Snapea Crisps de Calbee

L’any passat va aterrar a la península el grup asiàtic d’origen Japonès: Calbee, i ho va fer amb aquest producte anomenat Snapea Crisps. A Amèrica i Àustria, aquest tipus d’snack també rep aquest nom, però d’altres països, com ara Angalaterra, es diuen Yushoi.

calbee-snapea-crisps-guisantes-horneados-1

El contingut interior és el mateix en la gran majoria dels casos: una pasta feta a partir d’arròs i pèsols que gracies a una extrusionadora s’aconseguix donar aquesta forma de bajoca llarga de color verd. Verd, de verd pèsol, suposo. Uns Snapea Crisps de color Cheetos seria sospitós. El cruiximent és molt agradable perquè no és sec, si no que sembla que estigui format per làmines superposades que abraçen la forma de la bajoca. En canvi, el sabor “al punto de sal” és molt soso. Vull dir que n’he menjat uns dotze i he acabat tip. Amb aquest pas, la bossa em durarà molt encara que el packaging que té no porta cap tipus de tancament que eviti que el producte perdi la consistència.

calbee-snapea-crisps-guisantes-horneados-2

Crec que el producte por funcionar molt bé de cares al futur i si s’amplien el número de sabors. Semblava que el mercat de l’snack es quedava sense idees, però crec que aquest punt de l’Snapea Crisps, dona molt de joc. Caldrà veure si, l’empresa fundada al 1949 a Hiroshima, amb el nom de Matsuo Food Processing Co., Ltd. seguirà aquest camí de l’experimentació i sabors més llaminers, o tirarà la tovallola. Em decanto més per una aplicació de l’oferta al mercat ibèric i m’apunto, per a la propera entrada de la marca, provar la versió de tomàquet i alfàbrega.

calbee-snapea-crisps-guisantes-horneados-3

Anuncis

Umaibō de salsa tonkatsu (Part 1)

Els umaibō (うまい棒) o “pal deliciós” és com un “ganchito” (Cheeto) gegant de blat de moro amb un espai buit a dins. No porta farcit, és com una patata inflada amb molts tipus de sabors: Salami, curri de pollastre, xocolata, formatge, pizza o llengua de vaca, entre d’altres. Com veieu, sabors molt típics.

L’invent és japonès, produït per Riska i venut per Yaokin. Empreses japoneses que s’han encarregat de fer populars aquest tipus de snack. Pel seu volum, trobo que està molt bé, només que no atipen res. A vegades, fins i tot, fan entrar més gana quan només en tenies una mica. Què hi farem, crec que el sabor de salsa Tonkatsu valia la pena.

Tonkatsu (豚カツ o トンカツ) és porc arrebossat, i que generalment consisteix en un filet o llom (escassos són les altres parts arrebossades, però no ho descarto). Al Japó, en fan molt entrepans, i són força populars (igual que a Madrit en fan de calamars a la romana). La salsa que acompanya molt sovint aquest Tonkatsu sol ser la salsa Worcestershire, i alerta, no és japonesa sinó Anglesa, concretament de Worcester, basada en una salsa més antiga greco-romana. Els seus ingredients, que més o menys es troben a l’snack són: vinagre de malt d’ordi, vinagre (de vi), melassa, sucre, sal, anxoves (!!!), extracte de tamarinde, cebes i alls; marques particulars de salses afegeixen altres espècies.

Demà, la segona part amb un altre sabor d’Umaibō!

Karujyaga: snack de patates violetes

Karujyaga és una marca de Glico (el grup empresarial que fa els Pocky o Mikado i altres productes). Si no vaig errat, Jyaga vol dir patata, i la cosa quedaria amb “Patates enrotllades”, més o menys. El tipus de menjar és més un snack per abans de dinar que no pas un dolç llaminer, el més interessant però, és que a més a més els sabors són molt estranys: patata violeta? Què coi…

Doncs resulta que no és tan estrany. Les patates violetes o negres són originaries de Perú (concretament de les parts mitjanes i altes dels Andes) on s’han cultivat des de l’època dels Inques. A partir d’aquí s’han fet encreuaments amb altres patates, per exemple, les patates ratte (o patata Asparges) originària de França. L’encreuament permet tenir unes patates violetes allargades gràcies a les antocianines, el pigment vegetal hidrosoluble que es troba en els vacúols de les cèl · lules (el mateix pigment que la ceba morada, les groselles, els nabius i la col llombarda, per posar-ne uns exemples).

Glico, a banda de fer uns sabors així estranys i molt arriscats, ha sabut cuidar la imatge gràfica (ja sabeu que per mi, també és un punt molt important a l’hora de valorar un producte) i el packaging que embolica els スティック de patata violeta és espectacular. Geomètricament és una forma complexa, tant de plegar com per garantir que quedi igual de bé en la seva producció en línia. El troquel per obrir funciona de meravella (i no com el nou de les galetes Principe que és un “truño”), la bossa de dins és d’una finor impressionant i el producte, amb els acabats ataronjats a les puntes una delícia. Realment, és una cosa que s’ha de provar, si bé no és a meva preferència per menjar dia si dia també com altres llaminadures, però m’ha sorprès gratament l’experiència. Us ho recomano!

Cha Cha: Potato crispy

Avui ens saltarem una mica el tema de dolços. Avui anem als snacks, que si fa no fa, vindrien a ser coses similars: per picar entre àpats, abans dels àpats o després…

Dues de les coses que em van portar a comprar aquestes galetes era: 1) Tenia convidats a casa i no els volia donar els típics salats en forma de peix o moneda que tots ja sabem i 2) Que tampoc ens passem que la cartera fa temps que no pesa i no pensava gastar més de 5 euros. Si, sóc així de garrepa. (Em van costar 1,85, així que al final me’n vaig gastar més, ejem, hehe).

Però què més voleu, hi havia les de wasabi… no em dieu que no hauríeu canviat els paquets de les originals per les de wasabi, eh? hehe, doncs si, però ningú va notar la diferència, el problema és que quan fan aquestes coses que tenen sabors d’altres productes suavitzen taaaaaant els sabors perquè agradi a tothom que acaben en una cosa insípida.

Els originals però, eren prou bons, i probablement els tornaria a comprar, però la resta no valia res. I pel que fa la qualitat de tot plegat, tan l’snack, com l’envàs i el punt de cruixent eren de força nivell per un producte de la Xina. Els ChaCha els fabrica una empresa molt nova (del 2001) que es diu QiaQia Food, i és, segons la seva web, l’empresa més gran de la Xina de fruits secs torrats. El seu volum d’exportació és de 10 milions de dòlars. Alerta.