Cannolo di Riso de Riso Scotti

Si per el títol no ho sabeu encara, acabem la setmana a Itàlia. On fan aquesta mini barreta llarga farcida de cacau. La veritat és que, acostumats com estem de barretes banyades, a la que en veig una sense, em quedo parat.

riso-scotti-cannolo-di-riso-1

Però aquesta ha sigut una mica especial. Envasada de dos en dos, l’airositat que porta a la seva capa de cereal la converteix en un snack molt lleuger i digerible. La mescla de la xocolata (això sí que te gust de xocolata i no el que varem veure dilluns) i el cereal és genial. No és el primer cop que ho comento, però sempre és bo recordar. Seria la segona mescla d’ingredients que m’agrada més, després de les olives amb patates fregides. 😀

riso-scotti-cannolo-di-riso-2

I què és Riso Scotti? Doncs una empresa italiana que tenen un ventall de producció molt ampli: de menjar preparat (congelat) a discs d’arròs inflat passant per un catàleg de productes d’hostaleria entre els que s’inclou aquests Cannolo de diferents gustos. És bo, i no m’importaria algun dia comprar-ne si en trobés els llocs on vaig a comprar habitualment, però no aniria fins a un altre supermercat per ells.

riso-scotti-cannolo-di-riso-3

Anuncis

Barreta Sport d’Hero

El marketing és d’allò més meravellós, de tant en tant, t’animen el dia amb el seu enginy i a vegades, la desesperació els porta a inventar-se targets perquè tothom es senti identificat. Un exemple seria aquesta barreta, enfocada a esportistes… amateurs!

hero-sport-barrita-chocolate

No se exactament on és la barrera entra amateur i pro… els espònsors, la intensitat, el carnet de federat, el sou, el cansament personal… qui? Jo crec que la barrera està entre els que es mouen o els que són sedentaris. Però tot i així, diuen que la quantitat de magnesi que porta la barreta disminueix el cansament i la fatiga. Deixant de banda això, trobo que a nivell de sabor i textura és bona barreta. És un sabor de xocolata amb cereals cruixents amb proteïnes (un 18% amb un mix de proteïna de pèsols, farina d’arròs i gluten de blat) que he trobat d’allò més acceptable. Aviso que el producte porta oli de palma, no és dolent a nivell de salut, però és ben sabut i demostrat que on es cultiva i planta hi tenen lloc desforestacions i merders territorials. Tothom és lliure de finançar el món que vol indirectament.

hero-sport-barrita-chocolate-2

Hero és una empresa internacional i familiar suïssa amb més de 125 anys d’història. No són pocs els infants que hem començat menjant les pastetes que fan a una de les sub marques de l’empresa Hero Baby. També, i especialment aquests últims anys, l’empresa ha evolucionat amb dues altres marques per a les referencies sense gluten: Semper i Juvela.

hero-sport-barrita-chocolate-3

Barreta de cacau i fruits secs amb taronja de Nákd.

Nákd és una marca de l’anglesa Natural Balance Foods, una empresa dedicada exclusivament a la fabricació de barretes saludables sense gluten. En aquest cas, la barreta és sense gluten, sense blat i sense làctics.

nakd-cocoa-orange-candy-bar-1

No estic massa acostumat a aquest tipus de barretes, quan es tracta de buscar alguna cosa que em doni rendiment, tendeixo anar més a buscar algun tipus de gel que porti les proteïnes i altres additius mesclats. La barreta, l’associo massa a la ganduleria, al fast food i a coses poc saludables. Que només és una percepció personal i el mercat ha canviat moltíssim, és més, juraria que avui dia, les barretes són més aviat saludables i les Mars, Twix o Kit-Kat només són excepcions.

nakd-cocoa-orange-candy-bar-2

La Nákd de cacau i taronja és molt esponjosa, l’olor del cacau amb taronja és forta i s’olora al moment d’obrir l’embolcall. La barreta, amb aquest trossejat que porta mesclat a la massa, és un detall molt llaminer i no m’he pogut resistir a mossegar-ho ràpidament. Aquest és el punt que pot decepcionar a força gent… és sosa de sabor. I em sap greu perquè al menjar-la, es veu una massa molt densa i ben acompanyada, però deixa un sabor molt rar que no m’ha agradat gaire. I vosaltres? heu pogut provar aquesta barreta? Les podeu comprar a la seva web, aquí.

nakd-cocoa-orange-candy-bar-3

Barreta de cacauet i toffee, Nut Land

La barreta d’avui te el nom genèric de Nut Land. Terra de cacauets, Cacauetlandia o alguna cosa així. El groc i platejat que després l’embolcall li dona un aire industrial, clarament, com si es tractés d’una peça més de l’engranatge d’alguna maquina excavadora. Si dilluns parlàvem d’una cosa natural i saludable que tenia un rerefons ecològic i d’ètica alimentària, avui he passat a l’altre extrem. No em culpeu a mi, és el temps.

Klim-nut-land-peanut-toffee-1

La barreta es força petita, el que seria la meitat d’una barreta Mars, i el seu interior conté cacauets sencers. Sembla evident que n’hagi de portar, però us en faríeu creus de les coses que he vist impreses i les que  realment contenen el seu interior. En aquest cas, és correcte. Com podeu veure, el recobriment és força sensible als cops, l’he obert i estava així d’esguerrat… potser ja venia així de fàbrica. De totes maneres el producte és bo, la crema de cacauet, enganxosa i pastosa com és, l’he notat de seguida. De sabor és bo, i no tindria cap problema en menjar-ne més si tingués l’ocasió. Llàstima que és molt senzill i tenim altres marques que fan el mateix, a preus més assequibles.

Klim-nut-land-peanut-toffee-2

Kriolit-Dnepr, o més coneguda des del 2002 com a Klim, és una empresa líder en confecció de dolços i snaks a Ucraïna. El seu catàleg fa patxoca per la quantitat de productes que engloba, de galetes a dolços farcits que m’entren moltes ganes de provar; com ara el Terseto o el MarmaLove. Ja tinc Klim a la llista per a propers objectius, sona interessant tot i aquest inici sense pena ni glòria.

Klim-nut-land-peanut-toffee-3

Barreta de te verd airejada de Lotte

lotte-vessel-in-the-fog-matcha-1

Si, suposo que haureu llegit la frase: Vessel in the Fog. I no és una conya ni és una frikada que ha sortit fa poc. Buc en la boira, és el nom original de les rajoles de xocolata airejades de la multinacional Lotte. Una delícia que deixa per terra tot intent de fer-me menjar les Aero de Nestlé. Ho sento, però això és així.

lotte-vessel-in-the-fog-matcha-2

He escollit les de te verd perquè ja sabeu, i ho podeu veure a altres productes que he anat pujant al bloc, que sempre que puc, intento agafar un producte de te verd per la raresa que em provoca i perquè realment, al tractar-se d’un sabor amargant, és difícil de passar-lo a dolç i mantenir la mateixa sensació. Ho van aconseguir molt bé la mateixa Lotte amb aquelles rajoles Cruncky però en cap cas, el Buc en la boira, s’hi assembla.

lotte-vessel-in-the-fog-matcha-3

Com veieu, el Crunky portava cereals cruixents i l’altre, el poc cruixent que un pot trobar ve donat per la trama de bombolles que queden al seu interior. És una tècnica força complicada, o al menys, ho era fins fa uns quants anys.  Ara, són forces marques que ho fan i miraré de mica en mica, anar incorporant-les aquí. De moment, i mentre Norwegian Airlines continua posant excuses a la seva poca habilitat negociadora per viatjar de Barcelona a Tòquio, haurem d’anar tirant del que porten amics que en tornen d’allà (amb companyies més serioses i eficients).

lotte-vessel-in-the-fog-matcha-4

Barreta Black Thunder de Yuraku

La setmana passada, anunciaven l’alta probabilitat de vols directes entre Barcelona i Japó. No sabeu l’alegria que em dona! Serà el primer pas de les meves visites a empreses nipones? Us ho imagineu? Jo ja m’emociono sol. Anem al que toca, la barreta aquesta cruixent.

Yuraku-Confectionery-black-thunder-choco-bar-1

La fabrica una empresa que encara no havíem vist aquí (al Japó tenen empreses que no se les acaben). Es tracta de Yuraku o Yuraku Confectionery, situada a Setagaya des del febrer de 1955. El seu catàleg inclou una extensió de productes molt gran, del que que cal destacar el producte que us ensenyo avui, el Black Thunder. La Viquipèdia anglesa, te una explicació força extensa (i no se fins a quin punt verídica) de l’origen de la barreta, que ha acabat convertint-se en la una de les barretes de xocolata més econòmiques, ben valorades i llamineres del Japó.

Yuraku-Confectionery-black-thunder-choco-bar-2

La meva experiència amb aquesta barreta ha sigut molt positiva, però malauradament no te res d’allò especial que dius: compra-la, encara que valgui el doble que les d’aquí. la nostra tradició per la xocolata negra és tan gran, tan ben arrelada que si un producte de xocolata no s’assembla al Black Thunder, no te gaires expectatives d’aguantar als lineals. Deixo com a excepció les de xocolata amb llet a la resta d’Europa i a la canalla. Tot i així, no vull treure mèrits a la feina de Yuraku, la B.T. es mereix que, quan a Barcelona tinguem la connexió directa a Tòquio, en comprem moltes i les devorem a gust.

Yuraku-Confectionery-black-thunder-choco-bar-3

 

Ritter sport: Alpenmilch

Queda poc per acabar l’any i no se quantes entrades més faré, però si queda clar que la xocolata és un dels plats forts d’aquests dies, demà hi ha gent que començarà una marató de tres dies entre dinars i sopars que pot durar fins passat reis. Tot i així, cada any hi ha més desestacionalització de la xocolata i un dels que ho han sabut portar millor són els de Ritter Sport.

Que no us enganyin, Ritter Sport és xocolata que no té res d’esportiu. El nom Ritter vol dir “cavaller” en alemany i l’Sport que l’acompanya és idea de la muller d’Alfred que va suggerir fabricar una barreta que entrés a tot tipus d’americanes, d’aquesta manera l’empresa Ritter passa a ser coneguda per aquesta diferència respecte a les altres barretes del mercat. (La diferència entre la jaqueta i l’americana és que a la segona no cal que portis els pantalons de conjunt, de fet, està pensada perquè la portis amb texans). Recordeu que la diferència és un tret cabdal en el sector dels dolços, el 1912 quan Alfred Ritter i la seva muller Clara van fundar la fàbrica a Stuttgart de seguida van haver de traslladar-se a Waldenbuch (1930), un dels motius… la falta d’espai per fabricar la Ritter Sport Schokolade (1932).

La barreta que us ensenyo avui, és de xocolata amb llet com la majoria dels 33 tipus de barretes que fabriquen actualment l’empresa alemanya. Concretament, vuit barretes no porten llet. Això us indica que poques barretes veureu comentades al bloc.

La particularitat de la mini barreta d’avui és que porta un alt contingut de llet procedent de ramaderies dels Alps. Suposo que deu ser un indicador de qualitat per aquelles persones enteses en la matèria, però no pas per mi, on he notat una barreta de xocolata amb llet d’allò més normal.

Imatge promocional de l’empresa Ritter

Això si, sempre cal aplaudir aquest disseny tan senzill a la portada, fins i tot, del knick-pack: un invent del 1978 que consisteix en un paper segellat i embolicat especialment per trencar-ne una línia sense haver d’obrir tot el paquet. Doneu un cop d’ull a la imatge inferior i aplaudiu dempeus.

Escaneig del registre del knick-pack