U too classic de Durukan

Acabem l’any amb alguna cosa festiva. Volia comentar les gomes que vaig penjar fa dies a l’instagram perqué lliga amb el cap d’any i alguns potser us faria gràcia. Però res, crec que amb aquest gragejat U too, també podreu substituir el raïm per dolços.

El producte no te cap secret, aquells que esteu més familiaritzats amb els dolços americans, hi veureu els Skittles (que vaig comentar fa tems aquí), els que no sabeu de què va farcit, ho podríeu associar als Lacasitos, i arreu del món en trobareu de similars perquè és una cosa tant simple com uns caramels tous (com un toffee de fruita) de la mida d’una llentia amb un recobriment de sucre. La bossa, és un assortit de llenties de cinc sabors: maduixa, gerds, taronja, llima i poma. Per aquells que us agraden els sabors amb àcid, teniu el mateix assortit amb una bossa verda (fent servir el mateix codi que els Sour Skittles, ves per on).

Els U too els fabriquen a Ankara, Turquía, a una fàbrica que al 1977 va neixer com a importadora i distribuidora de productes internacionals. Al 1993 començen a fabricar, amb l’ajuda de PepsiCo i Lay’s, les primeres piruletes sota el nom de Rocco. L’empresa passarà a anomenar-se Durukan Confectionery, que es dedicarà a fabricar un seguit de productes pensats, sobretot, per exportar. L’any passat, el 2015, l’empresa aprofita la nova fàbrica per fer un rellançament de tots els seus productes amb la lletra U. Les piruletes passen a ser U Pops per les piruletes, U Rock per els caramels comprimits i U Too els caramels tous i mastegables que hem vist avui (entre d’altres). La qualitat és optima, i si, repetiria si els tingués més a mà.

Anuncis

Pinyons ensucrats de Xixona

Com ha anat el nadal? Jo amb una sorpresa molt gran: pinyons ensucrats. Mireu que n’he menjat una bona pila de pinyons, allà assegur a una roca i vinga a buidar pinyes. Ben fart en vaig acabar. Ara encara m’hi entretinc quan vaig a la muntanya, però força menys que abans. El més similar que he provat és el que vaig comentar fa un parell d’anys aquí: els de Tafalla.

El que no m’esperava és que fos quelcom tan preuat al sud, a les zones tradicionals d’Alacant i voltants. No té més secret que un pinyó elaborat com si fos un confit (més conegut com a peladilla) amb una bona capa de sucre. A vegades, duplicant el volum del pinyó.

No tinc cap referència per comparar-ho, són els primers que provo i m’han semblat un bon producte per anar picant. Turrones Pico S.A. és una empresa familiar dedicada a la fabricació i distribució de Torró i dolços. La seva história comença als anys 30, quan el fundador Antonio Picó Mira inicia la fabricació dels seus primers torrons a un obrador a Xixona (entre Alcoi i Sant Joan d’Alacant). La febre del torró, com moltes empreses del sector, les porta a ampliar la nau i millorar-les tecnològicament. Avui dia, és un dels reptes de la tercera generació al capdavant de l’empresa Picó.

Mandelsplittern, un bombó de Storz

Al sud oest d’alemanya hi ha una empresa que, goita tu, fa boles com les que portem veient aquest mes. Si, com les de Witors o les de Lindt. Si segueixo aquest ritme, acabarem molt rodons aquest any… ja veureu.

Trobar el nom de l’empresa m’ha costat. Els bombons Like Heav’n tenen una pàgina en alemany que mostra es tres versions i sabors, que han fet: Black and White que seria un combo de xocolata negra i blanca, els Caramel-Sahne el més light i cremós amb caramel i per acabar, el que he tingut la sort de provar: el Mandelsplittern, xocolata amb crema d’avellana i petits trossets a dins que li donen una textura semi-cruixent a dins. El resultat? Un bombó que he trobat prou acceptable i que no te res a envejar als altres que he mencionat abans. Ara només falta trobar-los aquí, tot i que si en teniu moltes ganes, podeu provar a Sweets-online, que son especialistes en vendes de dolços alemanys.

El fabricant, com comentava, és Storz Schokolade registrada al 10 de Maig del 1884 i fundada per Christian Storz. Una botigueta ubicada a la localitat de Tuttlingen que es dedica a la fabricació de dolços i pa de gingebre, com moltes empreses de l’època, tot era molt artesanal i fet a mà. Aquells que aconseguien convertir el procés manual a la producció massiva de coses amb xocolata.sense variar-ne la qualitat, prosperen. Així ho va fer al 1990 (encara però, embolicant a mà) i més endavant, ja va ser un no parar, amb interrupcions per les primera i segona guerra mundial, que com sabem, a alemanya no servia per arruïnar-te si no per tornar-t’hi a posar amb més ganes i collons. Per això avui dia és de les empreses més potents de figueretes de xocolata, començant per dolços estacionals: els conills de xocolata per setmana santa, els ous de pasqua, els reis o pare Noel de xocolata, senyals de tràfic(!) i segur que podem afegir les monedes i ampolles de cava que trobem al tio cada any.

Assortit de bombons Witor’s

Fa un parell de setmanes, a principis de Desembre, varem veure els bombons Lindor, que valen un ull de la cara i per sorpresa, no eren ni de bon tros el que m’esperava d’ells. Potser hauria d’haver focalitzat més als sabors que se que m’agraden. Així ho he fet amb els bombons Witor’s.

A un dels Aldi que han obert fa poc hi tenen aquestes taules entre passadissos on hi ha productes tirats de preu. Ofertes o liquidacions, no ho se, però en aquell moment estaven posant dos tipus de bosses de bombons Witor’s, la versió Classic i la Speciality, al final em vaig decantar per la segona, el bombó de Cappuccino l’havia de provar si o si.

Per qui no conegui aquest bombons, el de llet porta un farcit de pasta Stracciatella, que és un tipus de gelat elaborat amb xips de xocolata damunt una base de gelat cremós de llet. Evidentment no porta  gelat a l’interior, però s’hi acosta una mica.

El de xocolata negra i el de Cappuccino, no podien portar Stracciatella i per tant, l’han substituit per una pasta de cacau amb boles de cereal que li dona una textura més llaminera i no tan enfagosa a la boca. Crec que és un dels motius pels quals funciona tant bé els bombons Ferrero i que vaig trobar a faltar als Lindt.

L’empresa que fa aquests bombons, d’un sabor i textures acceptables, és italiana i fundada al 1959 per Roberto Bonetti. El xocolater va obrir un obrador de bombons a Cremona, amb la idea de que fossin consumits diàriament (això és força nou, normalment penses els bombons per compartir en moments puntuals, però mai et planteges menjar dos bombons després de dinar amb la mateixa naturalitat que fas un tallat o una peça de fruita). L’empresa va fer un creixement a partir d’un bombó farcit de cirera i d’allà no ha parat. Avui dia és una màquina que exporta a 70 països amb una producció anual de 36.000 tones.

Xiclets energètics L.A. Fuel

Esteu cansats? Voleu un cafè però ja no són hores i preferiu esperar a després de dinar? Doncs ep, a Los Angeles Fuel fa uns anys que han tret al mercar un xiclet que feia anys (des del 2005) que desenvolupaven per fer realitat.

El xiclet, podríeu pensar que és un altre producte que s’han tret de les mans per vendre més, però a diferència de la cervesa isotònica sense alcohol de la San Miquel, aquesta gent han buscat un producte tècnic i més enfocat a la medicina. Cada xiclet conté una dosis de 100mg de cafeïna i 25mg de taurina. Dos estimulants, que com a les begudes tipus Red Bull o Desperta Ferro, són estimulants que redueixen la fatiga, l’estrès i millora la concentració davant un repte esportiu d’alta intensitat. Per acabar, el xiclet és sense sucre, sense conservants(!) ni tampoc conté gelatina ni antioxidants artificials. Tot plegat, m’ha quedat un regust a la boca (d’una cosa que pretén ser menta) que no el puc treure de cap manera. Pot ser quelcom molt bo per un esport d’alt rendiment, però fins que no em toqui substituir en Kilian Jornet a les seves curses, evitaré tornar-ne a menjar.

L.A.Fuel és una empresa familiar francesa amb seu a Praga, a la República Txeca(!) des d’on comercialitza els xiclets a Europa, Amèrica del Sud i Àfrica. Com diu el seu CEO, Charles Ghouy “Hem fet un xiclet que té un efectede reforç després de 5 minuts mentre que per el café es triga més de 25 minuts”. 

Caramel “drops” de cafè Cipi

Aquest mes hi haurà poques entrades, entre una cosa i l’altra, no trobo cap moment per posar-m’hi. Però res que no pugui fer amb una mica de cafè, i ja sabeu que no prendre’l no és excusa, n’hi ha d’instantani o de caramel. Aquí al bloc ja n’hem vist alguns com el Kopiko Original o la versió sense sucre, el farcit de crema de cafè Barnier o el petit cafè Dry (entre d’altres que potser em deixo).

Avui hi hem d’afegir a la llista aquest caramel de cafè de la romanesa Cipi. Recordeu que d’ells vam parlar uns de suaus, cremosos, de maduixa i amb estèvia que eren prou bons. No ha sigut el cas amb aquest de cafè, i ja em perdonareu, però aquest no s’acosta al que s’espera després de provar l’altre. És cert que per l’embolcall, els dos caramels provenen de línies diferents, i aquesta, podria estar focalitzada a un producte de més baixa qualitat que l’altre. Per a butxaques més assequibles, o també, que l’aroma no és massa bo.

Com que els gustos és una cosa molt personal, deixo que sigueu vosaltres que decidiu com els trobeu. Jo, tot i trobar el caramel dipositat ben fet, no en repetiré pas. Reconec que el llistó després de provar altres caramels de cafè és alt i que costarà molt trobar-ne algun de similar.

Stripe Liquirone de regalèssia

Fa setmanes que vull comentar aquesta barra de Perfetti Van Melle, i no hi ha manera de trobar què és exactament cada cosa. Si, regalèssia ho se, però no tot, i m’he quedat amb el dubte.

La xarxa no m’ha ajudat gaire, Liquirone és una marca que te productes un pèl diferents. El més conegut, o el que m’ha semblat més fàcil de trobar és “l’original”: una espècie de toffe rectangular molt semblant a les barretes de Milanówek o les de Herrgårdstoppen. Les que us ensenyo fotografiades avui són un sub producte de l’original, les “In & Out”, que clarament fa referència al a la regalèssia exterior i el farcit d”original” a l’interior.

La meva valoració és que el gust és bo, no crec que comparteixin la mateixa opinió els puristes de la regalèssia (a mi no m’agrada massa) però crec que passa bé. La seva gomositat entra dins la normalitat de les moltes gomes que podem trobar avui dia al mercat. Un altre producte de Perfetti que podem afegir a la llista de pse-pse, igual que les piruletes Melody o els xiclets Happydent.