Grans de cafè de Meiji

Endevineu qui s’ha menjat una bossa de bombons farcits d’una pasta de cafè… correcte, i d’una estocada. Si és que quan em trobo un bon producte, no puc parar. Per sort, sigh, només inclou 40 grams de producte. (Posar aquí cara emoji de pena i sofriment).

Meiji és dels millors fabricants japonesos de dolços (i ara em fliparé una mica: del món), si aquí ja hem vist les galetes amb forma de bolets al·lucinogens Kino No Yama, els bombons de te verd Meltykiss o els plàtans de xocolata, per posar-ne uns exemples, avui no podia faltar els grans de café recoberts de xocolata.

En aquesta caixa d’estètica retro, especialment per la tipografia emprada, i un fons ple de grans de café, hi ha en el seu centre inferior una tassa d’èpoques passades amb cafè sol que ja ens diu molt què hi trobarem. Si Coffeebeat no et sembla prou redundant, podem seguir al pas d’obrir la bossa i veure que, efectivament, parlem d’uns bombonets en forma de grans de cafè, tots pràcticament iguals, recoberts d’una capa molt fina de xocolata. Els grans no passen dels 12 mm de llargada i el recobriment és excessivament petit. El sabor del cafè, en el moment que el mastegues i comproves que tot és tou, és increïblement bo. De debò, després de provar aquells caramels amb extracte de cafè Java: Kopiko, aquest seria un altre dels que m’ha sorprès l’aroma i sabor que desprèn. Us el recomano i crec que no heu de perdre l’oportunitat de provar-lo independentment de si el preferiu en caixa o en un envàs de tub.

Nogat amb mel de Vital

Al juliol farà quasi tres anys que us vaig mostrar el Nougat (acceptat segons el Termcat) o Nogat, com en diu la Viquipèdia. Tant un com l’altre serveix per anomenar aquest dolç molt similar al torró o a l’halva però amb un cos més tou. Sol anar acompanyat d’altres ingredients com ara mel o vainilla.

La casa Vital, belga i de llarga experiència en el sector en aquest dolç tradicional n’he tret un amb un regust de mel. Com ja vaig notar amb el d’ametlla, la seva textura tova és molt llaminera. Dona ganes de repetir i repetir, i sobretot, de provar-ne altres tipus. Jo ja us ho dic ara, amb aquesta botiga online que han posat, no m’ho pensaria dos cops i en provaria ens quants sense pensar-m’ho.

A nivell d’embolcall, veig que han canviat aquell estampat de pagès per una bresca. Aquest canvi, potser ve determinat per la incorporació de la mel a tots els nougats (i remarco el dubte, perquè no els he provat tots). Personalment crec que tindria una mica de sentit, si com abans, el producte s’assembla (visualment) molt al torró dur que coneixem aquí. Tindria sentit, en tot cas, fins que no vegi els ingredients dels altres, haurem de tirar pilotes… 😀

Caramel amb sàlvia de Swiss Monte

é, estem ja en plena primavera, i floreixen les flors, la sang puja la temperatura i no recordo gaires tòpics més. De totes maneres, és bo recordar que encara no és estiu, que alguns llocs ens començaran a posar l’aire condicionat i ja hi tornem a ser. Que si el coll cardat, que si tinc tos seca o m’he quedat sense veu.

Casualment, els caramels balsàmics és del que més hem parlat aquí. En tinc molts exemples que podeu trobar al llarg del bloc, només aquest any ja n’hem vist de força interessants: el sense sucre amb propolis Geriolín, els recent comentats comprimits de Farbo o les pastilles de regalèssia Ga-Jol. Aquestes últimes potser no funcionen tant com a bàlsam comparat amb els dos anteriors.

Avui, us afegeixo un altre producte trobat a l’Aldi, els caramels d’herbes Suiss Monte. La seva semblança a Ricola és… força clara, oi? Segur que més d’un ha caigut al codi gràfic de quatre potes. Però l’experiència que s’haurà endut no és pas dolenta, els caramels de sàlvia per mi totalment desconegut i moooooolt recomanats per la meva àvia, són molt bons. (Ho escric perquè en quedi constància: m’ha promès que em portaria els caramels que li curen els mals de tot perquè els joves d’avui, que no sabem res, el mengem XD)

Smint CleanBreath 2 hours de Perfetti van Melle

Serà aquest, el producte que tornarà a fer un boom? Segurament, no serà tan bèstia com ho va ser el llançament dels caramels amb l’eslògan: Sin Smint no hay beso, però clarament, a nivell funcional, poques pastilles comprimides havien sigut tant refrescants.

Doncs després de tant queixar-me, sembla que m’han fet cas (hahahaha) i aquesta nova fòrmula amb zinc i magnòlia verificada clínicament dona bons resultats. No he pogut verificar les dues hores però una hora ben bona si que l’he tingut. També cal afegir que l’efecte visual de Sandwich li dona un plus que no us sabria justificar perquè, però m’ha molat. Crec que és el primer producte, en molts anys, que crec que Perfetti està fent bé… perquè portaven una “ratxa” companys, que feien plorar el nen Jesús.

Comrimits petits de Farbo

ns acostem a la primavera i es nota perquè s’accentua aquell posar i treure roba en funció a la temperatura exterior. Aquells dies que, com a la tardor, portes jaquetes i jerseis amunt i avall. Tot plegat, amb la conseqüència d’agafar refredats molestos (no dels que et t’obliguen a quedar-te al llit) que et deixen molt dèbil.

Al novembre varem veure un dels caramels de pròpolis que fan la marca Gerió i avui, a Itàlia, d’una mida molt més petita (ben bé la meitat) en veiem uns altres també sense sucre i amb pròpolis de la mà de Farbo. Les diferències no són únicament de mida, sinó també de sabor. Els italians tenen un regust que em recorda més a les medicines de l’àvia que era incapaç de prendre, en canvi, l’anterior caramel de pròpolis tenia un toc de llimona refrescant que el feia molt llaminer. Tot plegat, va molt per gustos i de moment, els de Girona m’agraden més que els d’Ospiate di Bollate.

Bombons farcits Bacchus, de Lotte

otte és una gran empresa que no està gaire ben representada aquí, em refereixo evidentment, que no ens arriba ni una ínfima part del que fan, fabriquen i venen. Aquí, a Bol de Sucre, hem vist la millor barreta de té verd, uns xiclets de pruna i uns pals farcits (el revés del que serien els Mikado, oi?)

Avui però, crec que puc parlar del bombó farcit més bo de l’Àsia oriental (Japó, Corea, Xina i Taiwan) perquè realment, m’ha sorprès en tots els sentits. És un bombó de xocolata que no te la dolçor de moltes altres xocolates que hem provat aquí anteriorment de països asiàtics. Alhora, porta un farcit espectacular que m’ha deixat un regust de beguda alcohòlica molt autèntic. Fins i tot algun company m’ha preguntat si havia begut… ai, haurem de vigilar amb l’hora que provem aquests dolços, hehehe. Tot plegat, si no fos per l’elevat preu, seria una opció que tindria en compte de tant en tant.

El fabrica la casa Lotte, que com sabeu, ha muntat una mena de Lotte Zone amb un parc d’atraccions, aquàrium, zona comercial i un gratacel (Lotte world tower) molt xulo a Corea, el podeu veure aquí i fa uns 550 metres.  . Com sabeu, l’empresa va ser fundada el 1949 i generalment se la coneix per la seva fabricació d’aliments i per tenir una xarxa d’establiments pròpia molt eficient. També però, té negocis immobiliaris, hotelers i financers per tot Corea i Japó.

Gomes vegetarianes de Lühders

Avui tirem de la bossa de mostres de l’ISM, que com sabeu si vareu poder llegir l’entrada de les barretes Fudge, sabreu que, enlloc de buscar un país representant de la fira, s’ha triat un concepte. Enguany, per començar aquest nou canvi, anava sobre caramels, gomes i xocolates apte per a vegetarians (no tinc clar si també vegans).

Una de les empreses que més apostaven pel concepte de goma totalment Vegan era Johannes Lühders, empresa alamana que en desconeixia completament tot, de manera que he anat a donar un cop d’ull al seu web: empresa que va iniciar l’activitat a una petita botiga a Hamburg i es clar, l’èxit dels seus productes va fer petit l’espai i van veure’s obligats a canviar de lloc. Al 1958, el fill del fundador, Johann-Hinrich Lühders va seguir la saga familiar al 1958, ampliant les línies de producció amb maquinària avançada que els va permetre consolidar com una gran proveïdora de dolços alemany. Al 1998, la tercera generació va assumir que tot tornava a quedar petit, i van mudar-se al poble de Stelle (als afores d’Hamburg) a l’abril del 2000 on han desenvolupat nous productes, entre ells, el que veiem avui.

Els Smoothie gummies segueix la tendència aquesta d’anomenar els productes que tenen uns sabors planers i suaus, amb poca intensitat. I així és com he vist jo aquestes gomes amb una forma, que crec que pretén semblar unes ampolletes, però no ho se pas. El sabor de la bossa, a l’estil Kiba, venia amb una mescla de gomes de plàtan, cirera i poma (el de plàtan si que hi tenia una retirada, però els altres dos… ai, gens). La gomositat de la goma, en canvi, era molt bona, s’enganxava molt poc (quasi gens, val a dir), i tenia un recobriment mate molt elegant. Existeix, pels que voleu provar altres sabors, una altra col·lecció de gomes sota el nom d’Exotic amb gomes de poma, mango i fruita de la passió. A tenir en compte pels que voleu gomes vegetarianes, tant en la goma com en els colorants.