Caramels tous sense sucre Geriovit Stevia

Tornem als productes saludables que a l’última entrada ens varem desviar una mica. El sucre que portaven els Cubits frenaven qualsevol intent de repetir els altres sabors. Però el que veurem avui en podeu fins i tot, abusar-ne.

geriovit-caramelos-blandos-de-frutas-con-colageno-y-stevia

Es tracta d’un caramel tou dels que es desfan quan entren en contacte amb la llengua. No conté colorants i segurament per això te aquest to blanc marfil. No me l’hagués mirat gaire si no fos perquè em toca fer la foto pel bloc, ja que aquestes coses tipus Sugus les acostumo a menjar un rere l’altre. Si bé, no amb la mateixa velocitat que algunes gomes.

geriovit-caramelos-blandos-de-frutas-con-colageno-y-stevia-2

El punt negatiu és l’oli de palma. Ja he comentat algunes vegades que el fet que “interessos de despatx” volguessin fer-nos creure que el problema és l’alta probabilitat cancerígena del producte, la realitat és que és molt més greu la massacre que fan a països com Indonèsia amb la seva plantació. Fins que no hi hagi un bon segell independent que reguli la procedència respectuosa d’aquest oli de palma, faríeu bé de prescindir-ne tant dels aliments com als productes de neteja o cosmètics. Per altra banda, el que compensaria aquesta punt negatiu, és la incorporació de col·làgen en el producte. Com sabeu, sóc molt fan dels dolços japonesos i algunes marques (molt vinculades a productes saludables) en porten. Que aquest producte, fabricat al país aconsegueixi la mateixa estima que les Neocell Beuty Bursts o els Collagen Juice Gummy de Meiji és tot una gesta. El millor dels cinc sabors? El lila, sens dubte!

geriovit-caramelos-blandos-de-frutas-con-colageno-stevia

Anuncis

Cubits de xocolata blanca amb gerds d’El Almendro

Tot n’heu sentit a parar dels nous productes d’El Almendro, va ser un dels productes estrella de l’última edició de la fira Alimentària de Barcelona i segurament, el més interessant (no Bio) que hi havia en quant a snacks i dolços.

el-almendro-cubits-chocolate-blanco-con-almendras-1

Que una marca de torrons tregui productes nous amb la finalitat de desestacionalitzar-se no és nou, moltes empreses torronaires veuen com el producte acaba al calaix de coses tradicionals que no tenen continuïtat als mil·lenials si no és seguint la línia que porta un temps fent Torrons Vicens amb l’Albert Adrià. Segurament, Delaviuda busca el mateix amb els Cubits, les barretes i el pa de pessic fet a partir d’ametlles. Tot els tres productes, perquè si alguna cosa té de valor El Almendro són les almendras, no?

el-almendro-cubits-chocolate-blanco-con-almendras-2

Cubits té una bona presentació, em va agradar el primer dia i em segueix agradant avui dia. Es nota que s’ha fet tot coordinat i el resultat gràfic és més que satisfactori. El producte, dels tres nous que han presentat, el que té més ganxo és el Cubits. Els cubs cruixents amb un 30% d’ametlles venen en tres gustos diferents: caramel, xocolata amb llet (que no crec que arribi a provar mai) i xocolata blanca amb gerds que és el que us he penjat avui aquí al blog. Els gerds han decantat la balança i amb raó: és el millor dels tres, sens dubte. Cruixents, petits, amb molt de sabor i amb trossets d’ametlla visibles a cada cub és un producte que no té un gran I+D però sí un encert en quan a forma, tipus de producte i moment del llançament. Un encert de la mà de Francisco J. Rodríguez el director General de Estratègia i Marketing.

el-almendro-cubits-chocolate-blanco-con-almendras-3

Frutti gusanitos de Natursoy

Com prometia a principis d’any, he decidit anar centrant la recerca de dolços per mercats més saludables. Però sobretot per aquells que tenen uns objectius més enllà de “naturals” si no també de kilòmetre zero, responsabilitat social (treballadors del tercer sector), ús d’energies renovables a l’empresa i participació amb el territori (és a dir, fins a quin punt participen en les decisions del lloc on estan assentats, el seu entorn, i què aporten per millorar la situació). Alguns diran que és demanar-los molt, jo diria que és el que feien abans les empreses fins que un il·luminat va dir que era millor desviar els guanys a Irlanda i gastar-ho després amb putes i polítics.

Natursoy no conec com funciona, però forma part d’un grup de marques que treballen amb productes d’origen ecològic. El grup Nutrition & Santé SAS el formen petites empreses com Bicentury (les barretes Sarialis), Gerblé, Allergo i Valpiform, entre d’altres. Aquest grup té un accionista majoritari Japonès, la farmacèutica Otsuka, que forma part ni més ni menys que la tercera en volum de negoci a l’Asia. Otsuka també té un bon grapat de marques força conegudes com ara: Calorie Mate, Energen, les barretes Soyjoy o les Calcium. Entre moltes, es clar.

natursoy-frutti-gusanitos.jpg

Avui però em centro en aquests cucs de Natursoy que com els caramels, la xocolata o les piruletes de la mateixa marca, està fet amb ingredients de cultura ecològica. L’envàs tot transparent, que deixa veure l’interior, permet fer-nos una idea força clara del producte i per mi, igual que l’interès pel “clean label” aquest és un factor que tinc també molt en compte a l’hora de la comprar. Així que m’emporto la bossa cap a l’estudi per fer-ne les fotos i… ups.

natursoy-frutti-gusanitos-agricultura-eco

Els cucs eren força durs i m’ha costat moltíssim trencar-lo amb les dents. Com que les unitats no són gaire grans i les gomes les acostumo a endrapar com un golafre, no li he donat massa importància. Després d’un parell de cucs, he vist que no notava cap sabor especial, res que diguis: ostres, aquest trosset de mora o maduixa és molt bo. Res de res, era un goma colorada i força insípida. Això m’ha posat força cabrejat perquè és la raó número 1 que s’empre discuteixo amb la gent que no li dona importància als productes ecològics i ètics: no tenen sabor. I productes com aquest, que el podeu trobar a molts llocs, posen en una situació molt difícil el canvi de consum que fa falta. Ja de per si complicat.

natursoy-frutti-gusanitos-back-bag

Crown Candy

Bé, crec que amb els anys que porto escrivint al blog, no havia compartit cap video, sempre hi ha una primera vegada, oi? El d’avui crec que val la pena i només us robarà deu minuts de la vostra vida.

Dirigit per David Wilson i Kamul Bilal i produïda per l’Arin Liberman, la peça de vídeo us mostrarà les entranyes del famós restaurant “Crow Candy Kitchen” de Saint Louis (Missouri, USA). El restaurant va obrir les portes al 1913 de la mà de dos immigrants macedonis i segueix avui obert gràcies a la tercera generació de la família. El restaurant ofereix un menú força senzill d’entrepans però si la gent els coneix i hi va sovint és gràcies a les postres: les begudes de malta o els batuts de llet maltada. Jo crec que ja no us he d’explicar gaire res més, poseu-vos còmodes i endavant:

Crown Candy from Kamau Bilal on Vimeo.

 

Honig alpen salbei de Ricola

Ricola m’ha fet arribar (bé, un representant local que ven part dels productes que fabriquen els Suïssos) aquesta mostra dels nous tipus de caramels d’herbes amb mel que semblar ser que funcionen molt bé. Com que entra molt bé dins els productes saludables, l’he volgut provar sense pensar-ho gaire.

ricola-honig-alpen-salbei-2

El caramel presenta un exterior molt habitual als caramels de la companyia amb la “R” de Ricola gravada en negatiu i una transparència que indica, indubtablement que el caramel s’ha fet dipositat.

ricola-honig-alpen-salbei

Pel que fa el sabor, crec que s’han perdut una mica perquè en aquest cas, jo esperava trobar-me un caramel més aviat de mel amb un toc d’herbes, i no pas al revés i amb una mel molt discreta cap a la fi del caramel. La suavitat de tot plegat també m’ha sorprès, habituat últimament a sabors forts o mentolats aquest ha arribat a un punt que a estones no sabia si continuar o no ja que se’m feia pesat d’acabar llepant. En tot cas, com us deia, són proves que ja veurem si acabem veient a les botigues d’aquí o no. El temps i el paladar dels futurs consumidors ho diran.

 

Crunchy biscuit de Guylian

Les entrades aniran amb comptagotes, però n’hi hauran, i com que el fred sembla que no vol marxar seguirem parlant de xocolata durant uns quants dies més. Tardes plujoses, Netflix i marranades de cacau perquè sí.

guylian-belgian-crunchy-biscuit-1

He de confessar que Guylian és una marca que fa temps que la veig, però els seus preus em solen tirar força enrere. Ara però, els he vist en expansió i podeu trobar bombons de l’empresa belga a preus força raonables. Jo he volgut començar pel cavallet de mar, tot un emblema dels bombons Guylian.

guylian-belgian-crunchy-biscuit-2

L’embolcall per si sol ja és una delícia. Sobre per la meitat, res de fer girar els laterals, i de seguida et trobo el bombó lluent per una cara i sense brillantor per l’altre. És un bombó dipositat i és d’allò més normal trobar-lo en aquest estat de brillant i opac. Un com partit, en podem treure l’entrellat de tot plegat:

El motlle en forma de cavallet de mar s’ha impregnat de xocolata negra una vegada i posteriorment, amb la xocolata encara calenta, col·locat de caps per avall. Deixa’t reposar una estona, s’ha fet el mateix procès amb xocolata blanca, d’aquesta manera les parts on ha caigut més xocolata negra del procès anterior es veuen més clares i on la xocolata ha quedat ben agafada, no. El resultat és una mescla de colors que li donen un toc molt artesanal, però no en té res. Un cop fet la carcassa aquesta de dues xocolates, es farceix d’altres cremes (o el que sigui que porta) i es segella el bombó amb una última capa de xocolata. Ben refredat, no hi ha qui ho pugui desprendre.

SONY DSC

L’empresa de Sint-Niklaas, líder en la fabricació de xocolata i formada per la parella apassionada pels dolços Guy Foubert i Liliane Guy-Lian forma part avui dia del grup alimentari japo-coreà Lotte.

guylian-belgian-crunchy-biscuit-4

Mini neules farcides amb gust de rafía

Com veieu, ja no acostumo a actualitzar tan sovint com abans. També consumeixo molt menys que abans i tinc menys ganes de fer-ho. El clima (més social que no pas polític) em té força en hores baixes i poc entusiasmat en provar coses noves.

galetes-farners-gust-ratafia-neula

Sí que he notat certs productes que m’han cridat l’atenció. El d’avui és un cas molt concret: mini neules farcides de praliné d’ametlla, i segons l’envàs, amb gust de ratafía. Els que per nadal sempre teniu una caixa de galetes Trias ja sabeu de quin tipus de neula parlo i sobretot, del tipus de farcit que porta. Molt bo. El que em sorprèn és el poc sabor de ratafía. A Santa Coloma això hauria de ser delicte. Hi hauria d’haver un mínim perquè es pugui apreciar el sabor sense necessitat de llegir l’envàs. També és estrany que, amb els anys que porten fent unes neules similars (sense la “ratafia”) no ho haguessin fet abans en aquesta mida ultra-reduïda. I embolicat individualment. Hi ha coses que crec que no les entendré mai…

galetes-farners-gust-ratafia-2

Similars a aquestes neules farcides, n’hem vist un parell al bloc. La primera, molt similar a les d’avui, són les de Gottlieber que el seu farcit no està tan ben aconseguit com el que ens presenten les Galetes Farners. Per altra banda, no em sembla tan llaminera com la Trichoc, la neula de cacau que fan els de Gerio. Veurem en breus una mini neula Farners de xocolata? Amb ganes de veure novetats locals, i ara que ja ha passat l’Alimentària, vejam si surten novetats més enllà de pintar de verd les caixes i posar-hi Bio.

galetes-farners-gust-ratafia