Spaghetti picant d’Haribo

Sense sortir de les comarques gironines de l’última entrada, anem més cap a la capital on hi ha el tranquil poble de Cornellà de Terri. Haribo hi està duent a terme una ampliació de la seva fàbrica (així com també ho està fent Nestlè, en un sector diferent).

haribo-spaghetti-pica

Molts coneixeu els seus productes perquè básicament, crec que són les gomes més internacionals que hi ha. Més o menys coneguts en segons quins països però ells sempre presents d’una o altra manera: al costat de les caixes enregistradores o en aquests ninots gegants que tenen bosses penjades. En un d’aquests ninots, hi vaig trobar aquests spaghetti picants que sempre m’han agradat. Realment els comprava més llargs, (defectes de comprar a granel: que no pots saber si són d’Haribo o d’alguna altra empresa de Jelly Valley).

haribo-spaghetti-pica-fresa

Per textura i per sabor, diria que són els de l’empresa alemana, però no ho puc jurar. Si que us puc dir que aquests cucs que porta la mascota damunt una vespa com si fos un plat d’espaguetis real, és deliciosament boníssim! El toc d’acidesa i sabor que espero d’una goma.

haribo-spaghetti-pica-vespa

Anuncis

Ghostly gummies d’Haribo

S’acosta Tot Sants, i ja veiem com a les botigues van fent lloc per col·locar els panellets… heheh, és broma, ja sabem què posaràn: calaveres, esquelets i coses que en principi fan por.

haribo-ghostly-gummies-xxl-1

La festa americana, Halloween, està intentant apartar la castanyada o el dia dels morts. N’hi ha que conviuen amb les dues tradicions sense problema, però d’altres, especialment els més petits, ja no saben ni com es fan les castanyes. (Aquests si que viuen abducidos als EUA!). Haribo, amb aquestes ànsies d’acontentar a tothom, ha posat el seu granet de sorra amb aquesta bossa de Ghostly gummies.

haribo-ghostly-gummies-xxl-2

La mescla, en sabors és molt bona com sol ser la goma de l’empresa alemana. I l’assortit de calavera, carbassa, rat-penat i mómia, fa la funció i raó de la bossa: terror i por. Només putualitzar que l’XXL de la part frontal no se pas a què es refereix, perquè he vist gomes més grans sense cap tipus de distintiu pel seu tamany. Si és cert que aquestes són significativament més grans que els típics ossets que coneixem, però en cap cas suficient com per posar-los un XXL a la bossa. Algú s’ha passat tres pobles.

haribo-ghostly-gummies-xxl-3

Fresones d’Haribo

Qui ho havia de dir que un dia, posaria en dubte unes gomes d’Haribo, oi? Doncs la veritat és que m’han sorprès, de forma no gaire positiva, el sabor de les maduixes Haribo.

haribo-fresones-1

Que no eren com les que trobo a vegades a granel era evident, la forma i el to del vermell no són els mateixos i per tant, han de ser d’alguna altra marca de gomes. Però el fet d’agafar unes maduixes, fetes allà al costat de l’estany de Banyoles, pensava que hi estava implicat un toc d’acidesa que aquests fresones no tenien enlloc.

haribo-fresones-2

I aquí és on crec que han fallat les maduixes, en el seu punt absent d’acidesa. La resta, la textura super elàstica que té, i la gomositat de a goma, és genial. I també aplaudeixo que es tornin a veure bosses de 100 grams o més… portàvem uns anys que amb l’excusa de la crisis tot era de 75 o 65 grams! Hi havia més bossa que producte. Sembla que la cosa, però, va fent a poc a poc.

haribo-fresones-3

Color-rado de Haribo

Després de la bossa de Haribo favoritos, que no em va convèncer massa, avui li he donat l’oportunitat a la bossa Color-Rado (res a veure amb la ciutat de Colorado, eh?). Aquesta bossa conté un assortit de gomes, gomes de gelatina, mescles de goma amb regalèssia i trossets de regalèssia amb altres pastes i núvols tous. Els trossets de regalèssia sola els he deixat per més endavant, m’he limitat a menjar els que van combinats que m’han entrat molt millor.

De fet, ja estava avisat que aquesta bossa no és recomanable als que no ens acaba de fer el pes la regalèssia, però sí que m’interessava els “combos” i quin sabor tindrien. La conclusió és que és bona, i si com jo, no us fa gaire el pes la regalèssia, aquestes gomes mig-mig us aniran de perles.

Compartiu la bossa eh? 300g per una persona al dia és una bomba per la salut. Queda pendent més ressenyes de l’empresa alamana, potser aquest estiu m’animo i amplio la secció que ja toca.

Les Top 25 marques de fabricants de dolços i xocolata

Des del 1944, Candy Industry s’encarrega de cobrir les notícies relacionades amb la confecció de dolços (caramels, gomes, galetes, snacks, xocolata i d’altres que em deixo però que entren dins la categoria). És una mica el “portal del sector” encara que la caòtica web no li faci gaire justícia. Cap problema, quan es tracta de voler buscar una informació, és una bona font. Darrera aquest portal hi trobem les mans de John R. Schrei, Rita M. Foumia, Michael T. Powell i Nikki Smith, entre d’altres.

És notícia a principis d’any que publiquin un rànquing de les 100 empreses fabricants més potents del sector, jo, en aquest cas, m’he limitat a les primeres 25 i segurament molt de vosaltres us sorprendreu igual que jo, doncs hi ha marques que ni han sigut mencionades al nostre país. Començant pel final, tenim:

CRM Group és una gran empresa de Brasil propietària dels bombons Kopenhagen, Chcolates Cocoa Brasil i Dan Top. A més a més, l’any passat van arribar a una mena d’acord per distribuir la xocolata suïssa Lindt, convertint-lo així, en un monstre de la xocolata brasilera.

Orkla és una de les sorpreses que he vist a la llista, desconeguda fins avui, i empresa reina de Noruega. Amb set plantes de producció d’on surten molts tipus de productes relacionats amb l’alimentació dels quals destaco els que més ens interessa: fruits secs Polly, patates KiMs, galetes Toro, barretes dietètiques Nutrilett i marques que formen part del grup com la regalèssia Panda o les galetes d’Estònia Kalev.

Cloetta ja la coneixeu els que heu seguit el bloc de fa temps, els recents Kex o les barretes Tarragona i Plopp són productes d’aquesta empresa Sueca, de fet, em sorprèn veure-la tan avall de la llista. Ben mirat, si ho compareu amb les empreses que figuren a la llista i que tenen uns negocis molt diversificats, que hi hagi empreses que únicament viuen de les gomes, xiclets i derivats amb sucre és tot un miracle. Senyal que les coses si es fan bé… arriben molt lluny.

Roshen és una empresa Ukrainesa, també vinculada al 100% en la confiteria, de bombons a pastissos i de jellies a galetes. Tot de bona qualitat amb submarques com Turonchik, Roshen Truffle o els caramels Torronccini.

Oh, una altra empresa que hem comentat aquí, la japonesa Bourbon, de qui vam comentar les gomes Fettuccine de plàtan i mora, però que també fan altres maravelles com els Cubyrop, els Baum Roll o les galetes Bear Land. Però quedeu-vos amb les gomes Fettuccine que són la gallina dels ous d’or.

Ferrara Candy Company, és d’aquestes que penses… ja han tornat a escriure Ferrero malament! hehehe, però no, aquesta empresa de Chicaco és de les més potents dels Estats units amb marques com Brach’s, Lemonhead, Chuckles, Red Hots, Jujyfruits… en vols més? Si menges quelcom de Trolli àcid als EUA segur que és seu.

Alerta amb aquesta, la segona empresa més propera a nosaltres (de distància, després de l’Haribo de Cornellà del Terri) és Cémoi. Una empresa xocolatera que es remunta a l’any 1814, de la mà del xocolater Jules Pares.

Torn per tornar a Àsia, dues empreses ocuparan el 18é i 17é lloc, començant per una desconeguda empresa coreana: Crown Confectionery amb un catàleg força ple de dolços com toffees de fruita Mychew Smoothie, barretes Dicha o els Saekom Dalkom, entre d’altres.

La segona d’origen japonés però amb vincles estrets amb corea, ja la coneixeu perquè n’hem presentat fa poc un dels seus productes: els xiclets de pruna. Si, Lotte amb 6.900 treballadors i uns guanys nets de 1.762$ ocupa la 17ena posició.

General Mills crec que no li cal gaire carta de presentació, és un gegant de Minneapolis molt conegut per els cereals. A ells els devem la raresa de fer pintallavis de cacau amb gust de Warm Delights, Fruit Gushers, Lucky Charms i la llista no para de creixer.

Yldiz Holding, una altra desconeguda i un descobriment sorprenent, unes xocolates turques que tenia fitxades i pendents de comentar: Godiva, pertany a aquest grup, juntament amb Ülker i des de fa poc més d’un any, de l’empresa Anglesa United Biscuits (Gold Bar, Carr’s, Flipper Dipper, Twiglets, Digestives, Cheddars…) i de les marques americanes Turtles, Treasures i Flipz. Un gegant en expansió.

Perdoneu, ha mencionat dues empreses asiàtiques… però no us he dit que encara en queda una més! La Orion. Fabricant de molts tipus de pastes de brioixeria, caramels, galetes i barretes amb embolcalls fascinants.

United Confectionery Manufacturers, és el nom de l’empresa més gran de xocolata de Russia, un mercat que creix un 2% anual, encara que estigui dirigit per un règim totalitari. Babaevsky, Krasny Oktyabr (Octubre vermell), Rot Front i Rossiya són els tres pilars que aguanten aquest super grup productor.

Imatge de Dacha Shop

Riesen, Werther’s Original…? Us sonen oi? Clar que si, n’he comentat productes en aquest blog i a més a més, a cada botiga de dolços, en podeu trobar. L’alamana Storck és ja un producte històric a les nostres botigues.

Oh, ja és el torn de les empreses japoneses. La Glico ocupa l’onzé lloc de la classificació i n’hem comentat famoses perles dolces com els Pocky (sobretot de matcha, recordeu?), els Karujyaga (una cosa molt rara de patata) i uns toffees amb ametlles molt bons.

Haribo, suposo que tampoc li cal carta de presentació. Els seus ossos són, molt probablement, el dolç més copiat per la competència. Sempre sota la marca Haribo, són centenars els productes que s’han fet i continua alegrant les cares dels més petits (i ja no tan petits).

Mentos, Happydent, Smint, Chupa Chups, són alguns dels productes de Perfetti van Melle que hem comentat aquí. L’empresa mig italiana mig holandesa arriba a facturar uns 2.197$ l’any.

Si una cosa funciona a Argentina, és Arcor. L’empresa, que és un grup de cinc empreses (Bagley, La Campagnola, Cartocor i Concerflex) amb l’Arcor original de fonaments italians com a eix, especialitzada en gomes, galetes i gelats és líder en aquests segments a l’Amèrica llatina (especialment els països del sud). Com a referència indiscutible dels dolços aquí seria els bombons Bon o Bon.

Lindt, encara que sigui fabricant d’altres productes de dolços crec que tots estareu d’acord amb mi que és aquí, coneguda, per les barretes de xocolata. I si són de les de 70% de cacau millor que millor. La setena posició és per al mestre xocolater suís.

Hershey’s vindria a ser la versió americana de Lindt, només que el seu punt fort és la xocolata rebaixada que tan agrada als Americans. Això i que és molt sovint protagonista en series i pel·lícules del mateix país. Són molt pocs els joves americans que no han menjat les seves barretes! En canvi aquí en veurem ben pocs dels seus productes.

Ja entrem al Top 5 d’empreses, que en aquest cas ocupa la japonesa Meiji de qui hem parlat dels bombons Look, les galetes Kinoko no yama, els comprimits efervecents que tenen una retirada a l’Efferalgan i d’altres que no n’hem parlat. Val a dir que aquí en coneixem els dolços però Meiji és un fabricant alimentari de productes variats molt potents com pastes per a nadons, vitamines de caràcter farmacèutic o begudes.

Nestlé és un altre gegant alimentari que tenim a prop, si no l’he mencionat quan parlàvem del Cémoi és perquè en aquest bloc només coneixem la Neslté que fa barretes de xocolata o bombons. La producció catalana de l’empresa suissa es basa en aigües embotellades (Viladrau), productes per a mascotes o cafè soluble i càpsules Dolcegusto (a Girona i a Reus). Lluny queden les plantes de producció de les increïbles Crunch de te verd! (cara trista).

La medalla de bronze és per l’empresa que porta uns mesos de dol: Ferrero, després de la mort del fundador dels millors bombons més menjats del món (de forma massiva) o la millor crema d’avellanes per berenar (ho sento Nocilla, mai t’hi has esforçat tant com ells), esperem que l’actual propietari ho sàpiga fer igual de bé.

La plata és per la companyia que més hem comentat, sí, ho has encertat estimat lector: Mondelez International. Amb una dona al capdavant (Irene Rosenfeld), l’empresa americana responsable de Trident, dels nefastos canvis de les galetes Principe, els Halls i molts d’altres que queden per comentar factura prop dels 15.000$ i la seva maquinaria no pararà fins a atrapar els primers.

Mars Incorporated és un habitual al primer lloc. De fet, dels 4 anteriors anys que he vist, Mars Inc. sempre està dalt de tot, segurament, ser fabricant dels Skittles, les barretes: Mars, Snickers, Twix, MilkyWay, els xiclets Orbit, 5 i Eclipse, les boles Maltesers i les pastilles de xocolata M&M’s, per citar-ne alguns exemples, t’ajuden a entendre perquè els casi 19.000 $ que factura a l’any la converteix en l’amo i senyor del regne dels dolços. Ara ja teniu una visió del top 25. Més endavant explicaré la resta d’empreses que queden per sota d’aquest lobby del sucre.

Haribo favoritos

Oh si, les bosses amb mescles. No se qui ha començat però ja comença a fregar l’abús! El que havia de ser una petita bossa mix, i a falta de novetats significatives en el sector de les llaminadures (gomes), totes les marques han tret la seva versió de bosses «clàssiques», «de por» (halloween, s’entén) o el que ens espera «happy christmas mix».

La d’avui, és la clàssica d’Haribo, on no podia faltar l’os. De fet, d’Haribo és el que més m’ha agradat, i el pitjor, se l’emporta la maduixa: horrible maduixa de sabor insípid i de gomositat precària.

Pel que fa la mini coca cola, bé, correcte igual que el cor (que aquest sí que era bo de sabor!). Casualment aquests dos i l’os són els que comparteixen la mateixa textura d’Haribo que tots coneixem. El gran «oh» ha sigut la móra, si bé no és pas millor que les Jelly Berries de Fini, tenen una textura a l’hora de menjar molt similar, el sabor de les mores d’Haribo és un altre punt que han de millorar.

La valoració que en faig de la bossa és força pobre, crec que podrien millorar-lo amb un parell de gomes diferents que alhora li donarien més «alegria» a la mescla, si les trien colors clars.

Haribo: Parisinas

La primera bossa d’Haribo, se que sona un xic estrany, doncs n’hi ha a cada supermercat de Catalunya, però jo sempre he sigut més d’anar a buscar les gomes a granel. Potser per això han acabat instal·lant també als supermercats, espais destinats al pick and mix.

Les Parisinas, amb una imatge molt afrancesada, són gomes normals a base de glucosa, gelatina i molt de sucre. Com a reclam diferenciador, aquestes tenen suc de fruita a partir de concentrat… un 6,9% (!)

A la pàgina d’Haribo hi consten cinc sabors: maduixa, taronja, pinya, poma i llimona. No he tingut tanta sort amb els meus 100g, cap goma de poma que m’hauria agradat moltíssim! Sols amb uns de pinya una mica dubtosos, els de llimona no gaire encertats en el sabor ni en l’acidesa i on només es salven els de maduixa perquè tenen més sabor de mora o gerd que maduixa, però igual de bons. La bossa, de totes les que té Haribo, és de les més encertades gràficament.

Pel contingut, no crec que l’agafi més, hi ha gomes més econòmiques que porten més suc de fruita natural a partir de concentrat.