Les Top 25 marques de fabricants de dolços i xocolata

Des del 1944, Candy Industry s’encarrega de cobrir les notícies relacionades amb la confecció de dolços (caramels, gomes, galetes, snacks, xocolata i d’altres que em deixo però que entren dins la categoria). És una mica el “portal del sector” encara que la caòtica web no li faci gaire justícia. Cap problema, quan es tracta de voler buscar una informació, és una bona font. Darrera aquest portal hi trobem les mans de John R. Schrei, Rita M. Foumia, Michael T. Powell i Nikki Smith, entre d’altres.

És notícia a principis d’any que publiquin un rànquing de les 100 empreses fabricants més potents del sector, jo, en aquest cas, m’he limitat a les primeres 25 i segurament molt de vosaltres us sorprendreu igual que jo, doncs hi ha marques que ni han sigut mencionades al nostre país. Començant pel final, tenim:

CRM Group és una gran empresa de Brasil propietària dels bombons Kopenhagen, Chcolates Cocoa Brasil i Dan Top. A més a més, l’any passat van arribar a una mena d’acord per distribuir la xocolata suïssa Lindt, convertint-lo així, en un monstre de la xocolata brasilera.

Orkla és una de les sorpreses que he vist a la llista, desconeguda fins avui, i empresa reina de Noruega. Amb set plantes de producció d’on surten molts tipus de productes relacionats amb l’alimentació dels quals destaco els que més ens interessa: fruits secs Polly, patates KiMs, galetes Toro, barretes dietètiques Nutrilett i marques que formen part del grup com la regalèssia Panda o les galetes d’Estònia Kalev.

Cloetta ja la coneixeu els que heu seguit el bloc de fa temps, els recents Kex o les barretes Tarragona i Plopp són productes d’aquesta empresa Sueca, de fet, em sorprèn veure-la tan avall de la llista. Ben mirat, si ho compareu amb les empreses que figuren a la llista i que tenen uns negocis molt diversificats, que hi hagi empreses que únicament viuen de les gomes, xiclets i derivats amb sucre és tot un miracle. Senyal que les coses si es fan bé… arriben molt lluny.

Roshen és una empresa Ukrainesa, també vinculada al 100% en la confiteria, de bombons a pastissos i de jellies a galetes. Tot de bona qualitat amb submarques com Turonchik, Roshen Truffle o els caramels Torronccini.

Oh, una altra empresa que hem comentat aquí, la japonesa Bourbon, de qui vam comentar les gomes Fettuccine de plàtan i mora, però que també fan altres maravelles com els Cubyrop, els Baum Roll o les galetes Bear Land. Però quedeu-vos amb les gomes Fettuccine que són la gallina dels ous d’or.

Ferrara Candy Company, és d’aquestes que penses… ja han tornat a escriure Ferrero malament! hehehe, però no, aquesta empresa de Chicaco és de les més potents dels Estats units amb marques com Brach’s, Lemonhead, Chuckles, Red Hots, Jujyfruits… en vols més? Si menges quelcom de Trolli àcid als EUA segur que és seu.

Alerta amb aquesta, la segona empresa més propera a nosaltres (de distància, després de l’Haribo de Cornellà del Terri) és Cémoi. Una empresa xocolatera que es remunta a l’any 1814, de la mà del xocolater Jules Pares.

Torn per tornar a Àsia, dues empreses ocuparan el 18é i 17é lloc, començant per una desconeguda empresa coreana: Crown Confectionery amb un catàleg força ple de dolços com toffees de fruita Mychew Smoothie, barretes Dicha o els Saekom Dalkom, entre d’altres.

La segona d’origen japonés però amb vincles estrets amb corea, ja la coneixeu perquè n’hem presentat fa poc un dels seus productes: els xiclets de pruna. Si, Lotte amb 6.900 treballadors i uns guanys nets de 1.762$ ocupa la 17ena posició.

General Mills crec que no li cal gaire carta de presentació, és un gegant de Minneapolis molt conegut per els cereals. A ells els devem la raresa de fer pintallavis de cacau amb gust de Warm Delights, Fruit Gushers, Lucky Charms i la llista no para de creixer.

Yldiz Holding, una altra desconeguda i un descobriment sorprenent, unes xocolates turques que tenia fitxades i pendents de comentar: Godiva, pertany a aquest grup, juntament amb Ülker i des de fa poc més d’un any, de l’empresa Anglesa United Biscuits (Gold Bar, Carr’s, Flipper Dipper, Twiglets, Digestives, Cheddars…) i de les marques americanes Turtles, Treasures i Flipz. Un gegant en expansió.

Perdoneu, ha mencionat dues empreses asiàtiques… però no us he dit que encara en queda una més! La Orion. Fabricant de molts tipus de pastes de brioixeria, caramels, galetes i barretes amb embolcalls fascinants.

United Confectionery Manufacturers, és el nom de l’empresa més gran de xocolata de Russia, un mercat que creix un 2% anual, encara que estigui dirigit per un règim totalitari. Babaevsky, Krasny Oktyabr (Octubre vermell), Rot Front i Rossiya són els tres pilars que aguanten aquest super grup productor.

Imatge de Dacha Shop

Riesen, Werther’s Original…? Us sonen oi? Clar que si, n’he comentat productes en aquest blog i a més a més, a cada botiga de dolços, en podeu trobar. L’alamana Storck és ja un producte històric a les nostres botigues.

Oh, ja és el torn de les empreses japoneses. La Glico ocupa l’onzé lloc de la classificació i n’hem comentat famoses perles dolces com els Pocky (sobretot de matcha, recordeu?), els Karujyaga (una cosa molt rara de patata) i uns toffees amb ametlles molt bons.

Haribo, suposo que tampoc li cal carta de presentació. Els seus ossos són, molt probablement, el dolç més copiat per la competència. Sempre sota la marca Haribo, són centenars els productes que s’han fet i continua alegrant les cares dels més petits (i ja no tan petits).

Mentos, Happydent, Smint, Chupa Chups, són alguns dels productes de Perfetti van Melle que hem comentat aquí. L’empresa mig italiana mig holandesa arriba a facturar uns 2.197$ l’any.

Si una cosa funciona a Argentina, és Arcor. L’empresa, que és un grup de cinc empreses (Bagley, La Campagnola, Cartocor i Concerflex) amb l’Arcor original de fonaments italians com a eix, especialitzada en gomes, galetes i gelats és líder en aquests segments a l’Amèrica llatina (especialment els països del sud). Com a referència indiscutible dels dolços aquí seria els bombons Bon o Bon.

Lindt, encara que sigui fabricant d’altres productes de dolços crec que tots estareu d’acord amb mi que és aquí, coneguda, per les barretes de xocolata. I si són de les de 70% de cacau millor que millor. La setena posició és per al mestre xocolater suís.

Hershey’s vindria a ser la versió americana de Lindt, només que el seu punt fort és la xocolata rebaixada que tan agrada als Americans. Això i que és molt sovint protagonista en series i pel·lícules del mateix país. Són molt pocs els joves americans que no han menjat les seves barretes! En canvi aquí en veurem ben pocs dels seus productes.

Ja entrem al Top 5 d’empreses, que en aquest cas ocupa la japonesa Meiji de qui hem parlat dels bombons Look, les galetes Kinoko no yama, els comprimits efervecents que tenen una retirada a l’Efferalgan i d’altres que no n’hem parlat. Val a dir que aquí en coneixem els dolços però Meiji és un fabricant alimentari de productes variats molt potents com pastes per a nadons, vitamines de caràcter farmacèutic o begudes.

Nestlé és un altre gegant alimentari que tenim a prop, si no l’he mencionat quan parlàvem del Cémoi és perquè en aquest bloc només coneixem la Neslté que fa barretes de xocolata o bombons. La producció catalana de l’empresa suissa es basa en aigües embotellades (Viladrau), productes per a mascotes o cafè soluble i càpsules Dolcegusto (a Girona i a Reus). Lluny queden les plantes de producció de les increïbles Crunch de te verd! (cara trista).

La medalla de bronze és per l’empresa que porta uns mesos de dol: Ferrero, després de la mort del fundador dels millors bombons més menjats del món (de forma massiva) o la millor crema d’avellanes per berenar (ho sento Nocilla, mai t’hi has esforçat tant com ells), esperem que l’actual propietari ho sàpiga fer igual de bé.

La plata és per la companyia que més hem comentat, sí, ho has encertat estimat lector: Mondelez International. Amb una dona al capdavant (Irene Rosenfeld), l’empresa americana responsable de Trident, dels nefastos canvis de les galetes Principe, els Halls i molts d’altres que queden per comentar factura prop dels 15.000$ i la seva maquinaria no pararà fins a atrapar els primers.

Mars Incorporated és un habitual al primer lloc. De fet, dels 4 anteriors anys que he vist, Mars Inc. sempre està dalt de tot, segurament, ser fabricant dels Skittles, les barretes: Mars, Snickers, Twix, MilkyWay, els xiclets Orbit, 5 i Eclipse, les boles Maltesers i les pastilles de xocolata M&M’s, per citar-ne alguns exemples, t’ajuden a entendre perquè els casi 19.000 $ que factura a l’any la converteix en l’amo i senyor del regne dels dolços. Ara ja teniu una visió del top 25. Més endavant explicaré la resta d’empreses que queden per sota d’aquest lobby del sucre.

Anuncis

Tarragona, Plopp i Japp

Després d’uns dies al nord d’Europa, concretament a Suècia, en torno una mica decebut del que hi ha allà. No per la quantitat de gomes i fudges que hi ha (que és molt), sinó per la xocolata.

Com que molts productes que hi havia els podia trobar perfectament a prop de casa, vaig tirar pel dret: compraria allò que fos Suec i del més econòmic que pogués, i faria una comparació amb el més econòmic que es fa aquí.

Comencem per aquesta barra, de nom familiar, i del que en puc deduir el seu perquè: xocolata amb avellanes. L’avellana no en tinc res a dir, ni fu ni fa que diria, res de l’altre mont, però la xocolata… buf, era incomestible. El problema no és la xocolata amb llet, (que al meu parer és una blasfèmia), sinó que és indescriptible el regust que et deixa després d’empassar-te’n un tros.

Potser era una barreta dolenta, a vegades pot passar, però no: la següent que vaig provar de la marca Cloetta, la Plopp, em va passar exactament igual. Aquest cop ho vam provar 3 persones (servidor i dues companyes més), i tots tres vam coincidir que no tornaríem a comprar aquesta barreta. A part de la quantitat irrisòria de caramel vam arribar a la mateixa conclusió que la xocolata amb llet era una broma de mal gust.

Podria ser cultural, que nosaltres no sabéssim apreciar els gustos d’allà dalt, per això ho deixo en mans d’altres perquè si mai aneu allà, en proveu alguna i n’opineu.

Per contrarestar una mica les marques, a una de les tantes botigues que hi ha a les boques del metro vaig agafar una Japp, de Marabou. I un altre cop amb el mateix problema. Perquè no fan la barreta amb la mateixa xocolata de les chokladboll (literalment bola de xocolata)?

Deixant de banda la xocolata, que ja vam veure que no era el que gaudiriem més, vam passar als caramels, amb la idea que havíem de trobar els peixos vermells de Malaco i alguns toffees que ens havien recomanat. Però això ja és un altre post.