Caramel corn patata dolça de Tohato

Em sembla que la frescor del cap de setmana ha marxat ràpidament, i ja hi tornem a ser amb el caloret habitual del Juliol. Per passar l’estona, res com unes patates o quelcom que no ompli massa i no es desfaci als dits.

tohato-caramel-corn-1

Tohato és una marca molt coneguda al Japó de patates en forma de ganchitos una mica més petits. Els rulls de blat de moro dolç varia segons el tipus de bossa i sabor. L’original, o si més no el més conegut, és amb la bossa vermella que va acompanyat de cacauets. Però jo he volgut apurar el meu nivell de risc i, recordant el famós color violeta de la patata dolça, he triat aquest tipus. Ha sigut un bon encert, crec.

tohato-caramel-corn-2

Els tohatos són cruixents però no pas com una patata fregida, tenen una part esponjosa (molt superficial) però hi és, i això li dona una textura diferent als snacks que tenim per aquí. Igual que em va passar amb els Snapea Crisps, l’expectativa era molt alta i el producte no va arribar al que m’esperava però tot i així, els seus rivals, els veuen pel retrovisor. I és així.

tohato-caramel-corn-3

Anuncis

Umaibō de yakitori: やきとり (Part 2)

Com introduïa ahir, avui veiem un altre sabor d’Umaibō , el de Yakitori (やきとり): pollastreq (ocell?) a la brasa. Heu de pensar que el pollastre no el venen com aquí ni el fan com aquí a la brasa, en general, pocs són els aliments que a la taula encara conserven la morfologia de l’animal. Al Japó, la gran majoria del menjar arriba trossejat, deformat i modelat perquè sigui “apetitós” a la vista. En el cas del Yakitori, es fa amb trossos petits de carn de pollastre o de les despulles, muntats en un pinxo de bambú.

També crec que us he de matisar que Yakitori, també pot voler dir qualsevol pinxo de carn, de fet, els tradicionals restaurants petits on serveixen únicament aquest tipus de menjar (i cervesa), es coneixen com a Yakitori-ya (やきとりや). Després d’haver passat pel Japó, crec que és dels millors llocs on he menjat, tot i que alguns, ens vam veure forçats a marxar, ja que no tots els yakitori-ya hi són benvinguts els forasters.

El personatge popular que acompanya els paquets és en Doraemon, i és el primer que jo vaig pensar, fins que t’adones que aquest té dits i no pot pas ser veritat. Doncs bé, no és ell, només que s’assembla molt: es diu Umaemon i també és un gat còsmic, ves per on. El fet que sigui un personatge amb la cara rodona ajuda a emfatitzar el poc saludable que és l’snack, però tranquils, si no n’abuseu, no hi ha problema.

Umaibō de salsa tonkatsu (Part 1)

Els umaibō (うまい棒) o “pal deliciós” és com un “ganchito” (Cheeto) gegant de blat de moro amb un espai buit a dins. No porta farcit, és com una patata inflada amb molts tipus de sabors: Salami, curri de pollastre, xocolata, formatge, pizza o llengua de vaca, entre d’altres. Com veieu, sabors molt típics.

L’invent és japonès, produït per Riska i venut per Yaokin. Empreses japoneses que s’han encarregat de fer populars aquest tipus de snack. Pel seu volum, trobo que està molt bé, només que no atipen res. A vegades, fins i tot, fan entrar més gana quan només en tenies una mica. Què hi farem, crec que el sabor de salsa Tonkatsu valia la pena.

Tonkatsu (豚カツ o トンカツ) és porc arrebossat, i que generalment consisteix en un filet o llom (escassos són les altres parts arrebossades, però no ho descarto). Al Japó, en fan molt entrepans, i són força populars (igual que a Madrit en fan de calamars a la romana). La salsa que acompanya molt sovint aquest Tonkatsu sol ser la salsa Worcestershire, i alerta, no és japonesa sinó Anglesa, concretament de Worcester, basada en una salsa més antiga greco-romana. Els seus ingredients, que més o menys es troben a l’snack són: vinagre de malt d’ordi, vinagre (de vi), melassa, sucre, sal, anxoves (!!!), extracte de tamarinde, cebes i alls; marques particulars de salses afegeixen altres espècies.

Demà, la segona part amb un altre sabor d’Umaibō!

Pom-bär, patates amb crema agre

Actualització ràpida que no tinc gaire temps. Avui més patates! Aquestes es diuen Pombär (o Pombear) i les fabrica Intersnak, un gran monstre de patates com les Funny-Frisch que vam comentar aquí.

Aquesta bossa concretament forma part d’una novetat de l’any 2012, quan van introduir la salsa al seu catàleg de sabors. Crec que entre les de bacon, formatge i ceba o ketchup, la de crema agra són del grup de sabors normals i suportables.

El que queda cuqui, maco o divertit per la mainada, és la seva forma d’os, elegant d’una proporció per posar-se’l a la boca ideal. També podeu veure la versió amb animals del zoo a la pàgina web aquí. (Els sabors no son els mateixos a tots els països!)

Les decapitacions també són el pa de cada dia…
Evolució del Pombär

Chipsfrisch: Salsa Brasil

Doncs això, per fi una de patates! Ja fa temps que vull comentar-ne i ho farem amb una de les tantes marques que formen part de l’Intersnack Group: Tayto, Pom-bär, Fischli, Pittjes, Chio, entre moltes d’altres formen part d’aquest gran grup que mou 2 bilions d’euros l’any. Casi res.

D’altra banda, aquest any Brasil serà moda, ja ho és des del primer dia que es van acabar els jocs de Londres 2012 però ara sembla que ja comença l’estrebada forta. Tot aquell merchandising de futbol tindrà motius tropicals, les salses (com que n’ingnorem la majoria de les centre i sud americanes) seran un potit-poti de salsa taquera a chimichurri peruà. Però benvinguts els sabors que, amb uns fonaments relliscosos tenen el sabor de les chipsfrisch de Funny-frisch!

Sabor impressionant, el que sigui que pretén ser, està ben trobat! El picant és ideal pels que no ens emociona massa que un producte porti imprès molts bitxos al darrere de l’envàs, i què coi, el mateix envàs té un aire Mediterrani que li passa la mà per la cara a les Lay’s. Us les recomano, si podeu, proveu-les perquè tractant-se d’un producte temporal, no se fins quan de temps durarà a les lleixes dels supermercats.

La imatge de les patates és de la web de l’empresa.