradats cridaners de fons entren molt a la moda hipster actual i la seva filosofia DIY (Do it yourself), encara que en el fons, és una barreta de xocolata per combinar amb un tros de pa, de tota la vida. D’aquesta manera, Torras, segueix ampliant el seu ventall de xocolates sense gluten i amb stevia per a tots els públics.