Caramels d’arròs Mammos

Caramels d’arròs Mammos, fins i tot m’ha fet gràcia a l’hora d’escriure-ho. Sona una mica marrano no per una cosa que es posa a la boca i es xupa? Doncs és del més rar en caramels que he provat fins ara. Si els sabors llatins de papaguayo o guava em deixaven regusts estranys, aquest m’ha deixat el nivell de “soso” per terra.

mammos-rice-candy-1

La veritat és que no us el recomano gaire. M’imagino que deu ser aquell tipus de dolç folklòric que té el sabor que ha de tenir per tradició i el menges, però que al costat d’un caramel de fruites o mel, acabes ignorant-lo.

mammos-rice-candy-2

Tan la primera versió, com la segona (un pèl més forta, però us ho dic per sensació, sense cap mena d’informació per recolzar-ho) m’han semblat molt pobres. En tot cas, visualment i per la mida del caramel dipositat, he de dir que és molt maco. Molt a la línia dels caramels asiàtics, segurament per això, també té un sabor molt suau.

mammos-toasted-rice-candy-1

No ha sigut un bon començament per conèixer l’empresa coreana Nammos, però segur que d’entre tot l’extens catàleg que puc veure a la web i l’experiència d’estar actius des del 1985, hi ha uns productes que seran dignes de provar i repetir.

mammos-toasted-rice-candy-2

Anuncis

Caramel de lavandula

A mitjans d’any vaig parlar d’un caramel nutricosmètic de roses, fabricat a Bulgària per l’empresa Alpi. Doncs bé, aquesta empresa, com vaig comentar en el seu moment, també ha tret el de lavanda (o espígol) i aquí el tenim.

El caramel és més aromàtic que el de roses, pel que dedueixo (i no cal ser-ne un expert) que la lavanda és més forta, té més cos i marca força al coll. No us se dir si és el millor o el pitjor, només que és el primer de la categoria que provo i no em desagrada. Caldrà veure si agrada a gaire més gent i sobretot, si un caramel com aquest pot tenir continuïtat… compraríeu un caramel de roses o lavandula?

Imatge de la fàbrica. Foto de la pàgina web, no us perdeu el concurs de globus que hi ha penjada a la galeria!

Vitalp: caramel d’herbes amb mel

Com passa sovint per aquestes dates, cauen els primers refredats sense febre però amb una tos força molesta. Per aquesta tos, a les farmàcies s’han inventat mil remeis en formats pastilles meravelloses… però res, el millor i més barat és llepar un caramel amb mel.

Aquí al bloc n’hem comentat uns quants, els farcits de mel de Gerió, els Dol’s de Cinfa, els Airz de Lusiteca, els Halls amb vitamines o uns que són del mateix país que parlarem avui: els Ricola amb herbes de la muntanya. Suissa és un país que ha sabut vendre molt bé el privilegiat entorn en què es troba, això li ha servit per donar un valor a tot allò que obté d’ella: les vaques i les herbes. Si, els caramels d’herbes són més bons si porten una bandera quadrada amb una creu blanca.

Aquests caramels durs d’herbes i mel s’anomenen Vitalp, que alhora, és el nom de l’empresa que els fabrica (juntament amb uns comprimits de dextrosa i pols per mesclar amb l’aigua per fer begudes). Vitalp però, forma part del grup Domaco (Doctor Med. Aufdermaur Company) un grup empresarial Suíss que inclou Belart Confiseur, Tiki, Dr.Dolittle’s (res a veure amb el veterinari negre que parla amb els animals) i XL Energy.

Jo personalment no he trobat aquests caramels tan llaminers com els altres, tant per l’efecte del paper exterior com el to de color del caramel. Per ser un caramel d’herbes i mel l’he trobat molt fosc, d’un gust molt fort i amarg que no m’encaixa gens a un caramel. Serà una qüestió de tradicions i per això presenta una textura tan negre, però no és pas el meu tipus preferit de caramels. Ben segur que prefereixo tirar d’altres més nostrats que no són pocs.

Caramel dur de blat de moro

Avui anem al Brasil, on sembla que acabarà fent més bon temps que aquí… amb aquest agost i el setembre que portem, no hi ha qui ho anomeni estiu. Però anem al que toca.

Els caramels Pocket estan fets al Brasil, i tenen una paleta de sabors del tot estranya i que m’ha cridat força l’atenció: llet, pastís de llimona, cafè, mousse de maracujà (fruita de la passiò) i el que us ensenyo avui: blat de moro. Si, tal com ho llegiu, no ho havia pensat mai d’incloure aquest sabor dins dels dolços però crec que encaixa perfectament. I la veritat és que les sensacions han sigut molt bones, m’ha encantat i efectivament m’ha despertat l’interès per provar altres productes del mateix sabor.

Els fabricants dels caramels Pocket es diuen Riclan i la seva historia la podeu llegir a la web en castellà, anglès i portuguès. Però si us fa mandra llegir-la, aquí teniu la versió reduïda.

Al començament dels anys quaranta, a l’estació de tren de la ciutat de Rio Claro s’hi varen instal·lar un grupet a fabricar caramels. Eren molt bons i als anys 60 s’hi van posar més en serio fabricant també caramels amb pal (si, chupa-chups) i altres productes sota el nom de Fábrica de Balas São João, nom que va durar fins al 2000, on va passar a anomenar-se Riclan S.A. per fer més senzilla la seva identificació de cara a la internacionalització.

Stand ISM 2011 / Foto: ABICAC

Cola candy by Sweet Saha

Aquest caramel de l’ISM d’enguany. Encara vaig tirant de coses d’aquestes perquè em van donar un munt de caramels especialment del pavelló convidat: Turquia.

L’empresa que s’encarrega d’aquests caramels es diu SAHA CİKOLATA ŞEKERLEME SAN. TİC. LTD. ŞTİ., que a partir d’ara em referiré com a Sweet Saha i punt (només faltaria, hehehe). El caramel és dels que s’anomenen “dipositats”, aquí segur que n’heu vist perquè en fan Perfetti amb el nom de Golia Activ, Wrigley (Mars International) amb el nom de Solano o els Zero que recentment han importat de Grècia els bascos Agruconf. La diferència és que pots fer caramels amb acabats transparents però la resta és igual que un caramel normal. En aquest cas, els turcs ho deuen haver fet fer comoditat, ja que la transparència del caramel de cola és quasi nul·la, però el sabor i el paper tenen aquest aire pop vermell que és impossible confondre amb un caramel de maduixa o cirera. No és en absolut, cap meravella, però m’ha deixat el regust de cola una bona estona a la boca. Un producte interessant.

sweet-saha-cola-candy

Ja fa temps que comento aquí que Turquía és un país que està pujant amb molta força a escala industrial per l’estabilitat d’algunes zones del país, però que alhora, té moltes mancances democràtiques i que tenen un vici inexplicable d’eliminar qualsevol rastre de cultura diferent de la marcada des de la capital: Ankara. I no generalitzo, parleu amb qualsevol Kurd i us farà cinc cèntims sobre les bondats del govern turc.

Stand de l’ISM 2015 / Imatge de la web de Sweet Saha

Hit de cola

Recordeu els caramels de La Cafetera que fabricava Dulsa S.A. des de Pamplona? Doncs són també els fabricants dels Hit, unes pastilles de caramel molt petites de diferents sabors.

Si fins ara en podíem trobar de menta, taronja, llimona, maduixa i tutti fruti, ara caldrà afegir-hi cinc sabors més a la família: cola, mango i pinya per a tots els públics i dos sabors més pensats en els adults: café i canyella picant. A la mateixa web de l’empresa ja especifiquen que és el mateix típic sabor de canyella de nord-Amèrica (el qual desconec).

Provant el de cola, m’adono que el sabor està molt suavitzat. M’esperava quelcom més pujat de to, que em fes una mica l’efecte dels Smints (explosiu i molt potent) i ha sigut més l’efecte del caramel… notes el sabor mentre llepes, però un cop s’ha consumit la pastilla dura, desapareix el sabor. Per la mida, les pastilles (o millor li’n dic llegums?) són visualment atractives, potser el de cola no és el millor exemple pel color aquest fosc que té, però d’altres de la família Hit tenen un colorillo que fa patxoca.

Deo perfume candy

Caramel nutricosmètic perfumat de roses. No, no és la nova droga que causa furar a la desapareguda ruta del bacalao, és el primer caramel que provo de l’empresa búlgara Alpi.

Amb una tipografia molt similar a la marca de sabó Dove i un color molt femení, Deo es posiciona com un caramel que conté (segons la web de l’empresa) geraniol, un oli que es troba a les roses i és molt efectiu per repel·lir insectes. El caramel, no és gustativament cap secret, l’aroma i regust que deixa a la boca és d’un sabor tirant entre cirera i gerds vermells (tot i que podria ser el sabor de rosa, ja que el geraniol té un sabor molt característic) amb un punt d’acidesa que agraeixo molt.

També hi ha la versió sense sucre i la que conté lavandula ( però us sonarà més, potser, si us dic que conté espígol, oi?). Deo va enfocat a això, caramels amb olis de plantes aromàtiques, una família de les moltes que la casa Alpi ofereix als seus consumidors. Fundada el 1995, l’empresa es caracteritza per treballar en dos camins molt diferenciats, la part tradicional fabrica el que la majoria d’empreses fan, i l’altra és una col·laboració molt estreta amb la universitat de tecnologia dels aliments, on desenvolupen nous i estranys caramels com els Deo.