Calorie Mate sabor xocolata d’Otsuka

otsuka-calorie-mate-block-chocolate-1

Mmm, com us ho dic que això d’avui només ho he agafat per estètica? És que si ho posem al costat de tot el que he comentat al bloc, és el que crida més l’atenció. Des del punt de vista gràfic, és una maravella de disseny. I no és estrany, la japonesa Otsuka s’ho pren en serio això, si no, només cal veure les barretes Soyjoy o altres productes que tenen a la seva web (en castellà, aquí).

otsuka-calorie-mate-block-chocolate-2

Bàsicament, el producte és una font d’energia per activitats del dia a dia. Per gent més més o menys activa i que amb les presses, necessita aquests 400 kCal en algun moment del dia. Doncs amb aquestes barretes totalment dures i empanissades. Aquesta característica, i sense cap complement que l’acompanyi, la fa una barreta avorrida de menjar i això ens porta a la primera conclusió. La barreta existeix per la funció mèdica.

otsuka-calorie-mate-block-chocolate-3

Però he volgut continuar menjant i mirar què tal aquest sabor de xocolata, com a mínim, si val la pena i sobretot, si coincidia amb la bona crítica de les últimes coses de xocolata japoneses. Doncs bé, ni punt de comparació. No se m’acut a quin tipus de persona, aquí a Catalunya, li passaria això per la gola i pensaria que és xocolata. No ha sigut una bona experiència per començar la setmana i també m’ha quedat clar, com no la començaré mai més.

otsuka-calorie-mate-block-chocolate-4

Anuncis

Larbee: barreta de civada

Avui us presento una barreta que vaig agafar a l’última edició de la fira ISM de Colònia, en vaig fer una entrada aquí explicant molt per sobre el que hi havia i els productes que vaig poder agafar, els aniré comentant al llarg de l’any. Un d’ells és aquest producte de civada, cereals, xocolata blanca i llet en pols.

A primer cop d’ull, l’efecte que provoca aquests trossets junts és maco. Estèticament és diferent de la resta de barretes que comentem aquí al bloc i té una textura molt airejada, i omple força tot i la seva reduïda mida. El sabor és la gran pega, no se si per voler fer un producte natural o per allò que en diuen “sabors orientals” (sovint ho trobo amb productes que imiten el te verd o similars). La qüestió és que és molt soso i li falta aquest de “sabor” que ens fa tan llaminera una barreta. Potser uns trossets de fruita liofilitzada? Un exemple. De moment, la versió blanca no m’ha agradat, tocarà tastar les altres versiones, especialment la de xocolata, que fa més bona pinta.

L’empresa que ho fabrica és Xinesa: Labixiaoxin Snacks Group, líder amb jellies del país i molt potent amb altres sectors com xocolata, piruletes, i fruits secs com per exemple, els pèsols (si, a Àsia és mengen com aquí les pipes, “all day, all night”). Larbee, com podeu veure a l’embolcall, és la unió d’aquesta empresa Xinesa amb COFCO (convertida en una multinacional amb participació econòmica de Hong Kong. De fet, entre les dues ciutats principals només els separa l’estret de Taiwan). En resum, Larbee (o Labixiaoxin) és una marca que avui dia ja la podeu trobar a molts dels nostres supermercats, fabricant per marques blanques de Wal-mart, Metro o Carrefour. A tenir en compte.

Barreta energètica MIG 21

Buscant informació de la barreta MIG 21 m’he trobat amb imatges de molts avions de combat, això m’ha portat a buscar a la Viquipèdia, què és un MIG21. En breus paraules, és una aeronau supersònica de combat (aquests adjectius molen) de disseny soviètic, conegut també com a Balalaica o Fishbed, segons l’OTAN. Un avió molt potent, al nivell dels F americans, només que no n’han fet tantes pel·lícules sobre ells.

La mateixa potència devien tenir al laboratori de producció de l’empresa Hongaresa Úsovsko doncs li han posat un contingut de cafeïna superior a una Red Bull: 176,5mg per 100g de producte. Segons la web de l’empresa, el farcit de coco que porta, reté aquesta cafeïna i l’allibera gradualment i durant un llarg període de temps (no diu fins quan) a la sang. Si no us acaba de fer pes el coco, també hi ha la versió amb embolcall negre, que és de cacauet i segurament, molt més similar a les barretes que mengem aquí.

El MiG 21, va cobert amb una xocolata molt dolça pel meu gust, un dels punts negatius que em fan repensar si recomanar-vos o no la barreta. De fet, desconec si la trobaríeu, és un souvenir de la fira ISM d’enguany i no crec que des d’Hongria la venguin aquí, però qui sap. Podeu aprofitar si aneu per aquelles contrades per mirar si en trobeu.

Rice krispies candy bar

Fa uns anys, hi va haver un boom de barretes, un segon boom de fet. Aquest segon, va ser molt i molt gran, totes les marques de cereals van començar a fer les versions dels cereals en barreta i Kellog’s no va ser menys: Frosted Flakes, All-bran, Nutri Grain, Squares, Special K, els que ja hem comentat al bloc: Coco Pops (o choco crispies) i els d’avui: Rice Krispies (en són només uns petits exemples).

La barreta no és més que el cereal una mica caramel·litzat amb una espècie d’aglutinant, banyat per sota amb un succedani de xocolata blanca. Una llet amb pols amb poc sabor i molt mantegós. No us la recomano gaire, he provat barretes dietètiques molt més sabroses, però, com que és un producte de “merchandising”, suposo que si t’agraden en versió cereals originals, aquesta ha de ser la teva barreta pocket.

Twix

Avui la meva segona barreta preferida, després del Mars: el Twix amb la seva galeta i caramel! Amb el ja reconeixible embolcall daurat i una potent X al final de la marxa és de les marques més potents i juvenils que es poden trobar avui a qualsevol cantonada.

Composta per una galeta (feta a base de pols comprimit… fixeu-vos quan el trenqueu com es desintegra ràpid…) i banyada posteriorment de caramel, tenim el nucli, l’essència, del twix. Després tot plegat, queda banyat de nou amb una xocolata amb llet molt diferent de la Milka, val a dir que la xocolata de Mars Incorporated li dóna mil puntades.

El que és curiós és que, i jo llavors no menjava Twix, és que fins al 1991 a Espanya, Portugal, Bèlgica i altres països, se’l coneixia amb el nom de Raider. El producte era el mateix. Avui dia a més a més, Twix incorpora al punt de la “i”, el símbol de “pausa”. El concepte pausa però, jo el tinc molt més lligat al “moment Kitkat” de Nestlé que tants anys va funcionar, potser Mars vol conquerir el públic de KitKat copiant conceptes. Ho veig molt difícil, el Kitkat el comparteixes, el Twix te’l menges tu i punt.

Hi ha Twix de xocolata negra, mantega de cacauet i xocolata blanca. Crec que és un dels productes dels quals val la pena provar-ne les versions. Prometo fer-ho tan bon punt tingui un dels dos a mà.

Sarialís de Bicentury

Bicentury és una marca que fa temps que veig al super, no l’agafo mai perquè entra dins d’aquestes marques que potencien valors com fibra, light i baix en tot per no engreixar ni un mil·límetre el ventre. I quan un va amb bici, el que li fa falta és ben el contrari… però ençà que tinc el blog, hi paro força més atenció (així que aviso que d’ara endavant, hi poden haver entrades «dietètiques», vejam quan dura).

La barreta d’avui, entra a la col·lecció Sarialís, una marca que com podeu deduir pel nom, conté un alt percentatge de fibra. Si creus que en té poc, com a novetat, hi ha la Sarialís+, que conté multicereals i en una quantitat molt generosa.

A la primera queixalada, ja començo a notar aquella xocolata insípida (carregada, aixó si, de vitamines: A, D, E, B1, B6, B9-àcid fòlic, B12, biotina i àcid pantotènic) típica d’aquests productes i que, al revés d’alguns productes banyats de xocolata, el que salva la valoració de la barreta és aquesta massa de milti-cereal airejada que hi ha a l’interior. No en tornaré a menjar, ja ho deixo ben clar. No és el meu tipus de producte, però reconec que forma part d’un mercat molt suculent per les empreses, doncs hi ha un públic molt fidel darrere.

Bicentury, per sorpresa meva, és una empresa arrelada al nord del país, al costat de Girona a un poble: Quart (si, l’he buscat al Google maps). La seva línia de fabricació, des dels anys 80, ha sigut fusionar la industria farmacèutica amb l’alimentària creant productes snack saludables per la gent obsessionada amb el seu pes i figura. A continuació, unes imatges de la fàbrica i del laboratori I+D