Chocoballs “Damasare” de Morinaga

Fa més d’un any que no comento res de Morinaga (que dolent que sóc), però com a propòsit d’any nou, em posaré al dia en un dels països que més han fet per l’art gràfic i al moviment rarista (de raresa) entre moltes coses, els dolços.

I comencem per les Chocoballs, la marca que porta sempre el famós Kyoro-chan des del 1967 i que te la seva pròpia sèrie de televisió. Ho vaig explicar més detalladament amb les Chocoballs de patata, on el Kyoro-Chan anava disfressat de patata amb gorra de nigga. A les boles de xocolata d’avui el tornem a veure disfressat de personatge misteriós que em recorda moltíssim al misteriós Kaitou Kid de Detectiu Conan.

Batejat com “Damasare” double chocolate, aquestes boles li passen la mà per la cara a les dues velles versions que vaig comentar aquí, la de patata i la de iogurt. Evidentment, em falta la famosa versió de cacauet, però haurà d’esperar una mica encara, de moment, estic al cel amb aquesta dobla ració de xocolata… i ara si, amb el gust que li correspon! Em sembla que per fi els japonesos han entès que si volen que els europeus mengem xocolata o derivats, fabricat per ells, han de començar per comprar cacau.

En la caixa de Chcooballs que tenim avui, hi havia l’afegit que el packaging és una meravella, una caixa d’aquestes de col·leccionista que s’ha de guardar. Vaig tenir certa dificultat perquè no entén ni un borrall de japonès però em vaig deixar portar per les marques de la troqueladora. Al final, el vaig poder obrir (i si no teniu la paciència que toca, us dono una pista, obriu-lo per sota… és com una caixa de pastilles normal. Les boles són molt cruixents, però lamentablement, n’hi ha molt poques i s’acaben de seguida. Recomanació? Home, si no n’heu provat o menjat mai… és pecat!

Save

Carmels sense sucre Cipi

Avui tornem a mirar productes d’una empresa que ja hem vist anteriorment al bloc, la romanesa Bomboniera. Aquest cop, un assortit de caramels sense sucre diferents del que vàrem veure de maduixa i estèvia farà un any.

No sé perquè el tinc assortit, potser d’alguna botiga d’aquestes de pick and mix… però em serveixen igualment, els embolcalls blancs amb la famosa llengua i la marca Cipi integrada ja comencen a ser força coneguts i per tant, la confiança és prou bona per a preveure que seran bons caramels.

Amb el primer, de toffee, cap problema. No és res espectacular perquè ja sabia que l’aroma seria artificial així que dintre aquest nivell, estaríem parlant d’un caramel bo. No us recomano tant el de maduixa, que segurament li passa el mateix que molts productes “soft”, que intentant trobar aquest punt de nata i ultra-dolçor… acaba tornant el caramel d’un sabor força insípid.

I el de menta, tot i ser suau (pel mateix motiu que la maduixa) té un toc refrescant que permet llepar-lo a gust. Els colors de tots ells és maco i llaminer, la pega és que com aquests caramels, aquí, en tenim moltíssims i d’un nivell força similar.

Pastilles de café i llet Dos Cafeteras

Si existeix un producte que ha d’aparèixer als llibres d’història dels dolços a la península Ibèrica, és, sense dubte, el Dos Cafeteras. És aquesta rajola força generosa (de mida) que ve embolicada amb aquest paper gruixut de parafina i amb aquests plecs característics d’aquella època.

És un producte que no ha variat massa en el temps, fins i tot, trobaria molt innecessari modificar-ne el disseny de l’anagrama que porta. Aquestes dues cafeteres també força velles, ben segur que són una incògnita pels joves d’avui dia, que majoritàriament fan el seu cafè amb una Nespresso i càpsules. No en tinc cap queixa del caramel, és únic en el mercat nacional i difícilment el puc comparar amb altres caramels que no sigui un altre de la seva empresa que ja vaig comentar aquí fa un parell d’anys: els Cortaditos.

També, de Dulsa, hem comentat els Hit de cola, jo personalment no n’he tornat a veure més tot i la forta presència que va tenir fa uns anys, coincidint també, amb una campanya molt animada que va fer Tic Tac.

Barretes de fudge i regalèssia, Herrgårdstoppen

A finals d’aquesta setmana hi ha la fira ISM, enguany cau del 29 de Gener a l’1 de Febrer i en principi no hi ha país convidat. L’any passat França va deixar el llistó força alt, de fet, en podeu veure un recull de fotografies que vaig fer en el seu dia aquí.

I avui amb què toca endolcir la boca? Doncs jo proposo, ara que n’és l’època, el Fudge com ara els de Dôma o els Milanówek que tenen una base de mantega molt bona, o els que tinc sempre presents per la qualitat, textura i sabors estranys… els suecs de Strömsnäsbruk, l’empresa fundada al 1990:  Herrgårdstoppen AB.

La barreta són 50 grams de fuge amb un regust de regalèssia molt fort. D’entrada, m’hauria fet enrere de seguida, però l‘anterior experiència amb el de llet i la de gerds ja m’indicava que seria molt dolç, de manera que estaríem parlant d’un fuge de regalèssia força dolç i peculiar, molt vàlid pels paladars Ibèrics acostumats a productes molt ensucrats i amb acabats molt àcids.

Xiclets amb Pikachu de Top Seika

TOP SEIKA Co.,Ltd. d’Osaka, és es va fer gran després de l’adquisició d’accions d’altres dues empreses Japoneses de confiteria: Coris i Mamaris (us deixo que penseu malament, hehehe). Aquest grup de tres empreses d’alimentació però amb canals força diferents, poden arribar a fer productes increïbles però sobretot, poden arribar a fer el que passa quan tens llicencies que es venen soles, com passa amb coses de Warner, Nintendo, Marvel o Disney: que el producte no val res.

Això és el que li ha passat a aquest caramel de mad..maduixa, si… que és lamentable. El xiclet dura nanosegons, per dir-ho d’alguna manera, només li faltava que es desintegrés i no el poguessis ni mastegar (m’ha passat amb alguns xiclets). I jo que el vaig agafar perquè per mi, tot el que porti un Pikatchu va a missa, i fidel a la meva pokereligió el vaig agafar sense miraments. Però tot ha sigut una estafa, de les grans. Em costarà recuperar-me d’aquest cop baix. Després del caramel tou i els xiulets rodons, no m’esperava això…

Gomes de Silagum, Le Preziose

Ah, gomes! Els jellies o els gelées (depèn del país), és una de les delícies més preuades en els dolços. Fer-los més saludables és un dels objectius que es marquen moltes empreses, però a vegades, la millor manera és buscar el gelé original al seu lloc d’origen: a Itàlia.

Un derivat de la fruta italiana,  aquells quadrats amb polpa de fruita serien aquestes comes de Silagum, una empresa de Calàbria que aprofita dues de les fruites més cultivades a la zona amb la seva DO corresponent per farcir i fer els seus gelés. El resultat, és Le Preziose, una goma molt tova amb una intensitat de sabor molt gran. Això fa l’experiencia a l’hora de menjar una delícia.

El motlle emprat per donar forma aquesta goma de fruita, amb forma de petxina, és força habitual i em costaria veure un goma italiana que no entrés dintre de l’estàndard: un quadrat de poc gruix, una forma de monja de taronja o com els d’avui, una forma molt relacionat amb alguna forma orgànica. Oblideu-vos de gomes amb forma de cercles i rectangles. Silagum ho ha sabut fer bé aquests pocs anys de trajectòria, nascuda al 1993 per demostrar que al sud d’Itàlia també es poden fer gomes i dolços a l’alçada de grans productes. Una delícia!

Caramel de coco Vietnamita de AVC Ben Tre

Avui anem a Vietnam (visca!), un dels països amb més creixement d’Àsia dels últims anys, raó? Doncs el mateix que la resta de països que rodegen la Xina, que alimenten els bilions de xinos i xines diàriament. AVC Ben Tre Joint Stock Company es va fundar al 2014, fa tres anys, i gràcies a l’ajuda i cooperació d’empreses ja molt més expertes del sector, s’ha proveït d’un catàleg força interessant de caramels amb un ingredient clau: el Coco.

Coco? Si, Bến Tre és una ciutat a poc més de 80 quilómetres de Ho Chi Minh, la ciutat més important del Vietnam. I és coneguda per “la terra dels cocos vietnamites”, ves doncs, que no sigui la raó per la qual els productes de Coceau estan tots basats en el suc blanc del coco (erròniament anomenat a vegades: llet de coco).

Si després de la parrafada, us pregunteu si el caramel és bo, us dic que deliciós! És un sabor que no m’esperava, després de les experiencies amb el farcit de Pifarré, el toffe i els Oshon, no em volia fer falses il·lusions. Un toc suau, mantegós (és correcte el mot en català?) i amb una palmera a l’embolcall. Es pot demanar més?