Barreta Mig 21 protein de vainilla

Fa un parell d’any vaig provar la barreta energètica Mig 21, una barreta pensada per a esportistes, per matar la gana entre peses i estiraments. La que veieu avui, d’aire més esportiu i mèdic és força diferent a l’anterior, de coco i d’acabats que recordava més a les de tipus Twix o Kinder Bueno que no pas una barreta d’esport vitaminada.

coko-klasik-mig21-protein-caffeine-1

Una barreta amb 60 grams de cafeïna, proteïna i un sabor de vainilla molt evident que no m’ha desagradat. És el perfil i ingredients de la barreta fabricada per la cooperativa ČOKO KLASIK de barretes i aliments similars de la República Txeca (amb seus a Hongria i Eslovàquia), que s’estan fent un forat gràcies al canvi de moneda i preus molt competitius.

coko-klasik-mig21-protein-caffeine-2

Ja veieu que no és complicat trobar-ne, també en podeu trobar on-line a botigues especialitzades en productes per a culturistes (encara que molts tinguin barretes més clàssiques, sempre hi ha un forat per aquelles menys conegudes com les Mig 21). Com que les dues m’han semblat barretes correctes i comestibles, no tinc més remei que dir-vos: endavant, proveu-les.

coko-klasik-mig21-protein-caffeine-3

Boomer i Boomer Max de Wrigley’s

I com dèiem ahir, aquí tenim la transformació que van fer els Boomer, del rectangle més venut de la història de la marca, ben embolicat i amb infinitat de sabors a aquest trosset de xiclet embolicat en flowpack i de plàstic.

wrigleys-boomer-super-bubble-gum-cola
Millorava l’aspecte visual, però com més augmentava aquest, l’interior anava a pitjor. Ni la goma és el que era, ni el sabor ni tan sols l’acid! Això que posen ben cridaner a la part superior dels Boomer Max és l’enganyifa més gran de totes. Si ho comparem amb altres xiclets similars, aquest és un bluf. A més a més, aquests xiclets “duo”, pretenien recuperar aquell segment de gent que ens agradava provar sabors rars, dels quals m’incloc i especialment ara que els agafo en contraposició a les rareses japoneses que m’arriben. Doncs al final, res, fins on vaig arribar a veure, l’assortit de sabors es va quedar en els clàssics (incloent-hi en aquest grup el plàtan, que per mi és un clàssic com la llimona o la taronja, encara que menys visible al mercat).

wrigleys-boomer-max-acido-berries
En fi, aquí crec que és on s’acaba el món Boomer, on amb prou feines, s’ha quedat fent xiclets quilomètrics a preu de smartphone.

Boomer Glop de Wrigley’s

Els xiclets Boomer, els originals no aquests que veiem avui, són un exemple clar d’una marca que amb una gestió nefasta pots carregar-te-la amb un plis plas. Dels xiclets d’abans no en tinc cap imatge, però ben segur que molts els recordeu. Eren rectangulars, embolicats com si fossin un Sugus i amb el mateix paper d’embolcall. Mai hi faltava la seva mascota elàaaaastica que tots recordem.

wrigley-boomer-glop-bubble-gum-apple

Amb poc temps, i perquè els xiclets farcits van començar a conquerir el mercat, es van posar a fer també xiclets farcits. I clar, a mi fa uns anys, si em dius un xiclet farcit, només em venia al cap els Bubbaloo. Fini ni de conya era el que és avui i el mercat de xiclets a granel eren aquestes: Bubbaloo i Boomer.

wrigley-boomer-glop-bubble-gum-strawberry

Amb el Boomer Glop, els senyors de Wrigley’s (que pertanyen a la multinacional Mars) intenten guanyar terreny, sincerament, sense gaires bons resultats. Els pocs llocs on els he vist, han sigut devorats pels farcits de Fini, deixant quatre o cinc llocs puntuals molt específics. Un dels motius que més em repeteixen, és que la fàbrica que es dedicava a això, ubicada a Tarassona (Saragossa) va tancar i traslladar la producció a altres localitats. Ben segur que el que veieu avui està tot fabricat a un país bàltic, és el que tenen aquestes multinacionals, que no saps mai on fabriquen el que et venen sota el paraigua “Mars en España”. En fi, demà us explico l’altre producte fallit dels xiclets Boomer.

Neri Ame o el caramel per potinejar a gust

neri-ame-sticky-stretchy-candy-1

Doncs sí, m’ha costat però crec que potinejar seria la paraula descriptiva d’aquests producte enfocat per els més petits. I en què consisteix? Doncs a fer porqueries amb una pasta de caramel líquid abans no decideixes menjar-lo.

neri-ame-sticky-stretchy-candy-2

A la bossa trobareu el caramel molt espès en un sobre i un parell de pals. La idea és seguir els passos que hi ha dibuixats a l’envàs (o intentar-ho). Sembla fàcil però la veritat és que no he pogut treure el caramel amb una mà, estava molt dur i no tenia cap microones a prop per poder escalfar-lo perquè s’estovés. Així que he anat fent una bola a sobre els pals. Quan ja no quedava més caramel líquid-espès per treure, i amb l’ajuda dels pals (que prèviament ja havia separat!) he començar a remoure la pasta. Primer com deia un dels milers de vídeos que podeu veure a Youtube, i després a la meva bola.

neri-ame-sticky-stretchy-candy-3

El caramel s’ha fet una mica més gran gràcies a la incorporació de bombolles d’aire durant el seu potineig. Tot i així, ha sigut inevitable que s’anés enganxant a tota la boca. Tot plegat una experiència no gaire bona i amb poques ganes de provar alguna cosa similar. Segur que molts dels consumidors han fet con jo, veure el producte i voler-ho provar… però pocs repeteixen. Jo estic satisfet de la prova i com ha quedat tot plegat, i ja sentirem a parlar els altres sabors quan en torni a tenir ganes. Hehehe.

neri-ame-sticky-stretchy-candy-4

Cremi de maduixa i cafè

Fa dos anys vaig parlar dels caramels sense sucre amb gust a Toffee de Viginias, l’empresa reusenca més coneguda pel seu Torró i galetes B-San. Deixant per més endavant les seves galetes, avui m’agradaria aportar dos sabors més a la línia de caramels sense sucre que fan.

virginas-cremi-fresa

Si a l’anterior entrada, ja feia referència a les similituds amb els Solano (empresa, en el seu moment, pionera en caramel sense sucre i dipositat) l’espiral dels caramels d’avui encara reafirmen més aquesta similitud. I també, gran part del mercat de caramels d’aquest tipus. Però anem a provar-los, que amb aquesta calor un se’n va per les branques.

virginas-cremi-cafe

Dels dos sabors, he començat pel de maduixa que no m’ha agradat gens. Em recorda molt aquella maduixa que feia servir Chupa-chups i que s’assembla a la maduixa com s’assembla un ou d’una castanya. Horrible. Però el de cafè m’ha agradat força més, tenint en compte que és sense sucre i que el puc comparar amb altres caramels similars que hem comentat aquí, he de dir que es troba a la línia dels Cipi o dels madrilenys Café Dry. Ara, l’opció queda molt lluny del que ofereix els Kopiko sense sucre, ja que aquest és l’únic que porta cafeïna. En tot cas, es tracta d’un bon caramel de cafè i que no descartaria en un futur si me’n tornés a trobar.

Pocky Snoopy de poma

Ja feia molt que no parlava dels Pocky! Ara que n’he tornat a tenir entre les mans, crec que és el moment oportú per repassar els que hem vist: Pocky de xocolata i coco (boníssim!), Pocky de Matcha i els Pocky edició especial Panda.

glico-pocky-snoopy-apple-stick-1

Com els últims, aquesta versió també forma part d’una versió limitada, més aviat, una joint venture entre Pocky i l’Snoopy, el gos de Charlie Brown que apareix a Peanuts. Unes tires cómiques creades per Charles Schulz. De fet, m’ha alegrat el matí saber que hi ha la pàgina activa i actualitzada sobre Peanuts… quins temps!

glico-pocky-snoopy-apple-stick-2

El més peculiar també d’aquests Pocky, és que els pals cruixents tenen forma de cor. Aquesta més o menys és la idea i es veu impresa d’una manera molt gràfica a la part frontal de la caixa. A dins la cosa ja és més abstracte, tot i que valoro l’esforç de fer un producte diferent, si una cosa no pot sortir com es diu, jo no l’anunciaria a bombo i platerets. Oi? Però bé, la combinació de galeta i poma ha sigut molt entretinguda i bona, però dubto d’agafar-ne de nou. Abans preferiria provar nous sabors a repetir aquest.

glico-pocky-snoopy-apple-stick-4glico-pocky-snoopy-apple-stick-3

Sugar free chocolate wafer de Gullón

No són pocs els wafer’s que hem comentat aquí, els que porteu temps llegint-me, ja coneixeu el més famós i imbatible Manner, que després de provar la versió sense sucre de Gullón, segueix imbatible.

gullon-sugar-free-chocolate-wafer-1

No vull dir, en cap cas, que els Wafer’s de xocolata sense sucre no siguin bons, si no que l’altre, l’austríaca, és molt bona però també és amb sucre. I això ho vull remarcar. Encara que ja fa anys que tenim molts productes sense sucre, costa molt de trobar-ne amb un sabors potent i amb uns colors vius com a la versió amb sucre. Per això jo ja fa temps que no hi dono importància entre uns i d’altres. Del millor i amb moderació, seria el meu lema.

gullon-sugar-free-chocolate-wafer-2

L’empresa ja en vaig parlar durant la presentació de les galetes Speculuus (que per cert, no he vist més) però a grans trets, estem parlant d’una de les més grans d’Europa i probablement, de les d’alimentació més importants de l’estat. Fundada al 1892 i repartida en tres macro plantes de producció, completa un catàleg impressionant de galetes i snacks saludables que moltes multinacionals ja els agradaria tenir.

gullon-sugar-free-chocolate-wafer-3