Piruleta Jumbo

Avui anem a Mèxic. No en parlem gaire i també tenen un bon grapat de dolços mítics i boníssims (com els de pinya farcits, de la mateixa marca o les recents piruletes de cajeta). El cas d’avui, la piruleta Jumbo, seria més aviat del segment de productes mítics i famosos, aquells que ajuden a entendre la fama d’una marca com De La Rosa. Així, tal qual.

Els que no coneixeu la piruleta Jumbo, per fer-vos-en una idea ràpida… serien els Kojak, que a mi personalment ni fu ni fa. Vull dir que n’he menjat perquè els trobes a tot arreu (fins i tot a la sopa), i al final, és el sabor de piruleta de cirera de sempre. Les Jumo, també porten xiclet a dins, però no pas en aquest cas… si no m’han enganyat.

Visualment, per fora, quan el chupa està embolicat no és res extraordinari, el paper dels Chupa-Chups li dóna mil voltes, però precisament aquest “low cost” que desprèn el paper és el que li dóna un “aire màgic”, el contrari del kawaii japonès que moltes vegades ens atrau perquè l’associem a quelcom barat i econòmicament molt llaminer. Però crec que els Jumbo estan per sobre del que aparenta el paper, proveu-lo i ho veureu. Bones festes i fi d’any!

Anuncis

Pop Boom de raïm i farcit de xiclet

Ja fa temps que comento coses de la casa Peccin, sempre però amb el xiclet farcit que tenen: els Nitro Feras, els Blong o fins i tot, els més sofisticats Blong3. Mai ho havia fet però, amb els chupa chups (correctament s’escriu xucla xups, però si trobeu algú que en digui així, us en compro un gratis. A vegades sembla que ens compliquem la llengua vulguen).

El Pop Boom és un chupa chup de 18 grams amb un xiclet a dins. Amb un sorprenent sabor de raïm, (crec que per això ja val la pena provar-lo!) el xiclet que porta a l’interior és d’una gomositat força acceptable. Em refereixo que estem parlant de dos productes que es poden comprar per separat i pel mateix preu d’una d’elles, ens tens dos.

La durabilitat del xiclet però, no és per llançar coets. Vindria a situar-se a la línia decadent dels xiclets d’avui dia, només que cal matisar un punt en aquests casos: el chupa chup és tan gran que un cop arribats al xiclet, és força probable que un ja n’estigui una mica fart del sabor i acabi desitjant que el xiclet s’acabi ràpid per tirar-lo i passar a la següent llaminadura. Ho deixo anar, perquè com veureu a les imatges, divuit grams, dóna per molt de producte.

Melody pops de Chupa-chups

Tornem a les piruletes o “xupes”. Existeix “un xupa” per referir-nos a tots els caramels amb pal que s’assemblen al famós Chupa-Chups? Bé, avui potser més que un caramel amb pal parlaríem d’un xiulet comestible.

La gràcia dels Melody Pops, és que un cop desembolicats, pots bufar per la punta i fer un xiulet molt fort. Si a més a més sou creatius, i heu aguantat el curs de flauta que vau fer a l’escola o encara pitjor, aquella ocarina que es va posar tan de moda després, sabeu que tapant tan el forat superior com l’inferior, podeu variar el so que feu en bufar.

Però si passeu del rotllo, o ja us n’heu cansat de fer el notes una estona després, podeu llepar-lo i assaborir aquesta maduixa artificial que val menys que “un duru sevillanu”. Mare de déu el que estan fent amb en nom de Chupa-Chups, no veuen els llombards de Perfetti Van Melle que això no pot ser? Una joguina mola maca, però un caramel lamentable.

Chupa Chups: super ácido

Deu unitats, és el que trobareu si compreu els chupa chups super àcids en bossa. Els dos sabors, maduixa i llimona, són els únics que trobareu disponibles, potser és tan sols l’inici i d’alguna manera, s’ampliarà a altres sabors.

He de confessar que m’esperava molt més per un producte batejat com a “super ácido”, el resultat ha sigut molt decebedor. La maduixa ja ni la comento, de fet, fins i tot als chupa chups normals és el sabor que sempre intento evitar… com pot ser que el de plàtan o cola sigui infinitament millor? Per sort, la llimona, en ser ja ella mateixa cítrica, li dóna aquell punt picantet. Però ja està, res més.

En fi, que crec que Perfetti ha de fotre-li canya a aquesta novetat si no vol que acabi amb un bluf. I de passada, que modifiqui les lletres de super ácido per quelcom més ben treballat. A servidor li sagnen els ulls davant d’aquesta atrocitat.

Piruletes Sugabee

Ja sabeu com m’agrada que em portin coses de fora, sobretot si aquí són practicament impossibles de trobar. No és una oda a les rareses, és la curiositat que em motiva i em fa fer, entre d’altres coses, escriure al bloc.

Aquest cop, m’han portat unes piruletes rodones (una mica més grans que el  chupa chup) de Turquia, un país que ja hem comentat varies vegades i que cal tenir present, doncs el seu creixement en el sector gastronòmic (sobretot el dolç!) està creixent molt. Ja van ser país convidat aquest any 2013 a la fira ISM, i alguns productes més famosos ja es poden trobar a cadenes de supermercats locals. Alerta.

Sugabee, de sugar (sucre) i bee (abella), la marca d’una empresa situada a Saray, una ciutat molt propera a la capital turca: Ankara, i des d’on exporta des de finals del 2010, grans quantitats anuals de caramel i piruletes a països veïns. En aquest cas, la piruleta de cirera, és una piruleta acceptable, bona i suposo que força econòmica (coneixent qui me l’ha portat, segur que és una ganga! hahaha).

Gràficament, la marca s’aguanta prou bé per tots els públics. No és massa infantil per la gent gran ni prou seriosa per la petita, fet que la converteix amb una imatge agradable i alegre a simple vista. El que tocaria millorar força és la mascota que tenen, una mica de treball aquí li donaria un plus a l’univers gràfic de Sugabee. Us deixo, per acabar, amb un vídeo que he trobat al youtube: