‘Uvas de la suerte’ de Fini

fini-uvas-de-la-suerte-3

Em sembla un encert, ara que s’acaba l’any, anunciar-vos que si encara queda gent que li fa cosa els “pinyolets” del gra de raïm o li fa vergonya això de posar-hi olives farcides d’anxova, ja teniu a les botigues, de fa dies, les Fini uvas de la suerte.

fini-uvas-de-la-suerte-1

De sort no en portarán gaire, i de gust quasi que tampoc, però com a mínim segur que us foteu les dotze gomes en menys del que duren les campanades. A la meva bossa n’hi havia més de dotze, suposo que per els despistats que no distingeixen els quarts de les campanades. Doncs bé, la dosis de goma de pectina animal per començar l’any! Felicitats a tothom i seguirem un any més, fins que ens n’atipem, de presentar dolços d’arreu del món, però especialment, els d’aquí.

fini-uvas-de-la-suerte-2

 

Anuncis

Els Barrufets d’Haribo

Sé que sou uns quants Haribo fanàtics al bloc, però avui heu de reconèixer el cop baix que m’ha fet la marca dels ossos, les gomes i les rodes de regalèssia. Aquests núvols no s’aguanten per enlloc!

haribo-chamallows-barrufets

L’últim que vaig provar, els núvols ratllats de rosa i groc, sí que tenien un sabor molt per sobre, molt discret però hi era. Avui, aquests barrufets eren insípids, i això em fa creure que és bàsicament un producte d’imatge on s’intenta vendre la bossa. Però quines ganes de desprestigiar-se a un mateix! Lamentablement, no us els puc recomanar de cap manera, per preu (elevat) i per sabor (nul). Indubtablement agafaria un altre producte com els Spaguetti o les Maduixes.

haribo-chamallows-barrufets-en-linia

Les formes dels barrufets, és un altre tema que podría ben bé donar un tema. Però quan has aprofundit una mica en com es fan, t’adones com n’és de difícil que ja quedi rodor, com per posar-nos tiquismiquis en la forma que tenen aquests. Ho deixo com un aprovat, va. Per cert, demà, tots a votar. NO FOTEM. I visca Catalunya!

Propolinas: caramels de pròpolis amb oligoelements i olis essencials de farigola.

Tos? Mal de coll? Molts de vosaltres directament amb aquests símptomes aneu directament a la farmàcia, tan sovint, que fins i tot molta gent hi compra fins i tot l’aigua. Perquè la de la farmàcia, cura. Ahà.

artesania-agricola-propolinas-caramelos-sin-azucar-propolis

Però ja portem uns anys que molt supermercats i herbolisteríes s’estàn posant al dia i buscant noves maneres d’atreure la gent a interessar-se per els remeis casolans i a preu de butxacamper tractar símptimes lleus. Els del coll és dels més habituals i el seu remei de sobres conegut: derivats de les abelles (mel, própolis), gingebre, farigola i ja els més temeràris, ceba (que combienen sovint amb sucre i que personalment em miro amb força recel). Els caramels d’Artesania Agrícola SA a través d’una de les seves marques més conegudes de productes amb pròpolis: Propolina, porta temps fabricant aquests caramels acompanyats d’oligoelements (magnesi, zin, manganès, coure) i olis essencials de farigola, eucaliptus i melaleuca cajeputi.

artesania-agricola-propolinas-caramelos-sin-azucar-propolis-2

Sorprenentment, no és el pròpolis que m’ha sorprés, si no aquesta combinació de farigola, eucaliptus i melaleuca. Una sabor molt suau que no us puc comparar amb gaires res perquè no n’he trobat cap amb aquest sabor fins ara. Sí que puc comparar el caramel amb altres de pròpolis com els de sense sucre Geriolín (que els trobo al seu nivell, molts encertats i efectius) o els micro caramels de Farbo, amb una proporció de pròpolis força inferior als mencionats anteriorment. Potser no cal arribar a comparar-ho amb els lamentables Kontak, perquè ni jo se com em vaig atrevir a provar alló.

artesania-agricola-propolinas-caramelos-sin-azucar-propolis-3

La meva valoració és molt positiva i em reafirma una mica el que deia amb les galetes Natwins, si es busca bé, un troba productes molt saludables en forma de productes molt estigmatitzats com els caramels o les galetes.

 

Assortiment de caramels au lait frais d’Isigny

dupont-isigny-reflets-de-france-caramel-au-lait-frais-1

Sense sortir del país Borbònic on érem a l’última entrada, avui cap a Normandia on hi ha una de les empreses de confiteria més antigues de França, fundada el 1889 pels senyors Dupont i Roussel. Iniciant la seva carrera empresarial en la confecció de mantega, el poble d’Isignysur-Mer ha vist com aquest petit taller es convertia en una empresa de caramels i toffees al llarg dels quasi 130 anys d’història. Si bé, l’empresa ha acabat passant per diverses mans fins a formar part del Grup Sucralliance, que fa pocs anys, va comprar Verquin (recordeu aquestses boles Fwi?).

dupont-isigny-reflets-de-france-caramel-au-lait-frais

L’assortit que avui us ensenyo, és fruit d’aquells primers dolços a partir d’una fórmula molt senzilla amb ingredients de primera qualitat com és la llet. A partir d’aquest producte, que ells ja dominaven gràcies a l’antiga fabricació de mantega, apareix un seguit de sub-productes amb diferents sabors: vainilla, xocolata, cafè i avellana. Segur que n’existeixen molts més, però aquests són els primers que he pogut provar de la marca.

dupont-isigny-reflets-de-france-caramel-au-lait-frais-unites

El resultat, i tenint en compte la llarga història de l’empresa, m’ha decebut molt. Ni els sabors (exceptuant els de cafè) ni la textura, era el que esperava d’un producte ambaixador de França. La prova és que, després de molts de dies, els Carambar han desaparegut i aquests Reflets de France, no els agafa ni déu. Si us fa gràcia provar-los, no us ho impediré, però ben segur que podreu trobar alguna cosa millor.

 

Caramels tous ‘mistery’ de Carambar

Després de fer-vos el discurs de productes saludables, una dosis de ‘dolços’ que representen exactament l’oposat. A més a més, em recorda aquella febre que va durar dues semanes comptades: el sabor misteriós. Recordeu el ‘5 black edition‘? Doncs si fa no fa, això va pel mateix camí.

carambar-mystery-sensation-acide-ou-doux

D’entrada, la bossa és més divertida que les altres, amb el personatge tridimensionat i aquest antifaç sí que dona un aire ‘mystery’, a dintre, la cosa ja canvia. Dividit entre sabors àcids o no, a mi em sembla que m’ha tocat el dia que no feien àcids, clarament, perquè de picar res de res. Però la combinació de sabors de fruita és molt encertat. A casa, val a dir que l’ha encertat molt perquè la bossa no va durar ni la meitat de la Puríssima.

carambar-mystery-sensation-acide-ou-doux-2

El caramel tou, tipus toffee de fruita com el que varem veure fa temps amb els Toffelino i més tou que els Dipper de Vidal és d’una mida força nova per mi. Pocs productes al mercat tenen aquestes característiques i també m’ha agradat força. Sobre si recomenar-lo o no, doncs crec que és totalment recomenable. Com a mínim s’ha de provar.

carambar-mystery-sensation-acide-ou-doux-3

Barretes de cereal amb sèsam, cacau, soja i panses de Natwins

Estic començant a fer com la gent gran, o potser m’estic tornant en un target eco-fit, aquests que només miren productes sans i elaborats de quilòmetre 0 (Km0). No sé si és una tendència que faig inconscientment o és producte de la saturació/ansietat que em dona escollir entre milers de versions d’un mateix producte. Perquè siguem francs, avui dia hi ha mil marques i cinc que fabriquen per aquestes. Amb tant d’engany i de no saber “qui fa què”, les ganes de comprar-ho baixen en picat.

natwins-barritas-de-cereales-con-sesamo-cacao-soja-pasas-de-uva

Una de les coses que em miro molt és una mica l’elaboració del producte, i ho faig perquè els ingredients, si no és en boca de la pròpia empresa, no es sap d’on venen. Podríem estar parlant d’una galeta d’aquí però amb blat de sud Amèrica, sèsam de Turquia i panses de sud Àfrica. I ens quedaríem tan amples dient que el producte és d’aquí. JA!

natwins-barritas-de-cereales-con-sesamo-cacao-soja-pasas-de-uva-2

En el cas de Natwins, un producte de Girofibra S.L. (Argelaguer, Girona), el que em marca són els valors. Són els que espero de les empreses que fabriquen aquí i que s’allunyen, per posar un exemple, de la mass-production de galetes Gullón. En cap cas dic que una sigui millor que l’altre, els preus també són molt diferents i les butxaques de cadascú arriben on arriben. El que remarco és que els valors que es transmet i la funció del producte són, per mi, on vull enfocar a partir d’ara les meves compres. Adéu als ‘packs ahorro’ de 5+1, fins als ous d’aquest tipus de galetes (i que podem aplicar a mil productes més). Si ara només compro un paquet al mes, doncs que sigui bo, que tingui propietats i qualitat. Adéu, per fi, a la quantitat.

natwins-barritas-de-cereales-con-sesamo-cacao-soja-pasas-de-uva-3

Les galetes de Natwins, porten sèsam, que personalment m’agrada com queda d’acompanynt a molts aliments. Les panses són generoses i a cada galeta-barreta n’he trobat una, si bé sencera o trossejada, al menjar-ne, es nota el seu sabor. El resultat és molt positiu, clarament un producte fibrós que fa el que ha de fer, treure la gana fins a l’hora que toqui.

Puccho ‘Minions’ edition

uha-puccho-minions-1

He tornat a comprar un producte per la joquina, per l’estètica i per el Minion mirant amb cara de bandarra a la portada de l’estoig. A dins, hi ha les gomes toves Pucco que fabrica UHA Mikakuto.

uha-puccho-minions-2

No són pas els primers Pucco que ensenyem al bloc. Recordeu els de meló d’Hokkaido, els de taronja de Kumamoto o els de llimona Yuzu? Sempre han tingut una combinació de textura, sabor i elasticitat molt encertat, igual que els que veiem avui inspirats en els populars personatges de Comcast (Universal Studios i Illumination Entertainment)

uha-puccho-minions-3

Segons la propia empresa, el sabor és una macedònia on predomina el plàtan. Jo de plàtan, res de res, però fruites he trobat les que volgueu. La gràcia de tot plegat, és 100% la vinculació i semblança amb els Minions. Una personatges que hen trencat la barrera de les edats i que en uns quants anys, en termes de marketing, crec que es podria posar al nivell d’en Pikachu. El temps dirà si sí, o si no. De moment, si teniu sort, podreu aconseguir l’edició limitada dels Puccho Minion a alguna de les botigues de dolços japonesos online.

uha-puccho-minions-4

El ninot, com veieu, al final fa una mica de por. Crec que no han sigut gaire encertats a l’hora de pintar les dents. Però qué hi farem. Sempre que trec les claus amb el clauer, sóc el centre de les mirades i l’enveja de la ciutat, heheheh