Magic carpets de Fini

Divendres passat vaig fer l’entrada número 500. No tot són dolços o salats, però déu ni do, ni jo creia que aguantaria tan fent-lo. L’experiència m’està agradant i espero seguir uns 500 productes més, pel cap baix! hehehe Tot és seguir un ritme còmode i no descartar cap dolç.

Avui tenim unes catifes màgiques. Les Magic Carpets de Fini tenen aquest ratllat d’arc de Sant Martí molt curiós i que d’entrada m’ha agradat molt. Dista força de les llengües normals de colors plans que hi havia fins ara, i és, bàsicament, el mateix tallat a trossets. El punt d’acidesa és molt alt, potser massa i tot (i us ho dic jo, que m’encanta l’E330!), per tant, els que no sou gaire d’àcids eviteu-lo perquè us deixarà la llengua feta caldo.

Anuncis

Fini tenis ball

Força més gran que la pilota de tennis que vaig comentar el 2012, és a dir, igual de gran que el xiclet farcit de síndria, us presento la definitiva pilota de tennis amb el millor farcit que he trobat fins avui dia.

L’empresa, per descomptat, és Fini. Instal·lada al final del corredor mediterrani al polígon dels dolços d’Espanya: Molina de Segura, fabrica tonalades anuals que exporta arreu del món (un dia farem un google maps i veuràs quines “rises” que farem). No és en va que tingui un estand com els que hem vist aquest any a la fira ISM 2014.

El xiclet manté el relleu fidel de la seva germana petita, però l’envàs negre, les lletres rotllo “missió impossible” i la mida que sobrepassa els estàndards converteix aquesta bola amb un xiclet destacable. Si bé, la quantitat de sucre que conté, no convida a abusar-ne gaire, de fet, no abuseu d’aquestes coses, gaudiu-les! (Consell de iaia número 2367)

Per acabar us ensenyo el tall de secció que tant m’agrada fer sempre en els farcits! Sempre i quan, no passi com als bombons de whisky, que després et passes molta estona netejant el farcit.

Fini watermelon gum

Dissabte vaig entrar a una botiga, i de moment, hi ha poques novetats de cares al nadal. Hi vaig entrar perquè tinc ganes de fer un post llarg amb tot de coses per la “cagada final del tió”. No se si ho fèieu de la mateixa manera, però a casa meva (i familiars propers), el tió cagava 3 cops, on l’últim era per el carbó, les monedes de xocolata i la “novetat de l’any”, fins i tot van arribar a portar una caixa de 30 mini-phoskitos que vam acabar aquella mateixa nit.

Bé, tornant al tema, doncs a la botiga em vaig fixar amb aquesta síndria de Fini, al costat de les boles de tennis que ja vaig comentar a un post anterior. El més curiós és el “real-like seeds”, tenia ganes de veure com eren. I després de passar-me una bona estona tallant la síndria (és força dur, és un xiclet…) em vaig trobar amb aquestes petites “llavors” de sucre tenyit d’un vermell molt intens.

Tot i que la foto es veu molt cremada, el vermell és el mateix que vaig veure… sembla una figa eh? Si, també m’ho va semblar. El sabor és de síndria, ni molt bo ni molt dolent (més bo que dolent), és passable i té la seva gràcia, sobretot si busquem coses dolces de cares a una festa o una trobada d’amics (i volem portar coses que donin conversa), però molt probablement no me’l tornaria a comprar per menjar-m’ho tot sol. A banda que la seva mida és molt gran, imagineu-vos mastegar això pel carrer, impossible fer-ho sense obrir la boca un pam!

Versió alemanya dels Fini Watermelon, imatge de Candy House