Toffelino cremoso de Gerió

Ja fa dies que tinc ganes d’ensenyar-vos els pocs productes que encara tinc de la fira ISM d’enguany, pocs mesos de la pròxima edició que tindrà lloc de nou a la ciutat de Colònia del 31 de gener al 3 de febrer.

El Toffelino cremoso de Gerió és un dels toffees de la família toffelino, que inclou uns de fruita, uns que vénen banyats amb xocolata negra (!!!) i els que us ensenyo avui, amb un toc de cacau.

De forma tubular, el toffee té un relleu estrany i una allargada que obliga a fer-ne un parell de mossegades (si us el poseu tot sencer, quedareu molt golafres, doncs la peça és força gran). Però la seva textura fa honor al seu nom, és un toffee que es desfà i s’enganxa relativament poc (solen ser molt enganxosos aquests dolços, si no, proveu de menjar un mentos choco sense que s’enganxi). Pel que fa el seu gust, és molt bo: porta aquest cacau que es pot apreciar en el color, es nota quan el menges però em desagrada que tingui aquest regust tant i tant dolç. Ai aquests “peros” inevitables, tot i així, un encert que ja podeu veure a les botigues (si més no, a Sabadell els tinc fitxats).

Anuncis

Barretes de Toffee grans

Entre Malmö i Gothenburg, hi ha una ciutat que es diu Strömsnäsbruk. És d’aquells noms nòrdics tan divertits d’escriure i encara més pronunciar (mode ironía: on), val a dir que de més difícils n’hi ha a Islàndia, però ens quedarem a Suècia. Us vull parlar d’aquests Fudge que m’han deixat la boca aigua.

Són productes de l’anterior edició de l’ISM i estava exposat a la zona de Try Sweedish, un aparador que engloba petites i mitjanes empreses del país escandinau. Herrgårdstoppen AB és una d’elles i fa aquestes barretes de 50 grams amb diferents gustos: vainilla, avellana, toffee, xocolata, maduixa i regalèssia. Jo només vaig agafar-ne dos, sense saber gaire quin era quin, vaja, que el vermell era una maduixa o mora estava cantat. Però dels dos, el millor m’ha semblat el de vainilla, un sabor molt fort i difícil de descriure. A tots dos, el paladar ha notat un regust molt fort de llet condensada i la dolçor del sucre.

He de dir que m’ha encantat el producte, dels millors toffees que he provat fins ara, molt millor que els Cow Tales i els Air Heads. Estic seguríssim que a la pròxima edició buscaré on són els suecs i atacaré les lleixes de tots els toffees que tinguin. Sense pietat.

Mint Toffee de Walker’s Nonsuch

L’any passat, Walker’s Nonsuch estaven en fase de remodelació, ho dic perquè en l’any i escaig que ha passat des de l’última entrada al bloc ha canviat coses, la seva web és agradable de navegar i han tret algunes novetats.

Una d’elles, els toffees de menta, i la diferència amb els Milk Chocolate Éclair és increïble, molt millor. Tot i ser un toffee que s’enganxa força, crec que la textura i sabor valen l’esforç de provar-lo.

Encara no n’he vist per aquí, però són molt coneguts i segur que teniu algú a Londres (adquirint experiència servint cafès, hehehe) que us en pot baixar a l’estiu. A Espanya (segons Walker’s) els distribueix King Regal, fabricants i distribuïdors de productes de xocolata i gomes amb seu a Oliva (País Valencià). Jo de vosaltres els provaria, esteu avisats.

Air Heads de cirera

L’octubre de l’any passat, parlava d’un sabor increïble que havia posat Air heads al seu toffee de fruita pla. Una delícia que segueix superant, per poc, el seu germà de cirera. Vegeu-lo:

Seguint les mateixes característiques que l’anterior, tant en elasticitat com en textura crec que el toffee de Kentucky (igual que les seves aletes de pollastre) és una delícia. No me’n cansaré mai. Algú va a Estats Units aquest estiu i me’n pot portar? 🙂

Per cert, feliç Sant Joan i bona revetlla! Tornem al 25 amb més dolçor que mai!

Sahne Karamellen de Köthen

Des de la ciutat de Köthen (força al centre del país, prop de Leipzig, Alemanya), m’arriba aquesta mena de toffee de llet molt dolç i fort de sabor. L’empresa és International Sweet Trading Verwaltungs GmbH, així que em temo que podem descartar que en siguin els fabricants, tot i que el producte, és molt alemany i polonès. Pels pocs que menjo, és d’agrair que siguin d’aquesta manera tot i que m’atipen molt ràpidament i fan venir molta set. Si els recomano? És clar, proveu-lo, és bo!

Segons els ingredients del paper, aquest producte porta únicament sucre, glucosa, llet condensada (31,1%), crema (4%) i mantega (2,3%). No em pregunteu de què és la crema, però ben segur que és un altre derivat de la llet que fa que tot plegat sigui molt dolç. Com a apunt final… no us sembla extraordinària la vaca feta amb un 3D dels d’abans? Em guardaré el paper i l’emmarcaré per quan em vulgui posar nostàlgic.

Toffeebreak

Fa mesos que tinc aquest producte (i alguns altres més) de la fira ISM. Ho tinc força acumulat i com que s’acosta la calor, tot el que és xocolata m’ho he d’anar menjat ràpid, així que, amants de la xocolata, aneu preparant la llista amb coses que heu de provar.

D’Amstelveen (a tocar de la capital dels Països Baixos), la fàbrica Martinez Chocolatier ens ofereix aquesta barra de toffee banyat de xocolata amb llet belga. Desconec el tret diferencial entre la xocolata amb llet belga i la que no ho és, però la que combina amb aquest producte és molt bona i la recomano.

Toffeebreak és, per mi, una descripció del producte i no un nom que fa justícia a què hi ha a dins. Quan em trobo amb aquest tipus de casos, trobo que s’ha deixat perdre una oportunitat, perquè siguem sincers, Martinez no la veig fent una campanya com la de Danone quan informa la gent que els seus iogurts griego es diuen Oikos, oi? Tot i així, animo els que trobeu la barreta, a provar-la. No són gaires les coses de toffee i xocolata que corren pel nostre mercat.

Dragea de café Gee

Saujania o legalment, Saujania Sdn. Bhd., és una empresa de Malàisia fundada el 2009 i encarregada de fabricar quatre referències que estan conquerint el mercat asiàtic: Altitude, Nicos, Hatch i els que veurem avui: els Gee.

Aquest Gee vénen recoberts per una capa dura de sucre, en principi el que hauria de ser una petita capa cruixent per mi és una bona closca. Massa dura i cal mossegar amb força. Acabo trencant, és clar, el caramel en uns quants trossets i llavors si, després de tenir-los una bona estona a la boca ben ensalivat, l’interior queda una mica toffee, smoothie que en dirien els americans i es desprèn el sabor de cafè (artificial) que té.

El millor dels Gee és el paper, aquest negre que imita un tapís de luxe li dóna un aire de categoria prèmium. Trobo que gràficament és una peça interessant, i ja va ser el motiu pel qual vaig agafar-lo, però com a producte per menjar de nou, no crec que el tingui present.