Barreta Tuenty

Res com començar dilluns amb una barreta de xocolata. Ho farem amb un producte que ve inspirat per el Manner de Viena. El diari de Levante ho explica així: Un dels fundadors de la firma va descobrir el barquillo (en català en didriem galeta de neula o directament, faríem servir wafel, encara que no estigui normalitzat) durant un desplaçament de l’equip de futbol del València. Des de llavors, la barreta ha tingut un èxit aclaparador a la península.

No és cap ingredient secret el que la fa irresistible, és fer servir bons productes en l’orde que cal, que és més o menys el que feien bé durant la fabricació del Turrón de Viena Meivel. Fa uns anys, l’empresa va entrar en concurs per falta de liquidació, i finalment, al març de l’any passat va passar en mans de Kongwell Negocios S.L., després de passat un temps en mans de Damel, l’empresa Valenciana de gomes.

Doncs bé, ja coneixeu Tuenti (20? XD) una barreta fabricada a la península que tot i no tenir la mateixa visibilitat que les de Mars o Mondelez, són igual de bones i cruixents.

Anuncis

Bombó d’avellana Split

n producte molt bo i nou de la fira ISM d’enguany és la que han portat els suïssos Maestrani. L’empresa és de les Top al paradís fiscal dels Alps i la seva especialitat és aquesta crema d’avellanes que fan en barreta i rajola. Ara també, amb petits cubs allargats.

Sota el nom comercial de Split, hi ha aquesta novetat que em recorda molt els Cremino de Venchi o, del mateix país, els Ragusa de Camille Bloch. L’inspiració segurament ve dels Cremino, clarament per la doble capa d’avellanes procedents d’Itàlia (com informen a la web) i la cremositat que té el producte. És molt tou i es desfà a la boca deixant un regust immillorable.

No se què trigarem a tenir aquest producte entre nosaltres. El cacau i el greix d’avellana que porta el deu fer un producte difícil d’exportar a països on fa força calor, com ara, el nostre. Sempre podem acostar-nos a Flawil, on al 1852 Aquillino Maestrani va fundar l’empresa Maestrani, un tresor de la xocolata Suïssa.

Toffee sense sucre de Verquin

Avui estic una mica confús, aviam si sabeu de qui és el producte: Intervan o Verquin?

Avui però, parlem d’aquest toffee sense sucre, un dolç força peculiar perquè majoritàriament, solen ser tots de sucre i molt enganxosos, però sense i amb aquesta textura que té, és tota una senyora troballa. Ho trobo espectacular i els tres sabors assortit que hi ha disponibles: caramel, xocolata i café estarien dins una línia de sabors molt similar que m’ha agradat molt. Fins on he pogut trobar, sembla que ho fabrica Pictolín, però en el meu cas, no hi apareix ningú (de fet, és de difícil lectura la part del text legal) i fent unes quantes recerques per internet sembla ser que és una de les dues versions que fa Intervan i l’altre, a jutjar per algunes recerques, diria que és de Verquin, però el que és estrany és que no hi siguin com tampoc hi tinguin el Fwi, aquella bola de xocolata amb goma al centre .

Gràficament l’assimilació és força evident, (i aquí és on m’he passat el dia entre boig i molt boig) i diria que una de les dues marques, juga a la confusió. Qui sigui que el fabriqui, que ho posi clar que al cap i la fi, el producte és molt bo!