Gelatina taronja de Haocaitou

Avui les millors gelatines que he provat de la Xina, fins al moment. De fet, em refereixo a la primera que provo que és tot Xinès i no ha passat per un filtre Europeu (encara que la model de la portada vagi disfressada de marinera sexy francesa).

La veritat és que és tota una marranada. De fet, el primer que vaig obrir va sortir disparat mig metre i tot i la seva consistència gelatinosa, va supurar una mica de líquid deixant aquest rastre per tota la taula i al terra. Si també podria ser que fos una mica maldestre… però a qui no li passa això amb aquest tipus de tancats que has de forçar molt a l’obertura? Recordo així com un flash aquella neula farcida, el Trichoc, que déu ni do quina força havies de fer per obrir l’embolcall… El producte val la pena, el seu gust de taronja és molt encertat i té un aroma, regust i textura molt optimes. Evidentment, entre tot el que he provat a la Xina, aquesta goma de Haocaitou seria sense dubte una cosa que tornaria agafar.

Segons Haocaitou, entenc que aquest producte s’anomena Tanlianai, oi? Que traduït al català (a partir d’una traducció a l’anglès) seria: to be dating o to court. Com que no tinc gaire clar la relació entre un judici i els caramels gelificats entenc que és la primer opció. Uns caramels per la primer cita. Si, entenc cap on va aquest producte, heheheh.

Les originals Bubblizz de Lutti

Després de veure el toffee Magnificat (és una de les Top 10 entrades més visitades del bloc) crec que ja és hora de veure un altre producte de la mateixa empresa. Els Bubbizz em semblaven una bona opció! Acostumats aquí a les ampolles de cola mig marró i blanques o mig marró i verdes, una ampolla rosa i blava és genial.

Segons la web de Lutti, el gust de l’ampolla és l’autèntic gust de Bubble Gum (el famós xiclet rosa. Aquí el varem conèixer com els Boomer, oi? Jo almenys, si). El seu toc àcid el fa únic, jo almenys, l’he trobat igual d’àcid que els d’aquí, i per això m’ha agradat tant! És molt bo! Ja m’estic fregant les mans per parar a un supermercat francès pel pont de la prostitució, ai, volia dir de la constitució. El seu embolcall és maco i la mascota o ninot que l’acompanya és la tendència antropomòrfica que han anat adquirint totes les marques de gomes. Posem ulls i boques a tot el que podem! Sí! Serà aquest l’inici del kawaiiisme a Europa?

Fundada el 1889, Lutti fa cent vint-i-set anys que es dedica a això. A una de les ciutats més nòrdiques de França: Bondues, i a tocar la frontera amb Bèlgica, hi ha la seva fàbrica de producció: 50.000 tones de producte l’any, quasi res oi? Us deixo amb un reportatge que va fer Journal du net fa un temps i de qui he “agafat a tall d’informatiu” aquesta genial fotografia d’un motlle.

 

Caramels de pròpolis sense sucre Gerió

Portem un mes, entre les pastilles de regalèssia Ga-Jol i els caramels de mel i llimona Jakemans, que indiquen que winter is comming, si, el fred i l’hivern en principi estan al caure. Ja ara a la tardor hi ha els primers refredats empipadors o aquella veu ronca que quan parlem semblem ressuscitats d’ultratomba.

Bé, doncs l’empresa gironina Gerió ha trobat el remei (i la web nova) per evitar aquests mals de coll molestos: un caramel amb pròpolis! Si, aquest producte que fabriquen les abelles, immunoestimulant, cicatritzant i un potent antibiòtic natural fa segles que es consumeix però sempre havies d’anar a llocs específics a buscar-los. Avui dia el podem trobar a forces llocs i en molts formats: líquids, cremes, pastilles de goma, complements medicinals, i un llarg etc. Amb aquest nou caramel de Gerió, juntament amb d’altres existents com els Propol-mel d’Els Pallaresos o els que fa Tastet de Mel a la Vall de Boí, fan més pràctic i agradable el seu consum diari. I per tant, no hi ha excusa aquest any, per tenir mal de coll o refredats!

El caramel ve embolicat amb un paper de plata, molt brillant i cridaner on als seus laterals s’hi pot veure la geometria del rusc de les abelles, un motiu universal i al mig la informació del caramel. Que és un caramel sense sucre, amb l’edulcorant natural estèviapròpolis i amb gust de mel i llimona. I jo afegiria que, entre aquest to marronós propi del pròpolis s’hi amaga un toc refrescant del mentol. (Nota: si, ho posa a la seva web. ;D)

Red mix de gomes d’Haribo

Haribo ja ens ha ocupat forces entrades en aquest blog, però potser no tantes com es mereix una empresa com la que és. La meva percepció és que els locals, supermercats i botigues de barri, hi ha un creixement de marques com Trolli o Vidal respecte l’alemanya ubicada en part a Cornellà de Terri.

Després de Favoritos, els Color.Rado, les Parisinas o les Anelles de Colors, avui toca una de vermell, perquè la regalèssia vermella deu ser, quasi segur, la més llaminera de totes les llaminadures. A la bossa hi trobarem 4 tipus molt coneguts a les botigues, aviam si les se descriure bé: Tubs petits farcits d’una goma més tova i amb un toc d’acidesa, les autèntiques rajoles amb el mateix farcit que els tubs amb millor consistència i sense l’arrebossat àcid de l’exterior, uns tubs dentats per fora en espiral i sense farcit, per acabar, la tira de regalèssia vermella més famosa que et pots imaginar.

Tot plegat fa un bon combinat, una mica pobre a primer cop d’ull però és el que és perquè a la realitat, quan la gent va a omplir les seves bosses de plàstic (o potets de vidre) l’omple de vermell. Exceptuant aquells que venen ja mesclats o els que per coherència com ara els plàtans o els melons.de goma… que vermells, perdrien la seva gràcia.

Toffee de caramel Papillon

Tornem al toffee que fa més pel fred que s’acosta. Oi? Doncs el d’avui és d’una marca Tunisiana que ja la vam descobrir al setembre amb uns caramels farcits, la Papillon.

El toffee de llet en qüestió no te massa secret, és un caramel tou, amb el sucre ben torradet al seu punt i amb el color característic que queda sense afegir-hi cap colorant. El seu embolcall és com la gran majoria de toffees, brillant amb un centre de color (en aquest cas blau perquè porta un contingut de llet més elevat) i amb laterals daurats que li donen qualitat (sobretot li donen a aquells que no en tenen, que no és el cas). Si els veiés, potser en tornaria agafar, però no n’estic segur.

Toffee de llet de la romanesa Bomboniera

No són pocs els toffees que he parlat per aquí, de fet, a molts caramels tous a vegades hi ha certa confusió. Exemples com l’Snipe o el Jadel ens donen a entendre que poden tenir formes variades, i per els toffees d’avui, estaria bé que recordéssiu els Toffelino que vaig comentar fa uns anys.

Aquella forma tubular tan estranya que vaig notar a llavors, ara és com un standard. Només cal veure els de llet que ha fet la casa Cipi (una marca de la romanesa Bomboniera) per comprovar-ho. Però a diferència dels caramels de la mateixa marca, crec que el toffee de llet està ple d’errors. El color aquest que no acaba de ser ni crema ni el caramel del toffee original, el sabor extremadament dolç, una textura molt dura que costa d’estovar amb la saliva  Només es salva l’embolcall, que amb una estètica kitsch molt de l’Europa de l’est, podria arribar a formar part d’alguna exposició del CCCB.

En fi, que no és un bon dimecres per comprar toffees i per aquest de Cipi, potser no ho serà cap dia. Això si, que no us enganyi aquest producte amb els altres de la casa, mai cap empresa pot ser reina de tots els tipus de productes que es fan.

Goma de mango, de Yake

Mira que ens arriben coses estranyes de Xina, no només als tot a un euro i escaig, sinó també als supermercats normals. Però els Man Go!, d’avui, té un dels millors embolcalls de gomes que he vist aquest any.

 
Yake és una empresa molt recent, fundada el 2004 a Fuijan, l’any d’aquella cosa multiculti del Fórum i poc abans de la samba de Carlinhos Brown amb en Jordi Hereu… o era el revés? Bé, ja us heu situat en una època recent, oi? Doncs aquesta gent en poc temps, i com moltes empreses xineses, s’han fet enormes. Més de 100 milions de dòlars amb xiclets, piruletes, Toffees, xocolatines i caramels vitaminats. Ah, i gomes!

A la part de gomes, hi podem trobar un intent dels ossets d’Haribo, unes pastilles rodones i altres gomes més elaborades com unes panotxes petites, unes boles amb una textura granulada, grills de fruita o aquest amb forma de mango. La textura és increïble però és que el sabor ho és mil vegades més! He flipat molt i m’han entrat ganes de menjar-ne molts més (potser porten alguna cosa addictiva, hehehe). Si el veieu, no dubteu en provar-lo, m’ho agraireu!