Oreo finas: original

En aquest bloc hem parlat de tot tipus d’Oreo, els pastissets petits: Soft Cookies i les petites Oreo Bits de te matcha, menys les que coneix tothom. De moment seguirà així perquè abans de provar les històriques, he trobat aquesta novetat d’Oreo fines amb el mateix sabor que les originals.

oreo-finas-original-1

Com és d’esperar, l’embolcall segueix el perfil corporatiu de la marca, degradat blau cel (rotllo pasta de dents…) i les galetes que cauen, en aquest cas, com si fossin fulles. Probablement per la voluntat d’associar les galetes fines amb un dolç lleuger, finet i potser ja de manera molt recargolada, més saludable.

oreo-finas-original-2

Abans d’obrir-lo, i sense fer cas a la icona de la part superior (al costat de New!) em pensava que les galetes vindríen amb la clàssica safata de plàstic que va molt bé per posar-ho a la taula. Com les que tenen les Chips Ahoy (que també han tret la seva versió de galetes fines, les Thins) o els Filipinos, les Oreo Finas van amb paquets petits de 8 galetes. El sabor és bo, és una galeta que tard o d’hora tothom acaba menjant però que ni de conya és gaire saludable. Si es menja molt de tant en tant, no hi ha perill.

oreo-finas-original-3

Marble chocolate de Meiji

Si, ja tinc a les meves mans els Lacasitos japonesos. Els fa Meiji i venen amb aquest packaging tan ben parit. És un embolcall que em recorda alguns sobres de sucre que també venen envasats d’aquesta manera. La trobo original i diferent al que estem acostumats, tot i que ells també han fet la versió tub i caixeta.

meiji-marble-chocolate-1

El sabor és bo, no és espectacular, de fet, no he trobat mai mongetes de xocolata pintades que pugui dir: oh, quina delícia! No, en absolut. Tendeixen a ser productes de xocolata amb llet molt dolces i pensat per la canalla. En aquest cas, les Marble Chocolate la claven.

meiji-marble-chocolate-2

Us ho recomano si ja sabeu de què va el producte, tot i que per distàncies, us serà sempre més econòmic un producte semblant fet per una empresa d’aquí. Però si teniu l’oportunitat d’anar al japó o una botiga d’aquestes asiàtiques que de tant en tant porten productes d’allà, val la pena.

meiji-marble-chocolate-3

Trident Max de síndria

trident-max-frost-watermelon-1

Si hi ha un producte d’impuls que treu sabors cada tres mesos i té la capacitat d’ensabonar-nos amb tecnologia-fantasma són els xiclets. Els nous Trident Max porten cristalls a l’interior, suposadament, molt millors que els Twist que vaig comentar fa un parell d’anys.

trident-max-frost-watermelon-2

Doncs revisant l’entrada del Twist, vull aclarir un parell de coses: el xiclet, tal i com es veu a les dues fotografies, porta aquest recobriment pobre i gastat que si fos a tots els xiclets iguals pensaria que és una cosa feta expressament, però lamentablement, em trobo amb uns xiclets ben recoberts i d’altres que no. Això em porta a pensar que no saben com gragejar bé un xiclet i que, descaradament, es tracta del mateix xiclet amb un embolcall nou.

trident-max-frost-watermelon-3

És a dir, un cop més, la feina i la novetat de Trident és la caixeta que guarda els xiclets, fent-lo més petit, amb menys unitats i mantenint el mateix preu. Chapeau! Per si no fos poc, a cada canvi, hi ha una variació del logo, ara, d’una estètica més militar ha de conviure de nou amb les 1001 versions que té arreu del món. Per mi, un drama de marca. Podeu veure la que tenen al web a partir d’aquesta captura. (Val a dir que, de totes les que han tret, aquesta de sota és la millor):

Captura de pantalla 2017-04-20 a les 8.53.58.png

Caramels comprimits Ju-C

Si us pensàveu que ja no havíeu de patir per més productes de Kabaya… malament, dues tasses! Avui amb el mític Ju-C, unes pastilles comprimides que porten fent la firma japonesa des del 1965!

kabaya-juC-1

Són més de cinquanta anys fent pastilles en més de cinquanta sabors (una animalada, posem pel cas, un sabor nou per any! Poques marques poden fardar de tant). Si bé, no tots han tingut el mateix èxit, el de raïm, crec que es mereix un aplausus.

kabaya-juC-2

He pujat la imatge amb bona qualitat perquè apreneu a apreciar els petits detalls: hipopòtams, ànecs, vaques i monos conviuen plegats entre lletres “K” (de Kabaya) en aquest petit tub de 15 caramels comprimits. Una delícia que els nanos segur que gaudeixen, això si, vigileu que no siguin intolerants a la lactosa. Aquest producte conté llet.

Lakritz Bären de Sweet Land

Com sabeu, Aldi està fent molts esforços per pujar de categoria al nostre país. Si fins ara no es considerava com a tal és per els seus lamentables interiors que feia angúnia entrar. Ara, amb la nova il·luminació, murs de vidre i passadissos més amples, han aconseguir fer-los molt més agradables. Com a cadena de supermercats alamana, els seus productes són majoritàriament d’allà (i és la raó per la qual no és ni de llarg el meu supermercat de preferència…) exceptuant quan vull dolços d’allà.

sweet-land-lakrits-baren-1

Les cares de panda (si aquesta setmana va de PANDES) són una mescla de goma espumosa i regalèssia. Els dos models de cares que hi ha dins la bossa estan formats per un mix que mastegat tot junt a la boca dona un gust molt bo. Una cara, la negra, serà la preferida pels puristes de la regalèssia per el sabor amargant que té i la gomositat dura de la regalèssia. L’altre cara, la del panda borratxo, és la més dolça de les dues, amb només un toc d’amargor a les orelles però tota la resta, de goma normal.

sweet-land-lakrits-baren-2

Encara que la producció la podríem atribuir a la marca blanca d’Aldi: Sweet Land, la semblança evident als Tappsy de l’alamana Katjes em donen pistes de qui les ha fet, i em permet quasi garantir-vos que és una goma apte per a vegetarians. Com a dolç de goma és molt bo, i repetiria si no fos per la mandra que em fa entrar de nou a un Aldi per només una bossa de gomes.

sweet-land-lakrits-baren-3

Galetes Saku Saku Panda

Si fins ara havia parlat de gomes, avui crec que és moment de parlar d’altres productes de Kabaya, l’empresa japonesa dels jellies Purereal. Si, realissimament pur.

kabaya-saku-saku-panda-cookies-1

Les galetes del Panda Saku Saku, m’havien d’arribar inicialment amb un tipus de packaging molt maco i kawaii, com aquest, però al final, m’ha arribat amb aquest embolcall simplón que no és que em desagradi però no fotem, és molt diferent al que m’han promès. M’ha emprenyat una mica, però bé, ja ho he dit a qui l’hi havia de dir.

kabaya-saku-saku-panda-cookies-2

Les galetes no són res de l’altre món. Ja m’ho esperava perquè com sabeu, la xocolata no és el punt fort de les empreses de dolços japoneses, exceptuant algunes, així que he posat èmfasi al que dominen: detall i idea de producte. La galeta són cares de pandes amb diferents expressions i edats: content, trist, sorprès, pensant marranades… coses molt japoneses, vaja. No se perquè, a la meva bossa hi havia només iaios verds. Tsk, al final resulta que m’he emportat un fail-fail de producte. Recomano o no? Doncs la veritat és que no, abans tornaria agafar les gomes o provaria unes de diferents.

kabaya-saku-saku-panda-cookies-3

Cucurutxos de xocolata Caplico

Fa unes setmanes que estic dubtant (de nou, no és pas el primer cop) si fer servir Blogger o WordPress. De fet, les dues plataformes són de Google, així que haurien de ser, en el fons, el mateix. Els últims canvis m’han portat a reflexionar i fer comparacions. I dit i fet, crec que WordPress funciona millor i a partir d’ara el convertiré en el bloc principal.

glico-caplico-chocolate-icecream-cookie-1

Per celebrar-ho (hehehe) començarem per un producte molt original de Glico, el Caplico mini… una mescla de Calipo i Glico que m’ha fet molta gràcia. La primera vagada que el vaig veure, vaig pensar, “oh no, segur que m’enreden i només hi ha xocolata a la punta” doncs estava equivocat, tot el cucurutxo en va ple, de xocolata. Ben mirat… no us sembla també un canutu? No donaré idees que aquest japonesos se la saben llarga quan han de fer “rareses”.

glico-caplico-chocolate-icecream-cookie-2

La galeta i la xocolata són sorprenentment bones, una galeta en forma de gelat que m’he menjat en un obrir i tancat el ulls. M’he quedat amb ganes de menjar-ne més i sobretot, després de donar un cop d’ull al seu web, de provar-ne els altres tipus que tenen: de maduixa i de vainilla. També existeix els giant Caplico molt diferents a la versió mini que us ensenyo però que desperta molt la gana. Oi?

glico-caplico-chocolate-icecream-cookie-3