Bassett’s vs Nespresso

Ja feia temps que no passava, o que no se’n feia gaire ressò, d’una similitud gràfica tan evident. Encara que Nespresso ens vulgui fer entendre que ha sigut una coincidència, hi ha indicadors que podrien voler dir-nos el contrari. Els que no sabeu de què va, us en faig una petita introducció.

bassets-all-sorts-liquorice

L’empresa anglesa George Bassett & Co. van ser els creadors d’aquesta mescla de regalèssia, goma i pasta de fruita de diferents formes i colors. Una mescla molt llaminera que es venia en caixes i pots amb el nom d’Allsorts. Per aquesta mescla, varen crear un dels personatges més populars dins del món dels dolços: en Bertie Bassett (aprox. el 1929) més conegut com a ‘Baset’, tot i que també a vegades es refereixen a ell com en ‘Bertie’.

 

bassets-mascot-old-and-new

Bertie Bassett, la mascota abans i ara.

 

Aquesta mascota, com podeu veure, lliga perfectament amb els elements de la caixa. En Bassett desquartitzat i exposat a cadascun dels costats de la caixa rosa. Aquesta gràfica va fer la volta al món, si bé, les tendències del moment els varen portar a modificar puntualment alguns envasos fins a arribar a la modificació que va fer l’Agència Bond el 2013. Posteriorment s’han fet altres dissenys, però considero que la versió de Bond va ser espectacular i apareix a moltes pàgines web de disseny de packaging. És, sens dubte, un treball de producte – envàs – marca espectacular.

bassets-box-designs

I Nespresso com justifica els cercles i ratlles? Lliga el disseny final d’aquesta caixa d’edició limitada amb el món Nespresso? Jo personalment no hi veig en George Clooney amb aquesta caixa. Puc entendre els cercles i la seva estreta similitud amb les càpsules (vaja, són cercles…) però el ratllat i els colors cromàtics? Si precisament ells destaquen per posar sempre uns tocs molt fins i equilibrats per diferenciar els diferents tipus d’aromes, a què ve aquesta ‘tendència pop’ de cop? Estaria bé que Nespresso sortís amb alguna cosa més que el tuit que han fet tipus: és coincidència, no havíem vist mai aquest disseny, i busquessin arguments que justifiquin aquest canvi de gràfica respecte a l’univers i estètica Nespresso.

nespresso-limited-edition-box-coffee-pop

 

nespresso-new-2017

Productes Nespresso amb la gràfica molt similar al disseny de l’agència Bond.

 

Anuncis

Bastonets Mikado ‘King’ de xocolata

glico-mikado-king-chocolate-leche-1

Ja feia temps que perseguia a Mikado (la marca de Glico a Europa) per veure on podia trobar les novetats o aquells productes més ‘rars’ que no són a tots els supermercats. Al final, he tirat de l’Opencor i he de confessar que m’ha costat un ronyó i mig de l’altre. Una burrada, sobretot, si ho comparem amb els Pocky Panda de fa quatre anys.

glico-mikado-king-chocolate-leche-2

On anirem a parar. Mira que a vegades em queixo que això de la globalització ens agafarà a tots amb els pantalons abaixats (si no ho ha fet ja). Però trobar uns Pocky a una botiga asiàtica (no dels xinesos de sota casa, sinó del Japó!) sigui més econòmic que comprar uns Mikado King al Down Diagonal, és de risa i només espero no atrapar quin dels dos ens està ensorrant. I el producte? Val la pena? Doncs sí, encara que sóc força de tirar sempre el clàssic, crec que aquest amb el doble de xocolata amb llet mereix una presència destacable a l’hora de fer la tria. A mi m’ha deixat més ple, però també, la qualitat baixa del cacau que hi ha m’ha fet dubtar força. Compensa més xocolata tot i tenir més bon gust l’altre? Anirà a gustos, jo estic al 50-50.

glico-mikado-king-chocolate-leche-3

Com apunt final, crec que gràficament, ara ja puc dir que Meiji, amb els seus Fran, han arribat colze a colze amb Glico en el mercat europeu i que la cursa promet molt. Qui traurà la novetat bomba d’aquí poc? Espereu algun sabor de ‘moda’ com aquella xocolata rosa que circulava a algunes revistes del sector?

Tagada purple d’Haribo

haribo-tagada-purple-fruit-1

Ups, s’ha colat uns Tagada d’Haribo avui, però fa dies que els tenia i com no, també feia dies que es van acabar. No és que m’apassionés gaire el sabor. De fet, quan els vaig veure al costat dels altres dos tipus de la mateixa família: rosa i vermella, vaig creure que seria un sabor tipus fruites del bosc. Un sabor de fruita d’aquest estil i no pas el que em vaig trobar. Després de provar-ne forces, de deixar-ho provar a altra gent perquè m’il·luminessin el camí… res. Aquest suposat sabor a violeta que diuen els d’Haribo no l’he vist ni l’ha vist ningú.

haribo-tagada-purple-fruit-2

Però la goma està ben feta, té la seva gomositat i textura desitjable. Entra molt rapidament i et pots menjar ben bé la bossa tu sol, ja t’asseguro que no et quedaràs tip. El que destaco d’aquests Tagada és que el colorant, de procedència natural, sigui tan llaminer pels ulls. Serà el violeta el nou color de les gomes?

haribo-tagada-purple-fruit-3

Barreta de xocolata negra amb stevia d’Imperial

imperial-canderel-chocolate-preto-1

L’empresa portuguesa Imperial m’ha ben enredat. El que per fora sembla una innocent barreta de xocolata negra sense sucre, s’ha convertit en un cop de puny a l’estómac. Primer pel poc percentatge de glucòsids d’esteviol que porta i després, per dir-li “dark” a una barreta que porta només un 49% de cacau. Decebedor, molt decebedor.

imperial-canderel-chocolate-preto-2

La barreta no queda clar si la fàbrica Imperial o Canderel. Mentre la primera no li funciona la web, he estat donant voltes a Canderel®. Qui són? Doncs és una de les moltes marques que fa servir el grup Merisant per vendre aquests famosos glucòsids d’esteviol que la gent posa ara a tot arreu. Podeu trobar aquests productes sota altres marques depenent del país on et trobes: Whole Earth®, Equal® o Pure Via®. Edulcorants que fan la vida dolça als diabètics però també ens fan anar a veure massa sovint el senyor Roca. I no precisament els del Celler, sinó aquells més populars que ens esperen a moltes llars i restaurants.

imperial-canderel-chocolate-preto-3

Caramel de mel amb própolis de Kontak

L’apicultura fa anys que està vivint els seus pitjors dies, no només per l’arribada i invasió de la vespa asiàtica, sinó també els canvis bruscs del temps i alguns pesticides que s’utilitzen al conreu que tornen boges a les abelles. Sí, ha quedat provat en estudis seriosos que adobs i insecticides populars als nostres camps són nocius per les abelles, les desorienten i no poden tornar al rusc. En conseqüència, la palmen.

kontak-caramelle-biologiche-con-propoli

Tot plegat fa temps que se’n fa campanyes. En fan aquelles persones conscienciades amb el tema i que per qüestions de feina i contactes, vivim l’apicultura de prop. Una de les accions que no suposa cap esforç és deixar de comprar mel i productes derivats de productors grans, busqueu productors locals que puguin verificar-vos la D.O., sembla una tontería però és un pas molt gran. El segon és començar a mirar amb atenció els productes que no eviten la degradació del sol agrari i donar suport aquells que sí que ho fan. La unió europea fa temps que fa circular un segell de la fulla verda que aglutina tres tipologies de productes: els Eco, els Bio i els orgànics. Per alguns, és el mateix concepte, per altres no. En tot cas, tots tres tipus parteixen d’uns principis bàsics: no modificació al laboratori (no transgènics), criança en una zona lliure de contaminació (ehem), aliments locals (o que fa molts anys que són aquí?) i lliure de pesticides i fertilitzants.

kontak-caramelle-biologiche-con-propoli-2

La Italiana Kontak fa anys que treballa amb productes de mel i derivats sota el certificat de productes orgànics. A través de diferents espais repartits per tot el país, n’obtenen el pròpolis orgànic que vénen incorporat a diferents productes gomosos, líquids o en aquests caramels de mel. La meva primera impressió en obrir la caixa va ser d’una decepció bestial. No em podia creure el mal aspecte que presentaven els caramels. Podria ser que la botiga en qüestió no tingués en compte els màxims d’humitat a què poden estar sotmesos els caramels, i d’aquí el seu mal aspecte. En tot cas, un mal aspecte exterior no ha d’alterar el caramel, així que encara que visualment no sigui llaminer, el seu sabor hauria de ser igual de bo així com les propietats que porta. Però de nou una coça a l’entrecuix. Aquest caramel no hi ha qui el pugui llepar i menjar, així ho he fet saber a Kontak. De moment, no us els recomano. Però encantat de rebre comentaris i fotografies de caramels llaminers d’aquesta empresa amb uns principis d’economia i ecologia que comparteixo al 100%.

kontak-caramelle-biologiche-con-propoli-3

Pasta tova (?!) de Tengu-do

Fa temps que no anem al país del sushi a veure què s’hi cou. Però res de novetats, avui mirem una mica els clàssics del Japó com aquest Kibidamogo. Fa gràcia dir-ho eh? A la propera botiga de llaminadures que aneu, els podeu preguntar: teniu kibidamogo? Aviam què diuen…

tengudou-kibidamogo-1

Ara, de debò, crec que potser no farà falta que el busqueu gaire perquè jo no m’he pogut acabar ni la quexalada que he fet. Ugh. La tira de pasta, ve protetgida a l’exterior per un cartró ondulat i per dins, el famós paper d’arrós comestible que podem trobar a molts productes japonesos. Si no t’agrada, la pots treure sempre i quan no hagi quedat enganxat al producte per algun canvi de temperatura o ves a saber què… i és que “enganxós” seria poc pel que m’ha arribat a fer a les dents aquesta pasta. Difícil de mastegar de tallar amb les dens i tot plegat per un sabor mediocre. Quina enganyifa!

tengudou-kibidamogo-2

La seva compra només la puc justificar pels embolcalls de paper que porten enel seu moment de vendre’s. Per res més. Per una empresa fundada al 1952 a la zona de Kameda (part més al sud d’Hokkaido) crec que s’hauria d’exigir més el tipus de qualitat de producte. Com diria el president: Així no.

tengudou-kibidamogo-3

Galetes Pick Up! de Bahlsen

Les heu vistes milers de vegades, a les benzineres, supermercats, botiguetes de barri (i depèn de la ciutat, fins i tot als Pakis). Són a tot arreu perqué agrada a la gent i fins i tot, m’ha agradat a mi.

bahlsen-pick-up-choco-1

No és la primera vegada que en menjo, ja alguna vegada per satisfer un impuls de golafreria, en vaig agafar un pack de tres com aquest. Packs pensats per racionalitzar-ne el consum. Una cada dia deuen pensar mentre, com jo, ens fotem el pack en un obrir i tancar els ulls. Recordo ara que Manner també en va fer un de paquet així, i val a dir que vaig fer exactament el mateix, menjar-m’ho tot d’una estacada. Al final, la percepció que tinc, no és d’un favor sinó d’estar llençant metres i metres de plàstic. I això em posa força histèric de tant en tant.

bahlsen-pick-up-choco-2

La galeta de Pick Up! té un sabor molt més accentuat que altres galetes, i evidentment, li passa la mà per la cara a les galetes Principe (entossudits a seguir fabricant aquesta incomestible galeta de greix i aroma de xocolata). Aquesta en canvi, té un farcit també de xocolata amb més cacau que les que ens arriben del nord. I això és d’agrair perquè últimament amb LU, Milka i Glico, tot era (i és) xocolata amb llet súper dolça. Puah.

bahlsen-pick-up-choco-3
Hermann Bahlsen, el 1889 també devia trobar a faltar galetes com déu mana i per això va fundar l’empresa que porta el seu cognom. El més destacat de l’empresa, a banda de la quantitat de productes que han fet i fan al seu catàleg, és el fet que l’any 1905 ja es va convertir en la primera empresa d’Europa que utilitza un sistema d’envasat i producció en línia. Vuit anys abans que John Ford. A l’estat espanyol, amb la compra de l’antiga Productos Loste S.A., funda la filial a la península Ibèrica, des d’on llança les novetats que fa a escala mundial.